El BCE apuja els tipus d'interès un 0,25 i obre la porta a noves pujades

Els dubtes sobre quina seria la decisió definitiva s'han mantingut fins a última hora, però finalment la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, ha optat per seguir el mateix camí que ahir marcava la Reserva Federal dels Estats Units i afluixar el ritme de les pujades dels tipus d'interès, en constatar que ja impacten a l'economia real. Els ha apujat per setena vegada consecutiva, un quart de punt, fins al 3,75%. És l'augment més suau des que el juliol passat inaugurés l'actual cicle alcista amb l'objectiu de combatre una galopant inflació. Però segons ha aclarit Lagarde en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell de Govern, no es tracta de cap pausa.
 

Lagarde deixa la porta oberta a noves pujades

L'última pujada de tipus es va decidir al març, pocs dies després de la crisi de Credit Suisse i de la caiguda del Silicon Valley Bank. En aquella ocasió Lagarde va seguir el guió previst i els va pujar mig punt, però es va cuidar molt d'avançar quines serien les seves passes en el futur. I per primer cop, no va donar cap pista sobre quines decisions prendria a partir d'aquell moment.

Avui, tot i les turbulències que encara sobrevolen la banca regional nord-americana, ha estat més explícita i ha deixat oberta la porta a futures pujades de tipus. En el seu comunicat, el BCE es limitava a dir que les properes decisions es prendran en funció de com evolucionin les dades macroeconòmiques i, en concret, la inflació. 

" Les futures decisions asseguraran que els tipus d'interès oficials se situen en nivells suficientment restrictius com per aconseguir que la inflació torni a situar-se en l'objectiu del 2% a mig termini i es mantingui en aquests nivells el temps que sigui necessari"

Però Lagarde, preguntada per la qüestió en el decurs de la roda de premsa que s'ha celebrat a Frankfurt, ho ha deixat ben clar:

"No es tracta d'una pausa."

L'elevada inflació encara preocupa

Els preus continuen sent encara el gran maldecap del BCE. La meta de reduir-los al 2% des del 7% actual  no s'albira a l'horitzó. Però les últimes dades preliminars que s'han donat a conèixer apunten a una treva en la inflació subjacent (la que exclou l'energia i els aliments frescos) i això ha decantat la balança cap a una moderació en les pujades, davant els defensors de mantenir una política monetària més restrictiva (els anomenats "falcons", que haurien volgut una pujada de mig punt, el doble de la que finalment s'ha aprovat).

En la decisió del Banc Central Europeu hi ha pesat també un segon factor: la reducció del crèdit bancari. El BCE realitza periòdicament una enquesta entre les entitats financeres sobre aquesta qüestió i els resultats de l'última conclouen que l'aixeta del crèdit es va tancar el primer trimestre al major ritme des de la crisi de deute sobirà del 2011. Així ho reconeix el BCE en el comunicat que ha emès tot just acabada la seva reunió a Frankfurt.

Fi a les compres de deute

Com a contrapartida, el Banc Central Europeu també ha anunciat que a partir del juliol posarà fi a les reinversions del seu programa de compres de deute. Ja l'havia anat retallant i només reinvertia una part dels venciments. Ara, però, accelera en la seva política de reducció del balanç i suspèn totalment la reinversió de deute, que s'enfila actualment als 3,21 bilions d'euros.