El BPA es pot utilitzar en envasos amb certes limitacions (Steven Depolo/EURACTIV.com)

El bisfenol A no es prohibirà als envasos tot i que els efectes en la salut "preocupen molt"

El Senat elimina la prohibició d'aquest producte químic de la llei sobre residus i sòls contaminats, mentre l'Agència Europea de Seguretat Alimentària en demana reduir cent mil vegades la ingesta tolerable diària

Xavier DuranActualitzat

El bisfenol A, un compost químic molt utilitzat en la indústria dels plàstics i amb efectes sobre la salut, no serà prohibit en envasos d'aliments, com preveia el projecte de llei de residus i sòls contaminats. En el seu pas pel Senat ha quedat eliminada la prohibició.

Aquesta modificació s'ha produït just quan l'ESFA, l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, ha proposat abaixar de manera dràstica el límit diari tolerable d'ingesta de bisfenol A.

El bisfenol A, abreujadament BPA, és un producte format per dos grups anomenats fenols --d'aquí el seu nom- i enllaçats en aquest cas per un àtom de carboni.

Des dels anys 30 i 40 es fa servir en la indústria en peces de roba i resines. Però el seu ús va créixer molt a partir dels anys 60, quan es va començar a utilitzar per obtenir uns altres plàstics anomenats policarbonats.

El seu impacte en la salut s'estudia des de fa molts anys i tal com explica al 324.cat Joan Grimalt, investigador de l'IDAEA (Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua) del CSIC, deu ser l'additiu més analitzat:

"Se sap que és un disruptor endocrí, és a dir, que fa una acció semblant a algunes hormones. Concretament, té un efecte com els estrògens, hormona sexual femenina. En dones avança la regla. En homes pot ser que afecti la fertilitat, perquè en els països industrialitzats s'ha vist que està disminuint, degut a la menor quantitat i mobilitat dels espermatozoides. Però en això hi poden influir altres factors. També pot afavorir el càncer."

A la ponència que es va presentar en el Congrés de Diputats al desembre, l'article 18.i del títol II plantejava la reducció del contingut de substàncies perilloses en materials i productes d'acord amb les normes europees i es plantejava aquesta mesura:

"En particular, i de conformitat amb el que està previst en aquestes normes, estarà prohibida la utilització de ftalats i bisfenol A en envasos."

Aquesta prohibició, que es feia extensiva a uns altres compostos amb efectes nocius com són els ftalats, va quedar corregida a principis de març al Senat, on la frase es va substituir per aquesta:

"En particular, i en el que respecta a la restricció de ftalats i bisfenol A en els envasos, s'estarà a allò previst a la citada normativa."

El petit canvi és important, perquè el reglament europeu no prohibeix l'ús del BPA en envasos d'aliments, sinó que en restringeix l'ús i posa un màxim a la quantitat que pot passar al menjar o a la beguda.


Prohibicions i restriccions

El què sí està prohibit, des del juny del 2011, és el seu ús en biberons. I des del setembre del 2018 tampoc no es pot fer servir en ampolles i envasos de menjar per a infants de fins a tres anys.

Segons l'Agència Europa de Productes Químics (ECHA), la UE ha classificat el BPA com a substància que té efectes nocius en la capacitat reproductiva, pot causar irritació respiratòria, provoca danys seriosos als ulls per contacte i pot causar també al·lèrgies a la pell. Per això, sempre que es faci servir s'ha d'indicar a l'etiqueta.

Està també limitat el seu ús en joguines per a infants de fins a tres anys i de qualsevol edat si l'objecte està dissenyat per anar a la boca del nen o nena.

Un altre dels usos que es va restringir, des del gener del 2020, és en tiquets de compra impresos en paper tèrmic. Però alguns països han anat més enllà o han fet propostes més restrictives. Així, França el va prohibir en tots els envasos i utensilis per a aliments. Les autoritats franceses, juntament amb les sueques, també han proposat limitar-ne la quantitat en diversos productes de roba, calçat i altres articles que entrin en contacte amb la pell, amb el suport de l'ECHA. I Alemanya n'està investigant l'impacte ambiental.

I ara, l'ESFA, l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, ha tornat a avaluar els riscos del BPA i ha proposat que el límit diari tolerable sigui molt més baix que l'actual. Concretament, demana que es rebaixi 100.000 vegades.

El juliol del 2019, el Tribunal General de la Unió Europea va ratificar, a petició de l'ECHA, que el bisfenol A s'ha de classificar com  a substància "de molt alta preocupació", degut al seu efecte tòxic sobre la reproducció.

La decisió va ser ratificada el desembre del 2021, després que l'organització Plastics Europe, que reuneix la indústria del sector, apel·lés al·legant que podia establir un precedent per fer regulacions basades "en dades poc fiables i en avaluacions incompletes".


Efectes en el desenvolupament

Pel que a la seguretat, el doctor Grimalt comenta al 324.cat que quan un compost té efectes tòxics "és difícil establir un llindar per sota del qual no es produeixin" i que "el millor seria substituir-lo":

"Això deu ser difícil per a la indústria, però ja s'està fent amb altres bifenils, com el bifenil S (BPS), que tenen només petits canvis en la molècula. Però són més o menys igualment tòxics. A més, per les seves propietats físicoquímiques es retenen més temps en el cos humà."

El BPA pot ser especialment preocupant si escalfem l'envàs, perquè a temperatura més alta és més fàcil que passi als aliments. Per això, Grimalt aconsella no escalfar el menjar en el microones amb l'envàs plàstic i passar-ho a un plat. Però afegeix que sempre que hi ha contacte amb aliments, una quantitat hi passa:

"Per principi de precaució, crec que és lògic prohibir-lo, sobretot en productes dirigits a nadons. A més, si es fa servir barrejat amb altres plàstics pot ser que es potenciïn els efectes nocius."

No tothom accepta aquestes mesures, perquè sempre es poden buscar estudis que permetin altres interpretacions. Però al febrer d'aquest any, un ampli equip internacional publicava a la revista Science una recerca feta amb el seguiment de dones sueques embarassades i dels seus fills. Concloïa que hi havia proves d'una relació entre l'exposició de diversos plàstics, entre ells el BPA, i retards en l'adquisició i desenvolupament del llenguatge en un 54% dels casos.

I en un article publicat el juny de l'any passat a l'International Journal of Environmental Research and Public Health, Machiko Minatoya i Reiko Kishi, de la Universitat d'Hokkaido, al Japó, revisaven els estudis dels darrers anys sobre els efectes de l'exposició prenatal i postnatal al BPA i a ftalats en el desenvolupament neurològic de l'infant.

Concloïen que els estudis suggereixen efectes en el desenvolupament neurològic dels infants, tot i que les proves són encara limitades. Però consideren que trastorns com el TDAH (trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat) especialment, en nois, hi deuen estar relacionats. Per això, creuen que les dones embarassades i els infants petits haurien d'estar protegits d'aquests efectes tòxics.
ARXIVAT A:
SalutCiènciaAlimentacióRecerca científica
Anar al contingut