El color dels oceans està canviant per la crisi climàtica: es tornen més verds

El color dels oceans ha patit un canvi significatiu durant els últims 20 anys. Es tracta d'una tendència global que ha sorgit a conseqüència de la crisi climàtica, induïda sobretot per l'activitat humana, segons una investigació publicada a la revista científica Nature.

Tot i que el canvi de color és molt subtil per a l'ull humà, més de la meitat dels oceans del món, un 56%, s'estan tornant més verdosos. Una extensió més gran que la superfície terrestre total de la Terra. 

El color del mar es deu al reflex dels organismes i materials que hi ha a l'aigua. Per tant, aquest canvi de color indica que els ecosistemes marins també estarien canviant. Tot i això, els investigadors encara estan acabant de determinar si el factor humà és el causant d'aquest fet, tal com explica Stephanie Dutkiewicz, coautora de l'estudi i investigadora principal del Departament de Ciències de la Terra, Atmosfèriques i Planetàries del MIT i del Centre per a la Ciència del Canvi Global:

"Fa uns quants anys que faig simulacions que m'indiquen que es produiran aquests canvis de color a l'oceà, però veure que passa de veritat no és sorprenent, sinó aterridor. I aquests canvis són coherents amb els canvis induïts per l'home en el clima."

De la mateixa manera, l'autor principal de l'estudi, B.B. Cael, diu que "això aportaria proves sobre com els humans afectem la vida de la Terra i a la biosfera".
 

La clorofil·la, en el punt de mira

El color de l'oceà depèn de la interactuació de la llum solar amb el que hi ha a l'aigua. La manera com el veiem depèn de tot el que hi ha a les seves capes superiors.

Generalment, les aigües de color blau intens reflecteixen que hi ha molt poca vida, mentre que les verdes indiquen la presència d'ecosistemes, com el fitoplàncton, que contenen un pigment verd clorofil·la.

Microbis com aquest sustenten altres organismes més complexos, com els peixos, les aus i els mamífers marins. Per tant, resulta molt necessari per als científics fer-ne un control i saber com responen al canvi climàtic, segons assegura Dutkiewicz:

"Els canvis de color de l'oceà reflecteixen canvis en les comunitats de plàncton, que afectarà a tot el que s'alimenti de plàncton. També canviarà la quantitat de carboni que absorbirà l'oceà perquè els diversos tipus de plàncton tenen diferents capacitats per a fer-ho. Així que esperem que la gent s'ho prengui seriosament."

Tot i això, detectar qualsevol tendència a partir de la clorofil·la és molt més lent que no pas analitzar altres colors oceànics. Per aquest motiu, la investigació s'ha centrat en la variació d'altres colors oceànics i no només en la clorofil·la. Així, s'ha pogut reduir de 30 a 20 anys la investigació.
 

21 anys de control a bord d'un satèl·lit

Per a l'elaboració d'aquest estudi s'ha utilitzat un satèl·lit, que durant més de vint anys, ha controlat el color dels oceans. L'Aqua, que així es deia el satèl·lit, ha fet l'anàlisi a partir de l'espectroradiòmetre d'imatges de resolució moderada (MODIS), que permet captar aquells colors que serien massa subtils per al nostre ull. Mentre que pels humans l'oceà és blau, el color real pot tenir una barreja de longituds d'ona que van del blau al verd i inclús al vermell.

Per veure si el canvi de color dels oceans estava relacionat amb el canvi climàtic o no, Cael va utilitzar el model de la investigadora Dutkiewicz, que predeia l'aspecte dels oceans amb la presència dels gasos efecte hivernacle i sense en un període de 20 anys. Els resultats que Cael i el seu equip han extret s'assimilen més al model amb els gasos, que apuntava que un 50% dels oceans superficials canviarien de color.

Amb tot això, els científics que han participat en l'estudi, investigadors de l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), del Centre Nacional d'Oceanografia del Regne Unit i d'altres centres, conclouen que aquest canvi no es pot explicar com un canvi natural, sinó causa d'un efecte antropològic.