Edmundo González rebat les crítiques del PP i diu que el govern espanyol no el va pressionar

El candidat opositor a Veneçuela, Edmundo González, ha desmentit que el govern espanyol el pressionés de cap manera en les negociacions per sortir del país i venir com a exiliat polític.

Ho ha dit aquest dijous en una carta, després que el PP hagi acusat el govern de Pedro Sánchez de "coaccionar-lo" i d'haver-se "implicat en el cop d'estat" de Nicolás Maduro.

La carta l'ha feta pública el ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, i González hi afirma que el govern espanyol li va garantir en tot moment la seva "llibertat de decisió":

"No he estat coaccionat ni pel govern d'Espanya ni per l'ambaixador espanyol a Veneçuela, Ramón Santos. Les gestions diplomàtiques realitzades van tenir com a únic propòsit facilitar-me la sortida del país."

"Calúmnies i injúries contra Espanya"

González afegeix que ha escrit la carta per "aclarir qualsevol dubte o malentès" sobre com es va negociar la seva sortida de Veneçuela i expressa agraïment al govern espanyol.

Albares ha penjat la carta de González al seu perfil d'X (abans Twitter) amb un text en què acusa el PP i el seu líder d'haver fet servir "calúmnies i injúries contra Espanya i el seu servei exterior":

"Hi ha moments per ser oposició i altres en què cal ser un sol país."

"O signava o m'atenia a les conseqüències"

La polèmica surt d'una altra carta, en aquest cas mostrada aquest dimecres pel president de l'Assemblea Nacional de Veneçuela, Jorge Rodríguez, en què González reconeixia la victòria de Maduro a les eleccions.

La va signar quan estava refugiat a l'ambaixada espanyola a Caracas, on va rebre la visita de Rodríguez i de la vicepresidenta de Maduro, Delcy Rodríguez, que li van donar a entendre que o signava aquesta carta o li tocaria "atenir-se a les conseqüències", és a dir, que no el deixarien marxar del país.

Ho va explicar aquest dimecres González en un vídeo penjat a les xarxes socials en què va dir que considerava que "podria ser més útil lliure que no pas tancat" i que va acabar signant el document.

Més tard, va sortir del país en un avió militar espanyol i va arribar a Madrid per rebre asil polític.
 

El PP acusa el govern espanyol d'estar "implicat en un cop d'estat"

Després de transcendir la carta signada per González a l'ambaixada espanyola, el líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, va demanar aquest dijous la dimissió del ministre Albares per haver "amagat" les "coaccions".

Abans, l'eurodiputat Esteban González Pons, un dels pesos pesants dels populars, havia arribat a sentenciar que el govern espanyol estava "implicat en el cop d'estat" del chavisme a Veneçuela.

Albares, indignat per les paraules de González Pons, ha negat qualsevol negociació amb el govern de Maduro per a la sortida del líder opositor i ha afirmat que va ordenar a l'ambaixador espanyol que "no interferís en les gestions" que l'opositor volgués fer.

Albares va afegir que González tenia "llibertat per reunir-se amb qui volgués" i de quedar-se a l'ambaixada tant temps com li calgués.

El mateix advocat d'Edmundo González, José Vicente Haro, havia negat aquest mateix dijous a la Cadena SER que Espanya hagués participat en cap negociació ni en cap cop d'estat.

El ministre d'Exteriors havia demanat a Feijóo que desautoritzés González Pons, i el PSOE va exigir la seva dimissió i una rectificació per part dels conservadors, però la secretària general del PP, des de Barcelona, no va esmenar la plana a l'eurodiputat i va exigir explicacions a Pedro Sánchez.

Malgrat la segona carta de González, la picabaralla entre els grans partits espanyols ha continuat durant aquest divendres, amb el govern espanyol exigint rectificacions i disculpes al PP, i aquest insistint en acusar el PSOE d'estar donant suport al règim de Maduro.

El Parlament Europeu reconeix Edmundo González com a president

Aquesta batussa ha coincidit amb l'aprovació a l''Eurocambra aquest dijous d'una resolució impulsada pel Partit Popular que reconeix Edmundo González com a "president legítim i democràticament elegit de Veneçuela".

Per aconseguir aquesta aprovació, els populars han hagut de recórrer al suport dels diputats ultres d'Alternativa per a Alemanya, Fidesz (el partit de l'hongarès Viktor Orbán), el Reagrupament Nacional de Marine Le Pen i de Vox, entre d'altres, i d'aquesta manera han trencat el cordó sanitari a l'extrema dreta.

Tot, el mateix dia que Alberto Núñez Feijóo s'ha trobat amb la primera ministra d'Itàlia, la ultradretana Giorgia Meloni, de qui ha elogiat la política migratòria.