El fracàs dels corredors humanitaris de Mariúpol i Izíum dificulta l'evacuació de civils

Milers de civils han aprofitat l'alto el foc entre Rússia i Ucraïna per fugir de la guerra. Tot i això, encara són molts els que volen marxar i no poden, tot i els corredors humanitaris que s'han obert temporalment.

Ucraïna ha obert aquest dimecres sis corredors humanitaris per a l'evacuació de civils. El que va de Sumi a Poltava ha tornat a funcionar i també sembla que s'ha respectat el que s'ha obert des de la rodalia de Kíiv i que inclou un recorregut que arriba a Vórzel, Butxa, Borodianka, Hostómel i Irpín.

El corredor que uneix les ciutats d'Enerhodar i Zaporíjia i el que va de Volnovakha a Pocrousk per sortir de la regió de Donetsk també haurien funcionat.

En canvi, s'ha bombardejat el que s'ha obert d'Izíum, prop de Khàrkiv, cap a Lozovà.

Com en els tres intents anteriors, l'evacuació de Mariúpol ha tornat a fracassar. Segons el ministre d'Exteriors ucraïnès, Dmitró Kuleba, Moscou no ha complert la treva a Mariúpol i els atacs estan impedint la sortida d'unes 400.000 persones.

Només aquest dimecres, Ucraïna ha evacuat més de 40.000 persones, però continua treballant per poder treure del país civils de les zones en conflicte al voltant de Kíiv, Khàrkiv i Mariúpol, segons ha anunciat David Arakhamia, un dels negociadors en les converses de pau amb Rússia.

Ahir, el corredor que més persones hauria permès evacuar en el primer dia d'alto el foc és el de Sumi. Segons ha informat aquesta matinada Kirilo Timoixenko, cap de l'oficina del president Volodímir Zelenski, per aquest corredor van sortir unes 5.000 persones, entre elles un miler d'estudiants estrangers.

A través del seu canal de Telegram, on també es poden veure imatges nocturnes de gent presumptament abandonant la ciutat amb automòbils, trens i autobusos, ha assegurat que l'evacuació de la ciutat havia estat un èxit.

En aquest primer dia, van sortir dos combois d'autobusos: un primer amb una vintena i un segon amb 35. Molts ciutadans van fugir amb cotxes privats. En total, un miler de vehicles van permetre la sortida de civils, cap a la ciutat russa de Bélgorod i cap a Poltava, dins mateix d'Ucraïna.

Zelenski: "Quant temps més el món continuarà sent còmplice?"

L'exèrcit rus ha bombardejat aquest dimecres diverses instal·lacions mèdiques de Mariúpol, ciutat del sud d'Ucraïna que és clau per a les aspiracions del Kremlin d'unir la península de Crimea amb les autoproclamades repúbliques del Donbass.

El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha condemnat els atacs aeris i els ha qualificat d'"atrocitat".

"Hi ha gent, infants, sota la runa. Atrocitat! Quant temps més el món continuarà sent còmplice i ignorant el terror? Declareu la zona d'exclusió aèria ara mateix! Atureu els assassinats! Teniu poder, però sembla que esteu perdent humanitat."

Sobre el terreny, els atacs russos no s'aturen. A banda de Mariúpol, el govern ucraïnès ha informat aquest matí d'almenys 10 morts a la ciutat de Severodonetsk, també al sud. A la segona ciutat del país, Khàrkiv, també hi ha hagut atacs i l'exèrcit rus manté el setge. Aquest dimarts hi ha hagut quatre morts.

L'ONU verifica almenys 516 morts a Ucraïna

Com a mínim 516 civils han mort --entre ells 37 infants-- i 908 més han resultat ferits des de l'inici de la guerra a Ucraïna, segons ha confirmat aquest dimecres l'Oficina de les Nacions Unides per als Drets Humans, que ha reiterat que les xifres reals podrien ser més altes.

L'agència que dirigeix l'alta comissionada Michelle Bachelet ha indicat que continua verificant informacions sobre morts en diversos atacs, com les que denuncien que centenars de civils haurien mort a les ciutats de Volnovakha, Mariúpol i Izíum, a l'est d'Ucraïna.

La majoria de les víctimes confirmades han mort en atacs amb armes explosives, incloent-hi bombardejos amb artilleria pesant i sistemes llançacoets múltiples.

El dret internacional considera crims de guerra els atacs militars indiscriminats contra objectius civils, com edificis d'habitatges, escoles o instal·lacions sanitàries.

Mariúpol només té menjar per a entre 3 i 5 dies

A la ciutat de Mariúpol, assetjada per les tropes russes, només hi queda menjar per a un període de tres a cinc dies, segons han alertat les autoritats locals.

Dmitro Gurin, un parlamentari ucraïnès que té els pares a Mariúpol, ha dit a la BBC que la situació humanitària a la ciutat està molt deteriorada i que hi falta aigua.

Després de parlar amb l'oficina de l'alcalde, Gurin ha assenyalat que els cadàvers s'apilen als carrers i que les autoritats estan fent fosses comunes perquè els bombardejos fan impossible enterrar els morts.

Més de dos milions de refugiats

Des que va començar la invasió russa, el nombre de refugiats que han fugit d'Ucraïna no ha parat de créixer. L'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) va anunciar aquest dimarts que la xifra ja havia arribat als dos milions i aquest dimecres es calcula que ja se situaria al voltant dels 2,2 milions.

Més de la meitat han anat a Polònia, on han arribat a voltant d'1,3 milions d'ucraïnesos. Segons les dades d'ACNUR, més de 200.000 persones han anat a Hongria, més de 150.000 a Eslovàquia, prop de 100.000 a Rússia, unes 85.000 a Romania i més de 80.000 a Moldàvia.

"A les fronteres he vist un èxode de persones, majoritàriament dones i infants, juntament amb gent gran i persones amb discapacitat", ha dit l'alt comissionat de l'ONU per als refugiats, Filippo Grandi, que ha afegit que els refugiats arriben "commocionats i profundament impactats per la violència" que han viscut.