Desplaçats ambientals, l'altra cara de la crisi climàtica: "El mar s'ha endut tota la casa"

Sovint es parla dels refugiats que marxen dels seus països per guerres o per discriminació, però poques vegades es mencionen aquelles persones que es veuen obligades a travessar fronteres per l'impacte de la crisi climàtica. Són els desplaçats ambientals, una realitat silenciosa arreu del món, on la majoria de territoris afectats són països pobres.  

L'augment del nivell del mar, les sequeres i les pluges torrencials són els efectes principals del canvi climàtic, però, l'altra cara de la crisi ambiental poc visible i cada vegada més freqüent són els desplaçaments ambientals. Són persones que no tenen més remei que marxar dels seus països per l'impacte del canvi climàtic. Un fet habitual a Saint-Louis, una ciutat costanera del Senegal afectada per l'augment descontrolat del nivell del mar, on les inundacions són cada vegada més freqüents.

En Ndaga Seck i la seva dona Fatou Fall van venir per feina a Catalunya, però quan van tornar al Saint Louis de vacances, van veure en directe com el mar s'empassava casa seva: "El mar ha tombat primer la meva habitació, perquè la meva habitació és a prop de la porta. Dos dies després, el mar s'ha endut tota la casa. Ens ha quedat un tros que no pot ser ni un lavabo", recorda en Ndaga.

"Per això hi ha moltes persones que han marxat de Saint-Louis, perquè s'han quedat sense casa, i a més, tenen la necessitat de treballar fora per construir una llar al Senegal per les seves famílies", afegeix en Ndaga.

L'augment del nivell del mar és un fenomen freqüent a les illes i a les ciutats costaneres que posa en un escenari desafiant a la gent dels països del Sud Global. Segons Miguel Pajares, expert en refugiats climàtics, explica que "hi ha zones d'Àfrica Occidental, al sud-est asiàtic o al Pacífic, on la pujada del nivell del mar ja està afectant la gent que viu a les costes".

Canvi climàtic, una lluita letal

A la llista de desplaçats també s'hi afegeixen activistes ambientals amenaçats de mort pels governs dels seus països. És el cas de la Czarina Musni, advocada i activista que va fugir de les Filipines perquè la seva feina i el seu activisme són considerats com a actes terroristes:

"Pamflets amb el meu nom i la meva foto dient que 'Czarina Musni és membre del Partit Comunista de les Filipines, Czarina Musni és una terrorista'. A les Filipines, això és molt perillós perquè el govern designa i tracta els comunistes com a terroristes", diu. 

La Czarina acompanya les comunitats indígenes de Filipines en la defensa de les seves terres afectades pel canvi climàtic, que també són terrenys perjudicats per les empreses que es dediquen a la indústria extractiva. Tot això provoca erosions al sòl, generant inundacions, motiu pel qual s'han de desplaçar els indígenes.

Segons Pajares, "cada any es produeixen més de 300 assassinats d'activistes ambientals, a Amèrica-llatina, a l'Àfrica i el Sud-est asiàtic". Tot i que són persones que fugen dels seus països per amenaces de mort, "cal recordar que la seva migració són fruit dels impactes del canvi climàtic", recalca Pajares.

Sense estatus de refugiats

Malgrat que els països pobres no són els principals causants de l'escalfament global, són els que estan patint més els efectes del canvi climàtic. Segons un informe d'Intermón Oxfam, des del 1990 fins al 2015, el 10% de la població rica va generar el 50% de les emissions mundials, mentre que el 50% de la població pobre, només un 7%.

Pajares explica que "el canvi climàtic és una cosa que han provocat els governs del nord global. Hi ha un compromís a la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic de reduir les emissions de gasos d'efectes hivernacle i aquestes emissions no han fet més que créixer durant tot aquest temps. Per tant, les persones que fugen pels efectes del canvi climàtic s'han de considerar víctimes d'aquests governs, i en aquest sentit haurien de tenir la condició de refugiades".

La convenció de Ginebra no inclou la crisi climàtica com una causa d'asil. Per tant, els desplaçats ambientals seguiran amb aquesta denominació sense ser reconeguts amb l'estatus de refugiats climàtics.