El dolor de perdre un fill: mares de soldats russos s'atreveixen a dir "no a la guerra"

Com a totes les guerres, les mares de soldats ucraïnesos i russos paguen un preu molt alt per la invasió de Putin. A Rússia, hi ha molt poques veus que s'atreveixin a qüestionar el Kremlin.

Una d'elles és el Comitè de les Mares dels Soldats de Rússia, que ha explicat a TV3 com desafien la censura per fer campanya contra el militarisme del Kremlin.

No neguen que els seus fills hagin de combatre quan hi ha una guerra, però creuen que, si se les escoltés, les guerres es podrien evitar. Manel Alias ha parlat amb Antonina Aksionova, la vicedirectora d'aquesta entitat, però, això sí, sota l'atenta mirada dels funcionaris del govern.

Dos homes graven la conversa de l'equip de TV3 amb aquesta dona, una de les poques persones que diu aquí obertament "no a la guerra". Ha enterrat dos fills. El gran, després que fos enviat a combatre a la primera guerra de Txetxènia, l'any 1996. Aleshores va prendre una decisió.

Es va dir a ella mateixa que la seva missió a la Terra seria ajudar les mares que també perdin així els seus fills. I aquesta vegada, quan hi havia indicis que podia començar la guerra a Ucraïna, estava convençuda que la veu més poderosa per aturar-la era la de les mares dels soldats. En un vídeo, es va dirigir directament a Putin:

"Benvolgut president Vladímir Putin i govern de Rússia: reuniu-nos a les mares, convideu-me, i a les mares dels que inciten a la guerra. Ho volem discutir a la nostra manera i us garanteixo que no hi haurà guerra."

El clam de l'Antonina no va ser escoltat i, poc després, justament el dia del seu aniversari, l'exèrcit rus entrava a Ucraïna.

"Vaig demanar una entrevista a les autoritats amb mares de tot arreu per explicar-los com és de dur perdre fills i viure després d'enterrar-los. En aquestes negociacions només hi ha homes que competeixen entre ells. Ningú convida les mares ni els pregunta res. I això ens fa mal."

El Comitè de les Mares dels Soldats de Rússia es va crear el 1989 per ajudar els reclutes i les seves famílies. Des d'informació sobre els seus drets a acompanyar en el dol, com fa aquests dies l'Antonina.

També rep trucades de mares de soldats que no volen que el seu fill vagi a combatre a Ucraïna. En aquest punt, però, ella té l'opinió que si un noi el criden a combatre, hi ha d'anar, com va fer el seu Serguei:

"Malauradament, els nostres militars moren. Però qui defensarà la pàtria si cada mare amaga el seu fill?"

De les diverses persones que ha contactat TV3 del Comitè de les Mares dels Soldats, només l'Antonina ha accedit a parlar, però ni així la conversa s'ha pogut fer amb llibertat.