Donacions creuades: una dona cedeix mig fetge perquè la seva mare rebi un ronyó

Primer trasplantament creuat d'òrgans diferents a partir de donants vius. Per aconseguir que la seva mare rebés un ronyó, una dona va pensar en una cadena de trasplantaments que fins ara no s'havia fet mai.

La dona va donar mig fetge. La germana de la receptora del fetge va cedir un ronyó, que va anar a parar a la mare de la primera donant.

Tot va començar quan la salut d'Erosalyn Deveza, que patia síndrome nefrítica, s'anava deteriorant a l'espera d'un trasplantament de ronyó. La seva filla, Aliana, li volia donar l'òrgan. Però els metges ho van desaconsellar perquè de gran podia tenir la mateixa malaltia que la seva mare i no convenia quedar-se amb un sol ronyó.

Aliana va començar a estudiar possibilitats de trasplantament creuat. Es tracta d'una alternativa usual quan el trasplantament entre donants vius, normalment familiars, no es pot realitzar per incompatibilitat. Aleshores, el primer donant ofereix l'òrgan a un receptor i una persona lligada a aquest -familiar o amic- dona, al seu torn, el seu ronyó a una quarta persona.

El trasplantament amb donant viu sol ser de ronyó, perquè es pot viure amb un sol d'aquests òrgans. Però també se'n fan de part del fetge, un òrgan vital, però que té una gran capacitat de regeneració.

El que no s'havia fet mai era un trasplantament en cadena en què s'impliquessin òrgans diferents. En aquest cas, Aliana no podia oferir un ronyó i va pensar a cedir mig fetge.
 

Un any i mig per trobar receptora

No va ser fàcil trobar un equip de cirurgians que veiés clara l'operació. Però al final, l'any 2017 es va poder dur a terme a la Universitat de Califòrnia a San Francisco. Ara s'ha descrit a la revista "American Journal of Transplantion".

L'equip el va dirigir el cirurgià John Roberts. Les proves realitzades van demostrar que Aliana tenia una salut prou forta per poder donar una part del fetge. Va costar un any i mig trobar la receptora adequada: Connie Saragoza de Salinas. Patia cirrosi biliar i necessitava un trasplantament de fetge. La seva germana Annie Simmons li volia donar part del seu, però no eren compatibles.

La cadena es completaria amb el ronyó d'Anne, que seria trasplantat a Erosalyn Deveza. Hi hauria, doncs, dues donants vives -una de mig fetge i una de ronyó-, parentes directes de les dues receptores.

La proposta va ser estudiada i aprovada pel departament d'ètica de l'hospital i les donants van passar les proves mèdiques usuals. 

Tot això implicava quatre intervencions, que es van fer el mateix dia: extracció i implantació del mig fetge i extracció i implantació del ronyó. Al cap de dos mesos, una ecografia va revelar que Aliana ja tornava a tenir un fetge regenerat i en plenes funcions.

El resultat va ser satisfactori per a totes les parts, com expliquen els metges a l'article:

"Entre tots els implicats hi havia el sentiment aclaparador que cadascú havia obtingut el que desitjava (fins i tot la receptora del fetge, que va tenir un procés de recuperació prolongat) i que tot havia anat sobre rodes".

Un dels dubtes era el risc tan diferent que corrien les donants. La donant del fetge tenia un risc de mort molt més elevat que la donant de ronyó. Però va assumir-ho.

Segons afirmen els autors, un programa nacional de trasplantament en cadena amb diferents òrgans i donants altruistes podria tenir un impacte significatiu per reduir les llistes d'espera d'aquestes intervencions, perquè significaria un increment d'entre 20 i 30 trasplantaments mensuals. 


Una cadena amb més de cent donants

La cadena més llarg de trasplantaments de ronyó en cadena amb donants vius és la que va iniciar el 2013 la Universitat d'Alabama. A l'agost del 2018 va superar els cent trasplantaments. El primer es va fer amb una donació altruista de Paula King, que el 5 de desembre del 2013 va cedir un ronyó a una persona que no coneixia. Això va esperonar altres persones que, successivament, han donat ronyons, en alguns casos després que alguna persona propera rebés l'òrgan.

Un exemple és el de Taylor Williamson, que el 2017 va donar un ronyó després de conèixer els problemes de salut de les persones que esperen aquest òrgan. Era la donant 77 de la cadena. El receptor va ser Jay Ernst, de 34 anys. Després, un amic seu, Lake Oswego, va donar un ronyó a Shane Holcomb. I la germana d'aquest es va convertir posteriorment en la donant número 79.

L'any 2018 hi va haver 7 cadenes de trasplantament amb donant viu creuat on va intervenir algun hospital de Catalunya. En total, van ser 11 trasplantaments renals amb 2 donants altruistes directes. El 2017 havien estat 3 cadenes amb un total de 7 trasplantaments, que van implicar 1 donant altruista directe.