Milicians de Hamas tomben la tanca de Gaza amb una excavadora, dissabte passat

D'on surt Hamas? Per què fa divuit anys que té el poder de la Franja de Gaza?

Un any després que Israel es retirés de Gaza, el 2006, Hamas va arrasar en les eleccions de la Franja i va expulsar l'Autoritat Palestina

Joan RouraActualitzat

La llavor es podria situar en la primera gran revolta civil palestina contra l'ocupació israeliana de 1967. Just vint anys després, el 1987, naixia Hamas, acrònim en àrab del Moviment de la Resistència Islàmica. Un moviment considerat terrorista per occident i Israel, primogènit de la branca a Gaza dels Germans Musulmans egipcis.

Justament coincidint amb el naixement de Hamas, aquell 1987 va arrencar la Primera Intifada. El context era el d'un territori tradicionalment rural i conservador, adolorit i superpoblat pels refugiats expulsats durant la guerra fundacional d'Israel, el 1948.

Hamas havia madurat per desconfiança i oposició a la jerarquia palestina secular i exiliada, encapçalada per l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP) de Yasser Arafat. Per aquest mateix motiu, els Germans Musulmans havien rebut el suport implícit d'Israel, amb l'esperança que la mesquita substituís el kalàixnikov, però ha acabat passant tot el contrari.

Un milicià en els inicis de Hamas

 

La radicalització de les dues parts del conflicte

Hamas ha armat la resistència palestina interior i ha acabat liderant-la. Israel ja no té l'enemic a l'exili, sinó que el té a casa. Hamas es va apoderar de l'agenda, en paral·lel als radicals jueus, que van acabar assassinant el primer ministre Rabin per haver firmat els Acords de Pau d'Oslo, considerats pels més radicals de totes dues bandes de massa tous amb l'enemic.

Arribava el 1995 i la campanya electoral posterior a diferents atemptats suïcides brutals en autobusos i restaurants van donar la victòria electoral, contra tot pronòstic, del líder de l'oposició a aquells acords: Benjamin Netanyahu, l'actual primer ministre d'Israel.

 

Dues dècades després, els mateixos enemics

Han passat gairebé vint anys i els protagonistes són, doncs, els mateixos que aquell 1995. També es manté una mateixa convicció: que és possible derrotar militarment, acabar, amb l'enemic.

La lluita ha estat, i és, doncs, a mort. Amb petites pauses i grans cops, com les dels tancs israelians i els coets que provenen de Gaza. Com el que va costar la vida el 2004 al mateix fundador i líder espiritual de Hamas, el molt venerat a Gaza xeic Ahmed Yassin.

Yassin va rebre els serveis informatius de TV3 a casa en plena Segona Intifada i va assegurar: "L'Autoritat Palestina ha deixat de perseguir-nos i de detenir els nostres militants. Ara tot el poble palestí està en la mateixa trinxera, contra l'ocupació israeliana."

Amb l'assassinat de Yassin el 2004, Israel pretenia justament dividir aquesta trinxera palestina a què es referia Yassin. L'any següent, el 2005, Israel es retirava de Gaza. La població era massa hostil, per tan poc territori a guanyar. 

 

La presó a cel obert de Gaza, un caldo de cultiu

Però deixar tancats sota mur i forrellat més de dos milions de palestins no va suposar per a ells cap millora; al contrari. Perdien els gairebé únics llocs de treball que tenien a Israel. Quedaven aïllats, i marginats, de l'Autoritat Palestina, que quedava encapsulada a Cisjordània.

Un any després, el 2006, Hamas va arrasar a Gaza a les eleccions. I va imposar els resultats manu militari, expulsant del territori l'Autoritat Palestina, que consideren còmplice d'Israel. Des d'aleshores, i en definitiva, Israel ha intentat obviar la Franja, però el caldo de cultiu ha anat bullint.

 

ARXIVAT A:
GazaGuerra Hamas-IsraelHamàs
Anar al contingut