Ada Colau i Ernest Maragall, en una imatge d'arxiu
Un dels objectius CNI eren les negociacions per l'alcaldia de Barcelona (ACN/Blanca Blay)

El CNI hauria espiat les negociacions per l'alcaldia de Barcelona

Segons La Vanguardia, el CNI va intervenir el telèfon de la persona que mediava en la negociació entre ERC i BComú per formar govern a l'Ajuntament de Barcelona

L'objectiu d'un dels espionatges del Centre Nacional d'Intel·ligència era conèixer les negociacions per a l'alcaldia de Barcelona després de la victòria del republicà Ernest Maragall, segons publica La Vanguardia. El diari ha tingut accés a l'escrit que va presentar el CNI al jutge del Tribunal Suprem per obtenir l'aval judicial per intervenir els mòbils d'una vintena de dirigents independentistes.

És la documentació que va aportar la ja exdirectora dels serveis d'intel·ligència, Paz Esteban, a la comissió de secrets oficials del Congrés, la setmana passada, arran del Catalangate.

En concret, es va accedir al telèfon d'una persona que estava intercedint per la configuració d'un govern de coalició entre Esquerra i Barcelona en Comú. El diari no especifica quina. Tots dos van obtenir deu regidors, tot i que Maragall va quedar al davant en vots.

Amb tot, finalment, el partit d'Ada Colau va acabar pactant amb el PSC i va ser investida amb l'abstenció de dos dels regidors de Barcelona pel Canvi-Ciutadans, la formació liderada aleshores per Manuel Valls.


Maragall: "Tot val perquè l'independentisme no pugui guanyar"

Pel republicà, al darrere hi havia "una operació d'estat perquè Esquerra no governés a Barcelona". Ernest Maragall ha assegurat en una entrevista a "El suplement", de Catalunya Ràdio, que la mateixa nit de les eleccions es va posar en marxa aquesta operació per subvertir els resultats de les eleccions municipals, diu, i evitar que Esquerra governés la capital de Catalunya.

"Per mantenir el poder tot val, fins i tot l'ajuda del CNI."

El líder d'Esquerra a l'Ajuntament de Barcelona apunta a Manuel Valls com a peça angular d'aquesta negociació: "Va ser un joguet més dintre d'aquesta operació d'estat." Segons ell, "va complir amb la seva feina, amb l'encàrrec que havia rebut".

Maragall també ha demanat als líders de l'actual govern municipal --l'alcaldessa, Ada Colau, i el socialista Jaume Collboni-- que actuïn en conseqüència.

"Jo si fos Collboni o Colau, m'ho pensaria dues vegades abans de continuar amb aquesta tranquil·litat en els seus càrrecs sabent que ells són també objecte d'una manipulació democràtica explícita", ha declarat. En aquesta línia, ha afegit que aquestes informacions "afecten molt greument la legitimitat i la validació democràtica d'aquelles eleccions".

Per Maragall, aquest espionatge evidencia que es considera un risc d'estat que Esquerra Republicana guanyi les eleccions.

Aragonès, "coordinador dels CDRs", segons el CNI

La Vanguardia també ha publicat aquest dissabte que el CNI va demanar espiar Pere Aragonès en considerar-lo "coordinador dels CDRs" i que va mantenir l'operatiu mentre Esquerra negociava la investidura de Pedro Sánchez.

El diari ha revelat la llista sencera dels 18 espiats, en què, a banda d'Aragonès, hi ha els ja sabuts Jordi Sànchez, Carles Riera, Elisenda Paluzie, Marcel Mauri i persones de l'entorn de Carles Puigdemont, com ara Gonzalo Boye, Joan Matamala i Josep Lluís Alay. 

També inclou Jordi Bosch de Borja, membre de la junta d'Òmnium; l'empresari Xavier Vendrell; Elsa Artadi; Albert Batet; David Bonvehí i Marc Solsona; Sergi Miquel, director de l'estructura tècnica de la Casa de la República, i els empresaris Jordi Baylina, Pau Escrich i Xavier Vives.

ARXIVAT A:
CatalangateEspionatge
Anar al contingut