Felip VI reivindica la "plena vigència" de la Constitució en el 40 aniversari

Commemoració al Congrés dels 40 anys de la Constitució enmig del debat sobre si s'ha de reformar o no la Carta Magna, i amb Catalunya al centre de tots aquests debats.

El rei Felip VI ha defensat la vigència de la Constitució i ha valorat que és la primera de la història d'Espanya fruit de l'acord i l'entesa. El monarca ha assegurat que la democràcia està plenament consolidada i destaca que mai abans s'havia dissenyat una arquitectura territorial tan descentralitzada i s'havia reconegut i protegit les llengües, tradicions, cultures i institucions.

"Celebracions com les d'avui ens permeten no només recordar i conèixer els ideals i els valors que van unir els espanyols en un període inoblidable de la nostra història sinó també reivindicar la seva plena vigència en els nostres dies com a pilars essencials i font d'inspiració de la nostra convivència.

L'esperit de reconciliació perquè la Constitució és un mandat permanent de concòrdia entre els espanyols. La voluntat d'entesa a través de la paraula, la raó i el dret. La vocació d'integració respectant les nostres diferències i la nostra diversitat."

La presidenta del Congrés, Ana Pastor, també ha defensat que el text actual és producte d'un pacte.

"La Constitució és el marc en què s'ha desenvolupat la nostra convivència. Mai ha estat un cadenat. Com a tota obra humana és perceptible i admet reformes. Si alguna vegada es reforma que sigui pels defectes que pugui tenir, no al·legant simplement la seva antiguitat.

Cap Constitució hauria de reformar-se amb menys acord del que la va crear.

Cap camí, cap drecera val la pena si posa en risc la convivència. Em sembla oportú recordar el consell que Josep Tarradellas referit des de Catalunya al conjunt d'Espanya: es tracta -deia- de no pensar en tot quan enterboleix la nostra voluntat de cara a un destí millor i portar a terme una àmplia i generosa unitat feta sense rancors i demagògies, tocant de peus a terra per poder anar endavant sense vacil·lacions. Aleshores, sí, obtindrem la victòria que ens permetrà conviure amb benestar i llibertat."

En aquesta sessió solemne, ha estat la primera vegada en més de cent anys que s'han vist dos reis a les Corts. El rei emèrit, que no entrava al Congrés des del 2011, ha estat molt aplaudit, el protocol li ha buscat un lloc al centre de l'hemicicle, que avui rebia tres generacions de la família reial.

Els elogis a la Constitució, la monarquia i les institucions de l'Estat han estat constants en un acte que ha comptat amb els tres pares vius de la Constitució -Miquel Roca, Miguel Herrero de Miñón i José Pedro Pérez Llorca- i tots els presidents del govern espanyol menys els desapareguts Suárez i Calvo Sotelo.

Uns aplaudiments, però, que no han estat unànimes, perquè els diputats de Podem no s'hi han sumat. Els dirigents de Podem volien que la seva fos una presència crítica, i per això també portaven uns pins amb una imatge de dona que volia simbolitzar la tercera república i una Espanya feminista.

Arribades amb escridassada i amb ovacions

El president govern espanyol, Pedro Sánchez, ha estat rebut amb una escridassada a la seva arribada al Congrés.

En canvi, han rebut amb aplaudiments la família reial. Al migdia arribava la comitiva reial al davant del Congrés dels Diputats, on ha estat rebuda per Sánchez i els màxims representants de les Corts Generals i del Poder Judicial.

També ha anat al Congrés el líder d'Esquerra Unida, Alberto Garzón, que feia set anys que no anava a aquest acte i ho ha fet per anunciar una querella contra la monarquia actual per corrupció.

L'acte, però, ha comptat amb absències destacables: ni Esquerra, ni el PDeCAT, ni els nacionalistes bascos i navarresos hi han assistit. Aquest any s'hi han afegit també els diputats d'En Comú Podem.

Abans d'entrar a l'hemicicle, els líders del PP i Ciutadans han defensat el valor de la Carta Magna. El líder del PP, Pablo Casado, ha defensat la Constitució com a antídot a l'independentisme:

"La nostra Constitució espanyola continua sent el millor mur de contenció contra els enemics de la llibertat, contra el nacionalisme excloent, contra el populisme que va en contra de les llibertats públiques i, sobretot, perquè estem orgullosos d'una generació excepcional que es va saber obrir i mirar cap al futur sense oblidar el passat per no repetir-lo."

El líder de Ciutadans, Albert Rivera, ha defensat que la carta magna va permetre superar la divisió de la societat i ha fet una crida a tornar-ho a fer.

"Una Constitució que va aconseguir un miracle convertint enemics en compatriotes, superant la divisió entre rojos i blaus i fent-nos ciutadans lliures i iguals. En un moment com aquest, no és de 'guerracivilismes', no és moment de rojos i blaus, no és moment de confrontació, és moment de suma, és moment de tornar a unir els espanyols en una il·lusió, el projecte comú espanyol."

Per la seva banda, el líder de Podem, Pablo Iglesias, ha criticat la monarquia i ha reclamat la república "moderna, feminista, on existeixi la justícia social, la fraternitat i el diàleg".

"Potser la monarquia a Espanya va evitar que hi hagués un cop d'estat. Si així fos, cal donar-li les gràcies. Però el 2018, l'Espanya moderna no entén que al cap d'estat s'accedeixi per fecundació. Per desgràcia, a dia d'avui la imatge de la monarquia està associada a la corrupció i als privilegis. Per això, el 2018, una Espanya moderna, feminista, on existeixi la justícia social, la fraternitat i el diàleg és dir república."

La portaveu del PSOE al Congrés, Adriana Lastra, ha defensat que són els únics que han posat sobre la taula reformar la Constitució perquè s'ha de modernitzar.

"Aquest grup parlamentari és l'únic que ha posat sobre la taula una comissió per parlar de la reforma de la Constitució, perquè la societat en 40 anys ha canviat molt, perquè entenem que la Constitució ha de modernitzar-se, ha de recollir el que significa la Unió Europea. Ha de recollir també el blindatge del nostre estat del benestar, per exemple de les pensions, i aquest és el projecte que el PSOE té per Espanya."

L'acte al Congrés ha acabat amb el ressò dels crits de "visca el rei" i "visca Espanya".

El debat territorial, sobre la taula

Després de quatre dècades, el debat territorial, que recull el Títol VIII, continua sent causa i conseqüència de l'actual situació a Catalunya. Gairebé 18 milions d'espanyols van anar a votar el referèndum del 1978. El sí va obtenir un contundent 88,54% dels vots. Ara bé, si avui hi hagués un referèndum sobre la Carta Magna, el 57% de catalans votarien no, segons l'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió.

Entre els experts, el politòleg Jordi Muñoz, entén que la solució a l'encaix de Catalunya en clau autonòmica només serà possible amb un canvi constitucional:

"L'últim intent que va ser reformar l'Estatut sense reformar la Constitució va topar amb el mur del Tribunal Constitucional el 2010. Per tant, si hi ha d'haver una ampliació de l'autogovern que pugui satisfer una part significativa de l'opinió pública catalana no pot venir d'una reforma constitucional."

Laia Bonet, jurista i professora de Dret, considera que la Carta Magna ha quedat obsoleta per un doble motiu:

"L'envelliment ja és només intencionat per aquesta lectura reduccionista o restrictiva de les possibilitats més àmplies de la Constitució, sinó senzillament perquè el pas del temps envelleix les normes."

El 1992 la Constitució ja es va modificar per permetre el vot dels estrangers europeus a les eleccions municipals, i el 2011, en plena crisi, es va fer una reforma exprés per introduir la limitació del dèficit públic.

La defensa i el rebuig de la Constitució surten al carrer

La polarització política que ha acompanyat els últims anys el procés independentista ha anat generant convocatòries de manifestació, mobilitzacions que eren inexistents fa uns anys.

A Girona, els Mossos d'Esquadra han carregat contra un grup de persones que, convocats per la Plataforma Antifeixista Gironina, volien entrar a la plaça U d'Octubre de Girona per impedir que es fes una concentració amb el lema "Units per la Constitució", convocada per Borbònia, una plataforma que té el suport de Vox, el PP i Plataforma per Catalunya.

A Barcelona, s'han manifestat unes 2.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, convocades per una plataforma anomenada "Espanya i Catalans",  entre les quals, representants del PP, Ciutadans, Vox i Societat Civil Catalana.