Dormir sis hores o menys a partir dels 50 anys augmenta el risc de demència

Dormir sis hores o menys a partir dels 50 anys augmenta el risc de tenir demència a la vellesa. Així ho conclou un estudi fet al Regne Unit, en què s'ha fet el seguiment de vora 8.000 persones durant uns 25 anys.

L'estudi l'ha encapçalat Séverine Sabia, de l'Inserm (Institut Nacional de la Salut i la Recerca Mèdica de França) i de l'University College de Londres. Els resultats es publiquen a la revista Nature Communications.

Diversos estudis han relacionat dormir poc o dormir massa amb el risc de demència, però la majoria havien fet el seguiment dels participants durant poc temps, uns deu anys de mitjana.

En aquest cas, la durada de l'anàlisi permet establir conclusions més consistents. També es va agafar persones en unes edats concretes per evitar que la dispersió influís en els resultats.

L'estudi, anomenat Whitehall II, va començar pel reclutament de participants entre el 1985 i el 1988. Se'ls va demanar sis vegades, durant tot el període que ha durat la recerca, quantes hores dormien a la nit.

Una de les vegades, als participants se'ls va mesurar el temps que dormien amb un acceleròmetre i les dades concordaven amb les que havien donat ells mateixos.

Un 30% més de risc

Els resultats indiquen que dormir menys del que els autors consideren normal, 7 hores, als 50, 60 o 70 anys augmenta el risc de tenir demència més endavant. Concretament, dormir sis hores o menys augmentava un 30% les probabilitats de tenir diagnòstic de demència tres dècades més tard.

En total hi va haver 521 casos de demència. La majoria es van diagnosticar a partir dels 70 anys i l'edat mitjana era de 77,1 anys.

No es van detectar diferències entre homes i dones.

Diversos factors poden influir en l'estona que una persona dorm a la nit, per exemple, depressió o trastorns de l'estat d'ànim, que també poden jugar un paper en el desenvolupament de demència.

Per això, els autors van fer ajustaments per evitar biaixos. Van tenir en compte símptomes de depressió i l'administració de fàrmacs que actuen sobre el sistema nerviós. També van analitzar si hi havia dades de trastorns mentals en la història clínica.

Fins i tot van tenir en compte aspectes com tabaquisme, consum d'alcohol, nivell d'activitat física, índex de massa corporal, consum de fruites i verdures, nivell educatiu, estatus marital, hipertensió, diabetis i malalties cardiovasculars.

Totes aquestes consideracions permeten als investigadors afirmar que les seves conclusions són robustes i que una menor durada del son a mitjana edat augmenta el risc de demència més endavant.

Dormir més no augmenta el risc

En canvi, a diferència d'altres estudis, no van constatar que dormir vuit hores o més també augmentés el risc. Tot i així, els autors reconeixen que el percentatge de persones que dormien més era petit i no permet extreure'n conclusions definitives.

També han observat una influència mútua entre disfuncions del son i canvis patològics i fisiològics en la demència. Per això, consideren necessari fer més estudis i durant temps prolongats.

Entre els processos provocats per dormir poc i que poden influir en el risc de demència, els autors assenyalen neuroinflamació, aterosclerosi, Parkinson i danys en el procés d'eliminació de proteïna amiloide, que causa Alzheimer.

També han constatat que les persones que passen de dormir poc a fer-ho una mica més tenen més risc de demència. Però en aquest cas la raó podria ser que quan comença a aparèixer la demència la persona necessita dormir més.

No és fàcil en aquest tema esbrinar si és abans l'ou o la gallina, és a dir, si apareixen abans les dificultats per dormir o si aquestes es deuen precisament al fet que es comença a desenvolupar demència.

En tot cas, el consell final dels investigadors és clar:

"Els missatges de salut pública hauran d'encoratjar el bon dormir, sobretot a les persones amb risc més elevat de tenir demència."