Carrers i places amb nom de dona: Barcelona dedica 16 espais a dones lluitadores

Aquest mes de març en què se celebra el Dia Internacional de les Dones, Barcelona dedica setze carrers, places i jardins de la ciutat a protagonistes femenines de la història i la cultura. Una voluntat de feminitzar el nomenclàtor que ja s'ha traduït en diversos actes d'homenatge, celebració i record.

Dels 4.700 vials que hi ha a Barcelona, només 392, poc més del 8%, porten noms de dones. Amb les inauguracions dels nous espais es vol redreçar, almenys en part, aquest desequilibri.

En aquest primer cap de setmana, ja s'han inaugurat tres espais públics, a l'Eixample, Sant Andreu i el Poble-sec, dedicats a dones que van ser activistes en el món laboral i veïnal i en la recuperació de la memòria històrica. Els actes han estat moments d'homenatge, celebració i record.

La lluita de les treballadores de la Numax

Al barri de la Sagrada Família s'hi ha fet l'acte de descoberta de la placa amb què es bateja amb el nom de Jardins de les Treballadores de la Numax l'interior d'illa de l'Eixample on havia estat situat l'antic cinema Niza, entre els carrers Rosselló, Sicília i Sardenya i la plaça de la Sagrada Família. A l'acte hi han assistit algunes de les dones que treballaven a l'antiga fàbrica Numax de Barcelona i que es van convertir en protagonistes d'un moment clau de la lluita obrera.

A la Numax s'hi feien ventiladors i petits electrodomèstics, amb unes condicions laborals molt dolentes. Davant les protestes per exigir millores, l'empresa va començar a fer acomiadaments i la plantilla, d'unes 300 persones, la gran majoria dones, va respondre amb vagues. Els propietaris van fer suspensió de pagaments. Amb la intenció de tancar la fàbrica, van començar a retirar materials, però els treballadors ho van impedir.

L'any 1977, de forma assembleària, la plantilla va decidir prendre el control de l'empresa. Una experiència d'autogestió aleshores inèdita que va recollir un documental de Joaquim Jordà, "Numax presenta", finançat per la plantilla amb els diners que s'havien anat acumulant a la caixa de resistència, 600.000 pessetes.

En la seqüència inicial del film, les treballadores fan lectura d'un document que expressa els seus objectius:

"Hem passat del control a la gestió de la fàbrica i hem demostrat a tothom, començant per nosaltres mateixos, que el treballador és molt més que un robot encadenat a la màquina; que tenim la capacitat de pensar, coordinar, planificar i dirigir."

I així ho van fer. La pel·lícula "Numax presenta" va recollir el procés viscut durant els dos anys d'autogestió de la fàbrica, amb tota mena de conflictes i debats ideològics sobre el model que s'havia d'aplicar per mantenir l'activitat productiva i la distribució dels productes que es fabricaven a l'empresa, en un moment en què la conflictivitat obrera i política era màxima, durant els anys de la Transició. 

Una experiència de dos anys, fins que la fàbrica va haver de tancar. Magda Mirabet, antiga treballadora de la Numax, fa balanç d'aquella llarga lluita:

"Va ser una escola per a nosaltres. Val la pena lluitar pels teus somnis, pel que consideres just i el que consideres que és el teu dret. De vegades es guanya, de vegades es perd, però l'experiència queda."

Dues dècades després, el 2004, el cineasta Joaquim Jordà va retrobar protagonistes d'aquella aventura i va recollir en un altre documental, "Veinte años no es nada", les seves reflexions sobre aquell difícil procés d'aprenentatge i el que havien fet amb les seves vides després del tancament de l'empresa.

Reivindicació veïnal de la memòria històrica

Ara, els jardins de l'interior d'illa on hi havia el cinema Niza porten el nom de les treballadores de Numax. Ha estat una demanda de l'Associació de Veïns de la Sagrada Família i altres entitats, que han volgut unir en aquest espai la reivindicació del passat industrial de l'històric barri del Poblet -que inclou fites com la fàbrica Damm o la Myrurgia- amb un homenatge al paper històric de les dones.

I també al cinema, pel film de Joaquim Jordà i pel record de l'antiga sala Niza, un dels espais recreatius que van sorgir en aquest barri per a l'esbarjo dels treballadors industrials. 

Per a les antigues treballadores de la Numax, ha estat un dia molt important, d'homenatge i memòria. Així ho expressava Teresa Ruiz:

"Per a mi això és el màxim, estic molt agraïda. Aquestes nits, des que ho vaig saber, no he pogut dormir de l'emoció."

L'acte inaugural ha estat també l'acte central de les dones de l'Eixample, amb parlaments i actuacions, per commemorar el Dia Internacional de les Dones. 

Una lluitadora anarquista defensora del patrimoni i la memòria

Una altra inauguració del primer cap de setmana de març ha estat la d'una plaça al barri del Poble-sec, al carrer Nou de la Rambla, que ara recorda Valerie Powles, una mestra i activista anglesa, anarquista, que va lluitar de forma infatigable perquè no es perdés la memòria històrica i el patrimoni.

Valerie Powles, nascuda a Birmingham, va anar a viure al Poble-sec als anys setanta i va fer recerca sobre els anys de l'anarquisme i la República. L'any 1995, unes obres van posar al descobert l'entrada, al carrer Nou de la Rambla, d'un refugi antiaeri de la Guerra Civil que havia quedat gairebé oblidat. Primer sola i després amb el suport d'entitats del Poble-sec com el CERHISEC, del que va ser cofundadora, va moure cel i terra per evitar la destrucció d'aquest espai de memòria, el refugi 307. Ara, restaurat i visitable, és un dels espais gestionats pel MUHBA, el Museu d'Història de Barcelona.

Valerie Powles va ser una de les promotores de la plataforma "Salvem El Molino" per aturar la destrucció d'aquest històric music-hall del Paral·lel construït l'any 1910, després de localitzar a les escombraries la documentació del local, que els nous propietaris estaven buidant. Arran de la mobilització molt material històric es va salvar i El Molino va agafar un altre rumb. Van ser moltes més les causes en què Valerie Powles es va implicar activament fins que va morir l'any 2011.

La inauguració de la placa, prop del refugi, ha estat un acte amb un caràcter molt festiu, amb música i parlaments, en què hi han participat molts dels seus amics, familiars i companys de les entitats del Poble-sec i de l'Ateneu Enciclopèdic Popular de què també va ser un membre molt actiu.

A Sant Andreu s'hi ha inaugurat també la plaça dedicada a Francesca Vergés i Escofet, activista republicana i catalanista arrelada al barri de Sant Andreu de Palomar, membre d'ERC i Estat Català, represaliada pel franquisme i que va complir una condemna a la presó de dones de les Corts.

Nous espais amb noms de dona, a tots els districtes de Barcelona

Els nous espais urbans que passaran a tenir noms de dona al llarg del mes del març estan repartits pels deu districtes de Barcelona. Entre els canvis en el Nomenclàtor hi ha el del carrer Comte de Santa Clara, a Ciutat Vella, que passarà a dir-se carrer de Felícia Fuster, poetessa, traductora i artista plàstica.

Al carrer de l'Om, al mateix districte, s'hi inaugurarà una placa blava per homenatjar Amàlia Alegre, organitzadora, l'any 1918, d'una marxa contra l'encariment del preu del carbó que es va convertir en una protesta de gran abast protagonitzada per dones.

A les Corts es dedicaran uns jardins a Carme Claramunt i Barot, la primera dona afusellada pel règim franquista al Camp de la Bota, el 18 d'abril del 1939.

A Sarrià-Sant Gervasi s'hi inaugurarà el pas de Rosa Barba Casanovas, dedicat a l'arquitecta, paisatgista i professora d'urbanisme a l'escola d'arquitectura, i una de les principals impulsores dels estudis i la pràctica de l'arquitectura del paisatge a Catalunya.

A Horta-Guinardó es dedicarà una plaça a Ramona Fossas i Puig, per la seva aportació al món de l'ensenyament i la cultura popular, i una altra a l'activista social del Guinardó Rosa Galobardes i Alsina per l'impuls que va donar a la formació de les dones. 

Nou Barris recordarà amb una plaça Luisa Alba Cereceda, treballadora social i educadora de carrer, una de les principals activistes de la Fundació Pare Manel, al barri del Verdum.

A Sants-Montjuïc hi haurà la plaça de les dones del Vapor Vell, en homenatge a les filadores i teixidores d'aquesta fàbrica que van treballar en condicions molt dures, presents en les mobilitzacions i vagues per aconseguir unes condicions de treball dignes.

A Gràcia es dedicarà un passatge a Josefina Torrens Illas, nedadora del Club Natació Barcelona i una de les fundadores del Club Femení d'Esports, primera institució esportiva exclusivament femenina de Catalunya.

Al districte de Sant Martí es dedicarà un carrer a Lola Iturbe Arizcuren, anarcosindicalista i feminista, que va participar en les milícies antifeixistes durant la Guerra Civil, cofundadora del moviment Mujeres Libres i autora d'articles en publicacions anarquistes. I un altre a Gretel Amman, autora d'assajos com ara "Feminismo de la diferencia" i creadora de la revista Amazonas, amb temàtiques al voltant del lesbianisme.

També hi haurà un jardí en honor a Margarita Brender i Rubira, i un espai enjardinat amb el nom de la soprano Lolita Torrentó i Prim. En aquest mateix districte, una placa recordarà l'agent literària Carmen Balcells; es descobrirà un faristol sobre la Tancada de Dones del Patronat i s'hi inaugurarà la plaça dedicada a la científica Rosalind Franklin, que va fer aportacions crucials per al descobriment de l'estructura de l'ADN.