Els pares del Manuel, amb la criatura: primer nen nascut de l'úter donat per la seva àvia
Els pares del Manuel, amb la criatura: primer nen nascut de l'úter donat per la seva àvia
Catalunya Migdia

Dona a llum el seu fill amb l'úter de la seva mare: "Jo també vaig ser aquí dins"

Neix a l'Hospital Clínic de Barcelona el primer nadó d'Espanya gestat en un úter donat per l'àvia de la criatura

Enllaç a altres textos de l'autor

Mònica Mas

Periodista de la secció de Societat de Catalunya Ràdio

Actualitzat

S'havia aconseguit amb altres familiars, però mai amb una àvia. Catalunya Ràdio avança que ha nascut a l'Hospital Clínic de Barcelona un nadó gestat en un úter trasplantat cedit, per primera vegada a l'Estat, per la mare de la dona embarassada.

La receptora de l'òrgan (i mare de la criatura) és la Mayra, que defineix la situació com a "increïble, xocant, estranya"... Una sensació que l'ha acompanyat durant l'embaràs.

"Abans que nasqués el Manuel, li parlava i li deia: 'Jo també vaig ser aquí dins, hi estaràs bé'."

Superar els obstacles

La Mayra va néixer amb la síndrome de Rokitansky, un trastorn congènit que afecta una de cada 5.000 dones i que fa que neixin sense úter i amb una vagina escurçada. Aquesta condició fa inviable un embaràs, però ella no es va donar per vençuda.

Va contactar amb el Clínic de seguida que va saber que engegaven un programa de recerca per fer néixer cinc nadons d'úters trasplantats. Tant ella com la seva mare, la donant de l'úter, van tenir claríssim que volien intentar-ho, assumint el risc que comportava: 

"Pensava: si em moro, em moriré feliç, fent el que jo volia o, com a mínim, intentant-ho. I la meva mare deia el mateix."

Després de moltíssimes proves, es va fer el trasplantament de l'úter de la mare a la filla.

La Mayra, mare del Manuel, ha atès els micròfons de Catalunya Ràdio (3Cat)

Una tècnica complexa

Aquest, com altres trasplantaments, consisteix en una cirurgia d'alta complexitat, sobretot per extreure l'òrgan de la donant, que es fa amb un robot quirúrgic. En el cas de la mare de la Mayra, l'operació va durar entre 10 i 12 hores.

El doctor Francisco Carmona, cap del Servei de Ginecologia del Clínic i responsable del programa, explica que l'objectiu és "buscar, des del seu origen, les venes i artèries que reguen aquell úter". Tot un repte per al gran equip de professionals que hi participa: "Ho hem de fer perfecte, no podem provocar cap lesió i això, tècnicament, és molt difícil."

Després, encara s'hi han de sumar quatre hores més per implantar l'úter a la Mayra i aconseguir arribar al punt culminant, que el doctor recorda amb emoció:

"Arriba un moment en què la sang comença a circular i l'úter es comença a escalfar. Deixa d'estar blanc i fred, passa a estar de color rosa, viu, i això és molt emocionant."

Abans de la cirurgia, la Mayra i la seva parella van obtenir 6 embrions a través de la fecundació in vitro. Un cop trasplantat el nou úter, li va venir la primera regla de la seva vida i se li va implantar un dels embrions amb èxit. A partir d'aquí tot ha anat sobre rodes. Un embaràs de llibre, segons els metges.

El Manuel va néixer el 2 de gener per cesària programada; un part normal i sense complicacions.

El trasplantament -una cirurgia d'alta complexitat- es va fer amb l'ajuda d'un robot (Hospital Clínic)

Sense precedents

Es tracta del segon nadó que neix a Espanya amb aquesta tècnica -el primer es va gestar en un úter cedit per la germana de la gestant-, però és el primer cop a l'Estat que la donant és l'àvia del nen. Només vuit hospitals al món fan aquest tipus de trasplantaments, que no són vitals.

En contra del que pugui semblar, el doctor Carmona explica que l'úter d'una dona de 50 anys, que és l'edat de la mare de la Mayra, no envelleix al mateix ritme que la persona:

"L'úter és perfectament viable. Si dones hormones a aquests úters, tornen a menstruar i a ser perfectament normals. Ens preocupa molt més que les donants siguin fumadores que no pas l'edat que puguin tenir."

Trasplantaments a debat

Malgrat l'èxit de tot el procés, existeix un debat ètic sobre si cal destinar recursos a un trasplantament d'un òrgan que no és vital.

El doctor demana no menystenir aquest tipus de patologies: "Quina diferència hi ha entre el patiment de qui té la cara destrossada i el de qui no es pot quedar embarassada, èticament parlant? Tenim casos de dones, a l'hospital, que s'han suïcidat per aquest motiu."

La Mayra pensa el mateix i aprofita per lamentar que "per part de la sanitat pública, no hi ha un seguiment d'aquests casos".

El programa de recerca del Clínic té previst el trasplantament de tres úters més per gestar tres nadons més. Un procés llarg i difícil, però que pot donar bons resultats. De fet, després de tot, la Mayra ho té claríssim: vol tornar a ser mare.

 
ARXIVAT A:
Família Recerca científica
Anar al contingut