D'on ve la festivitat de Tots Sants, una de les més antigues del món cristià

El culte als morts és un tret comú pràcticament a totes les civilitzacions del planeta. A Catalunya gira al voltant de la festivitat de Tots Sants, una de les més antigues del món cristià i amb un origen comú amb altres festes com Halloween o el Dia de Morts de Mèxic: el record dels difunts.

Origen celta

Però l'origen de Tots Sants prové dels antics celtes, que tenien la creença que l'any estava dividit en dues parts, el temps clar i el temps fosc.

En aquest canvi de cicles vitals es considerava que el temps clar començava l'1 de maig amb el floriment de la natura i la sortida dels ramats a pasturar, i el fosc l'1 de novembre, amb l'arribada del mal temps i el tancament del bestiar.

Aquests dies de tardor que separaven ambdues meitats coincidien amb la festa del Samhain, en què es veneraven els morts i s'obria l'etapa fosca de l'any, el període de letargia hivernal. De fet, popularment es considerava com el primer dia d'hivern, quan es treien els abrics i es vestia de llarg la canalla.

En el calendari de l'Església catòlica, Tots Sants es va començar a celebrar al segle VII, quan el papa Bonifaci IV va decidir que es faria un homenatge en honor seu i en record de tots els màrtirs i sants cristians que es veneraven en el Panteó de Roma.

A partir d'aquí es va començar a propagar per tot Occident, en una lenta expansió que va durar segles i que va adoptar connotacions religioses tot i mantenir detalls pagans.

Influències diverses

La festa actual de Tots Sants manté, doncs, rituals que provenen d'altres cultures, com ara el costum de portar flors a les tombes dels difunts en senyal de vida eterna, que té orígens romans.

Segles més tard dels celtes, amb l'expansió del cristianisme a terres americanes, la festa de Tots Sants va integrar també creences indígenes de culte als morts.

I així és com el cristianisme va agafar el primer de novembre com un dia dedicat al record dels avantpassats. Una jornada en què cadascú honora els éssers estimats de la família que ja no hi són, a partir d'una missa i una visita al cementiri per portar-hi flors i arreglar les tombes.

Segons aquesta tradició, el dia 1, els vius visiten els morts. L'endemà, dia 2, són els morts els que van a veure els vius, en el que es coneix com el Dia dels Difunts.

A països com Catalunya, França o Portugal és també un dia festiu.

La castanyada

És durant la nit de la vigília de Tots Sants que a Catalunya es celebra la castanyada, una trobada familiar amanida amb castanyes, moniatos, panellets i altres productes típics de la tardor.

La castanyada també té un origen pagà, previ a la celebració de Tots Sants. És una nit de bruixes, esperits, fantasmes i altres éssers propis de les històries de por.

Tradicionalment, les castanyades es feien al voltant de fogueres. A diversos municipis del país és una nit que es viu de manera festiva, amb celebracions gastronòmiques o representacions on s'interrelacionen el món dels vius i el dels morts.