El cap de Wagner hauria ofert a Ucraïna revelar posicions russes a canvi de Bakhmut
Ievgueni Prigojin hauria reconegut els contactes amb la intel·ligència ucraïnesa en un missatge a Telegram
El cap del Grup Wagner, l'empresa de mercenaris que ofereix serveis de seguretat a diversos governs, hauria ofert a comandaments d'Ucraïna donar-los informació sobre les posicions de les tropes russes invasores a canvi que l'exèrcit de Kíiv abandonés l'àrea de Bakhmut, una ciutat del Donbass en disputa des de fa mesos, que s'ha convertit en un objectiu més simbòlic que estratègic.
Segons informa el diari nord-americà The Washington Post, Ievgueni Prigojin hauria fet la proposta ja a finals de gener, a través dels seus contactes entre els alts responsables de la intel·ligència militar ucraïnesa, amb els quals ha mantingut comunicacions secretes des que va començar la invasió.
Uns contactes que sembla que no només han estat telefònics, segons els documents de la intel·ligència dels Estats Units filtrats a la plataforma Discord a l'abril, a què ha tingut accés el Washington Post, sinó també en persona, en un país africà que no ha estat especificat.
El diari explica que fonts ucraïneses han confirmat que Prigojin hauria fet l'oferta sobre Bakhmut més d'una vegada, però que van rebutjar-ho per desconfiança i pel temor que les seves intencions no fossin sinceres.
Per què ho hauria fet?
Fonts de l'Administració Biden, que com les ucraïneses han volgut mantenir-se en l'anonimat, han expressat dubtes similars sobre les intencions de Prigojin a l'hora de fer la seva oferta sobre Bakhmut.
En una entrevista concedida al Washington Post aquest mes, el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, no va confirmar cap contacte amb Prigojin amb l'argument que "això és una qüestió d'intel·ligència [militar]".
El que és evident, des de fa temps, és el malestar del líder de Wagner amb la situació a Bakhmut, ciutat que s'havia compromès a conquerir abans del 9 de maig, data de la gran celebració de la victòria soviètica sobre el nazisme.
Tot i ser un estret aliat del president rus, Vladímir Putin, Prigojin no ha tingut cap inconvenient a enfrontar-se públicament al seu ministre de Defensa, Serguei Xoigú, per la manca de munició en el front, fins al punt d'amenaçar de retirar els seus homes l'endemà del 9 de maig si abans no havia rebut el que exigia.
Les amenaces van ser públiques, amb dos vídeos penjats a les xarxes socials, en un dels quals parlava envoltat de cadàvers d'integrants de Wagner escampats a terra, caiguts en combat en la batalla per Bakhmut.
Al final, però, i després de dir que només havia arribat "el 10% del que vam demanar", Prigojin va explicar que mantenia les posicions a Bakhmut perquè havia arribat una ordre del govern que establia "clarament que abandonar les posicions s'interpretarà com una traïció a la pàtria".
Pel que fa al Kremlin, ara per ara no s'ha pronunciat sobre les revelacions del Washington Post. El diari també explica, de tota manera, que el govern rus estaria al cas dels contactes de Prigojin amb Ucraïna, i que Kíiv sospitaria o fins i tot tindria coneixement d'aquest fet.
Una trobada a l'Àfrica
Prigojin, en qualsevol cas, no se n'amaga, perquè diumenge, preguntat sobre les revelacions dels documents filtrats a Discord, va respondre a través de Telegram que podia confirmar la informació, que no tenia "res a amagar" i que Kirilo Budanov, cap de la intel·ligència militar ucraïnesa i ell estaven "encara a l'Àfrica".
No va confirmar, però, que hagués ofert posicions russes a canvi de la ciutat del Donbass.
A la Unió Europea, d'altra banda, l'Assemblea Francesa va votar fa cinc dies a favor d'incloure Wagner a la llista de grups terroristes, una proposta que diverses informacions apunten que podria tenir el suport del Regne Unit.
