Desenes de manifestants que donen suport al col·lectiu ocupa davant El Kubo i La Ruïna, l'11 de maig del 2023 (ACN/Pau Solà)
ANÀLISI

Desokupa: la violència com a bandera per la campanya electoral

Amb un lona agressiva al centre de Madrid i constants missatges a xarxes socials, aconsegueixen presència mediàtica

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Fàtima Llambrich

Periodista de TV3. Crònica judicial i policial

@fatimallambrich
Actualitzat

Barcelona va ser este mes de maig el banc de proves de l'empresa privada Desokupa que, amb suport a la rereguarda, va crear conflicte en una zona de la ciutat on no n'hi havia. Es van presentar com els salvadors d'una problemàtica inexistent en un edifici ocupat des de feia molts anys pel qual mai hi havia hagut queixa. Era a la Bonanova, un dels barris on hi havia hagut més votant de la dreta i on l'extrema dreta veia una escletxa per millorar resultats. Ciutadans havia estat -amb diferència- la formació política més votada en les anteriors municipals.

Amb l'enrenou creat i amb el suport explícit de Vox, Ciutadans i Valents -els hereus de Manuel Valls-; després de les eleccions d'enguany, Vox va guanyar un miler de vots i, a la Bonanova, Valents era el tercer barri on aconseguia més votants.

"Fan la feina bruta de les formacions polítiques i els fan la campanya de forma indirecta", explica el professor de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra, Toni Rodón, que exposa que la manera de fer de Desokupa no és nova i s'assembla a altres organitzacions d'extrema dreta que actuen arreu d'Europa, "opten per la polèmica en cada acció i intenten ser així presents a les xarxes socials i als mitjans de comunicació".

Amb la pràctica de desallotjar al marge de la llei vivendes ocupades, Desokupa té un bon esquer per arribar a un ampli sector social de diferents ideologies.

Ja des dels inicis que intenta festejar els que tenen més poder. Primer va començar amb els policies, deixant entreveure un col·leguisme davant de les càmeres o gravant missatges lloant la feina dels cossos policials. Desokupa estava llavors plantant la llavor per recollir fruits en un futur.

De fet, Rodón alerta que l'extrema dreta es dirigeix a un públic jove, amb missatges a xarxes socials:

"Busquen una victòria a futur i no construir només l'extrema dreta d'avui, sinó també la del demà".


La irrupció a la campanya electoral

Ara ja han desplegat el llençol per irrompre també a la campanya electoral de les eleccions generals del 23 de juliol: Desokupa vol quota de poder al govern central sense ser una formació política.

El seu discurs va contra els drets humans, per exemple, quan crida al tancament de fronteres. És, també, de les primeres proclames que va fer Donald Trump per presentar-se a la presidència: buscar un enemic que sigui més feble i crear una sensació d'amenaça. Els és un bon imant generar sensació d'inseguretat i de deixadesa de l'Estat en les funcions de protecció a la ciutadania i de persecució del delicte.

Luz Muñoz, professora de Ciència Política de la Universitat de Barcelona, defineix que fan "la política de l'enemic, d'excloure i que es basa en falsedats".

No entren, per Luz Muñoz, en l'etiqueta de moviment social, perquè estos són aglutinadors, transversals i es dirigeixen a diferents capes de la societat perquè busquen unificar diferents persones, a diferència de Desokupa, que tenen un discurs contra l'Estat i les institucions.

La problemàtica que hi ha a França els encoratja, segons es desprén dels discursos públics que fan. Se senten còmodes als escenaris de desordre i conflicte. En un dels missatges animaven a sortir al carrer en cas que es donés la situació que hi ha a França. Són missatges que apel·len a la violència i la crida per crear grups per fer justícia pel seu compte.

El professor d'Antropologia Urbana de la Universitat Autònoma de Barcelona, Jose Mansilla, exposa que no tenen capacitat real de liderar les masses, però sí que creen un marc de possibilitats, "on gent indeterminada puguir dur a terme l'exercici de la violència contra determinats grups que ells s'encarreguen d'assenyalar".

Se senten còmodes als escenaris de desordre i conflicte i remeten, sense dir-ho, a referents de l'imaginari col·lectiu com el grup Wagner a Rússia o l'assalt al Capitoli dels Estats Units.  

 

ARXIVAT A:
Extrema dretaVox
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut