Dimiteix el ministre de Justícia belga després de l'atac jihadista: "És un error imperdonable"

"Aquest error és imperdonable i ha tingut efectes dramàtics". Amb aquestes paraules el ministre de justícia de Bèlgica, Vincent van Quickenborne, ha assumit la responsabilitat política i ha dimitit després de l'atemptat de Brussel·les en què van morir dos ciutadans suecs.

I és que aquest divendres s'ha fet públic que Tunísia va sol·licitar l'agost de 2022 l'extradició d'Abdesalem Al Guilani, presumpte autor de l'atemptat, però el magistrat encarregat del cas no la va cursar.

Van Quickenborne ha qualificat aquesta acció d'"un error individual, monumental i inacceptable":

"La sol·licitud de Tunísia va ser transmesa l'1 de setembre, com havia de ser, per l'expert jurídic a la Fiscalia de Brussel·les. El magistrat competent no va respondre a aquesta sol·licitud d'extradició i l'expedient no va ser tramitat."

El ministre ha recordat la independència del poder judicial, però ha afirmat "la total responsabilitat política":

"Com a ministre de Justícia, no puc interferir de cap manera en les decisions d'un magistrat. Tot i que es tracta del treball d'un magistrat individual i independent, vull assumir la responsabilitat d'aquest error inacceptable."

"Sento que és el meu deure fer-ho", ha afegit el ministre, visiblement afectat. I ha assegurat que la nova informació de la Fiscalia li ha "tocat el cor", perquè ha fet "tot el possible" per millorar el sistema de justícia belga.

"M'agradaria demanar disculpes sinceres en nom de la justícia a les víctimes i als seus éssers estimats". Van Quickenborne també ha volgut demanar perdó "al poble suec i als conciutadans belgues".

El presumpte terrorista, que va morir hores després de l'atemptat abatut per la policia, havia demanat asil a Bèlgica el 2019, però se li va denegar, de manera que vivia al país il·legalment.

Al Guilani també va residir a Suècia i hi va ser empresonat. Ara residia a Brussel·les, tot i comptar amb una ordre d'expulsió que no li va ser notificada i que ha estat objecte de controvèrsia al país.

El seu cas també ha impulsat la Comissió Europea a demanar als vint-i-set que siguin més eficients en els retorns als països d'origen dels migrants que no tinguin dret a l'asil.