El detall de les 40.000 places d'oferta pública d'ocupació aprovades pel govern espanyol

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts la convocatòria d'oferta pública d'ocupació per a prop de 40.000 noves places, de les quals gairebé 30.000 són per a l'Administració General de l'Estat.

L'executiu es compromet que totes les ofertes estiguin publicades abans del 31 de desembre i que els processos es completin en el termini màxim de dos anys. A més, vol reduir la temporalitat dins la funció pública per sota del 8%, tal com ha exigit la justícia europea.

La ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, l'ha anunciat com la convocatòria d'"oferta pública d'ocupació més gran de la història i la tercera consecutiva" i representa un 15,8% més que la de l'any 2022.

"La xifra rècord s'explica per la necessitat d'enfortir les plantilles que es van afeblir per anys de retallades i taxes de reposició zero."

La mesura, que hauria d'haver estat aprovada el primer semestre de l'any, arriba en plena campanya electoral i després d'un cara a cara televisiu en què el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el candidat i cap de l'oposició, Alberto Núñez Feijóo, van esgrimir dades contradictòries sobre ocupació i creixement.
 

Les xifres

La ministra ha destacat l'acord de dilluns amb la Funció Pública i els sindicats, concretament CSIF i UGT, mentre que CCOO s'ha negat a subscriure'l per no tenir xifres concretes i perquè el document que ha presentat l'executiu, diu, "no garanteix el servei públic a la ciutadania".

Però la ministra ha donat dades, entre les quals destaquen les més de 26.000 places de nou ingrés, que superen la taxa de reposició en tots els àmbits, ordinari, prioritari i entre les forces de seguretat de l'estat, autonòmiques i locals.

Així, l'oferta és de 27.246 places en el torn lliure i la resta, 9.871, es destinen a la promoció interna.

• Administració General de l'Estat: 29.818 places (19.900 de noves)
• Justícia: 1.907 places (1.215 de noves)
• Cos Nacional de Policia: 2.833 places (2.600 de noves)
• Guàrdia Civil: 2.875 places (2.500 de noves)

A aquestes xifres cal afegir, ha recordat Montero, les 2.141 places aprovades el 3 de maig per a les Forces Armades i l'escala d'oficials de la Guàrdia Civil.

La ministra ha resumit en quatre els objectius d'aquesta oferta d'ocupació pública: crea ocupació neta que supera la reposició; reforça l'ocupació de qualitat; crea places per cobrir el servei de noves prestacions i vol atraure el talent a l'administració pública.
 

Taxa de temporalitat, agilitat i garantia

El decret aprovat pel govern espanyol, segons la ministra, introdueix també mesures per agilitzar les convocatòries posant el 31 de desembre del 2023 com a data límit per publicar-les i com a garantia, un termini màxim de dos anys per culminar els processos. "Volem acabar amb un mal endèmic dels diferents governs anteriors", ha dit.

La reducció de la temporalitat en un 8% és un altre dels objectius que ha destacat la ministra perquè permet "l'estabilitat de l'ocupació" i serveix de referència en el mercat laboral, ha dit. 

En aquest sentit, ha anunciat que 1.025 places es destinen a la gestió de l'Ingrés Mínim Vital a través de la Seguretat Social. 500 places es destinen a la funció local i 2.500 a places de gestió de la Seguretat Social, sobretot a l'atenció personal i assistència ciutadana. "Amb les retallades necessitem més persones que atenguin als ciutadans", diu Montero, que ha assegurat que es podran reduir els temps màxims per ser atesos: "Hem de garantir el dret. Ni dos, ni tres ni quatre mesos més tard."

Segons un comunicat d'UGT, aquesta reducció de la temporalitat és "adequada per satisfer la prestació dels serveis públics". 

La oferta de empleo para 2023 avanza en la recuperación del empleo público perdido con un 20% más de plazas que en 2022.https://t.co/WineWY1QHE pic.twitter.com/A6LBEau9fW

— UGT Servicios Públicos (@UGT_SP) July 10, 2023

Per la seva banda, CCOO considera que "cada any tenim l'oferta més gran d'ocupació pública de la història i continuem perdent ocupació" i demanen altres mesures com reconvocar les places vacants, més celeritat en els processos selectius i la cobertura amb personal interí per "frenar la pèrdua constant d'ocupació a l'Administració General de l'Estat".
 

Aclarir dades després del cara a cara

La ministra Montero, l'endemà del cara a cara entre el president Pedro Sánchez i el cap de l'oposició i candidat popular Alberto Núñez Feijóo, ha volgut defensar la política d'ocupació del govern socialista amb dades que "avalen el compromís".

Assegura que entre l'any 2012 i el 2018 es van destruir 124.000 places públiques mentre que entre el 2018 i el 2022, durant el govern de Sánchez, se n'han creat 169.700. 

"És un balanç netament positiu que posa cada un en la seva prioritat respecte a com s'ha d'enfortir la xarxa de seguretat" que representa la funció pública, ha dit, i ha afegit que l'ocupació pública i la privada no s'exclouen sinó que es complementen.