El cine català torna a desembarcar a Màlaga: 6 films que centraran l'atenció del festival

Més de 200 pel·lícules, 10 dies de projeccions i els màxims protagonistes del cinema espanyol desfilant per la catifa vermella del Festival de Màlaga, que, després de tres anys, tornarà a recuperar l'escalf del públic, a tocar del teatre Cervantes.

La 26a edició del Festival de Cinema de Màlaga (del 10 al 19 de març) tornarà a obrir-se al cinema iberoamericà, amb tots els seus accents i llengües. I s'hi escoltarà, com sempre, la versió original catalana, així com l'euskera i la gallega, que faran seu el certamen.

I si, des del 2012, els triomfs del cine català al palmarès han estat una constant ("El ventre del mar", "Las niñas", "Els dies que vindran", "Les distàncies", "La propera pell", "Estiu 1993", "Callback", "10.000 km" o "Els nens salvatges") aquest any, les possibilitats de seguir augmentant aquesta llista d'èxits tornen a ser molt i molt sòlides.

Sobretot, després que la secció competitiva del festival incorpori pel·lícules acabades d'arribar de la Berlinale i amb l'extra de prestigi que això suposa: "20.000 especies de abejas", "Sica" i "Matria". O també amb les estrenes absolutes dels últims films d'Elena Trapé, Sílvia Munt o Àlex Lora.

Una dada que deixa ben clara la rellevància del cine català: de les 20 pel·lícules de la secció oficial (8 són iberoamericanes) fins a 8 compten amb producció catalana (i la majoria amb participació de TV3).

I més de 40 si ens fixem en totes les seccions del festival, incloent-hi molts curtmetratges i documentals. De fet, Catalunya rebrà una Bisnaga d'Honor com a territori convidat a la secció industrial del certamen, que porta per nom MAFIZ.

I encara més, divendres 17 de març, la directora Carla Simón recollirà el premi Màlaga Talent.

Posem ara el focus en 6 produccions catalanes que centraran la màxima atenció.

1. "20.000 especies de abejas"

Quin tros de debut el de la directora basca Estíbaliz Urresola Solaguren fent el retrat d'un estiu transformador per a una nena trans i per a la seva família. Un viatge delicat, sensible i naturalista entorn de la identitat, la família, la maternitat i tres generacions de dones del País Basc, bregant amb pors i catarsis. I amb la natura i les abelles com a metàfora.

Rodada en basc i castellà i amb les extraordinàries actuacions de la petita Sofía Otero, guanyadora d'un històric Ós de Plata a la millor interpretació al Festival de Berlín, i de la seva mare a la ficció, Patrícia López Arnáiz. Gran favorita als premis.

2. "Els encantats"

La barcelonina Elena Trapé torna al Festival que ja va conquerir el 2018 amb "Les distàncies" (millor pel·lícula i direcció). Ho fa amb una nova història plena de contenció, intimisme i en català. I amb protagonisme de Laia Costa, flamant Goya per "Cinco lobitos", la pel·lícula que l'any passat va arrasar al mateix festival de Màlaga.

Ara torna a ser una mare, però afrontant la separació amb la parella. Per mirar de superar uns primers dies en absència de la seva filla, s'instal·la a un petit poble de la Vall Fosca, provant de recuperar seguretat i fer front a les pors.

3. "Las buenas compañías"

Sílvia Munt també va endur-se la Bisnaga a millor direcció a Màlaga per "Pretextos" (2008). I visitarà de nou el festival amb un altre retrat delicat i molt reeixit, que l'ha fet viatjar fins al País Basc de finals dels 70. S'ha inspirat en un grup de dones d'Errenteria que van ajudar més de 1.000 companyes a avortar en condicions dignes quan fer-ho era delicte.

Sororitat, feminisme, lluites polítiques compartides, aires de canvi i tres bones interpretacions, les d'Itziar Ituño i el jove duet protagonista Alícia Falcó i Elena Tarrats.

4. "Sica"

Una altra cineasta, Carla Subirana, fa un viatge cinematogràfic molt especial fins a la Costa da Morte. I en versió original gallega (i també en català, al paper que encarna Núria Prims) traça un altre film amb protagonisme adolescent i dones al centre del relat. Una jove va perdent la innocència, mentre no es resigna que el mar li torni el cos del seu pare pescador després d'un naufragi.

Cinema contemplatiu, d'aires existencials, d'atmosfera hipnòtica i atàvica, i amb paisatges i vincles amb la natura que són un personatge més. Dols, soledats, reconciliacions i crit d'alerta climàtica.

5. "Matria"

També a Galícia, en gallec i arribada de Berlín. Álvaro Gago debuta transformant el seu curt del mateix nom en un llargmetratge on se centra en una dona que malda per tirar endavant, dia a dia, a una fàbrica, pescant o tenint cura d'un vidu.

Una història de lluita contra les opressions del capitalisme i el masclisme. I un sòlid exemple de cine social que no abandona ni un segon la brillant exhibició de la seva protagonista, l'actriu María Vázquez.

6. "Unicorns"

I encara un últim retrat en femení, a secció oficial i que suposa el debut en la ficció d'Àlex Lora. I també segueix el clatell de la jove protagonista durant tot el metratge, Greta Fernández.

Junts (i amb Nora Navas, Elena Martín i Pablo Molinero) elaboren una mena de retrat millenial, amb totes les seves complexitats. Una generació ultrapreparada, però, aparentment, amb fortes mancances. Xarxes socials, likes, feminisme, poliamor, contradiccions i Pilar Palomero com a coguionista.