Descobreixen la tomba d'una dona, de fa 4.400 anys, a la zona de Gizeh, a Egipte

Una missió arqueològica egípcia ha anunciat aquest dissabte el descobriment, al costat de les piràmides de Gizeh, d'una tomba de l'Alt Imperi faraònic, d'uns 4.400 anys d'antiguitat.

La tomba pertany a una dona anomenada Hetpet que no formava part de la família reial. Encara que aquesta no és la primera troballa d'aquest tipus a Egipte, l'equip arqueològic ha subratllat la importància que té aquest fet. En temps dels faraons, les dones eren enterrades a la mateixa tomba que el marit. Només tenien tomba pròpia les dones de la família reial que tenien el privilegi de rebre sepultura individualment.

Tomba de la V dinastia

La tomba, que podria ser de la V dinastia de l'Imperi Antic o Alt Imperi (2650-2100 aC), està decorada amb pintures que mostren aspectes de la vida de l'Egipte faraònic de fa uns 4.400 anys i es troba a l'anomenat Cementiri Occidental, que conté centenars de sepulcres dels alts funcionaris de l'antic Egipte, a la zona de les piràmides.

Hassan Ramadan, el supervisor de l'excavació egípcia, ha explicat la importància de la tomba:

"La idea que hi ha un sepulcre d'una dona que no està enterrada a la tomba del seu marit no és freqüent en l'Egipte faraònic. Només les princeses de la família governant tenien les seves pròpies tombes".

Fins al moment, els investigadors no han aconseguit determinar qui va ser realment Heptet, i entre les hipòtesis plantejades s'indica que podia haver estat una sacerdotessa important o, potser, alguna dona vinculada al treball agrari i que d'alguna manera servia a la cort. El que és clar és que no va ser una simple camperola, donada la rellevància de la tomba i del lloc on ha estat trobada.

Pintures amb escenes quotidianes

La tomba, construïda de maó i morter, estava enterrada a la sorra fins a l'octubre passat, quan la missió egípcia va començar les excavacions. A dins s'han descobert pintures de vius colors amb escenes de caça i ball. També algunes representacions de la dona asseguda davant d'una taula per rebre ofrenes dels que podrien ser els seus fills.

Entre les pintures trobades al sepulcre figuren dos micos (considerats animals domèstics en aquella època) en dues posicions diferents. La primera escena mostra un mico agafant fruita i en la segona se'n veu un altre ballant mentre uns músics fan sonar els seus instruments.

Pintures similars van ser trobades en altres tombes, com a les parets de la cambra funerària de Jnoum Hetep II, de la XII dinastia, a Beni Hassan, a la província de Minia, al sud d'Egipte, i la de l'Imperi Ka a Sakkara, al sud del Caire. Aquesta última tomba presentava un mico ballant davant d'un arpista i no davant d'un grup de músics, com la de Hetpet.

S'intensifica el treball arqueològic

El 2008, els arqueòlegs egipcis van començar a treballar a la zona del Cementiri Occidental, en el qual, des del 1842, s'han anat trobant nombroses tombes d'importants funcionaris de l'Imperi Antic.

La revolució de gener-febrer del 2011 que va suposar la caiguda del llavors president egipci, Hosni Mubarak, i el turbulent període subsegüent van aturar les excavacions fins que aquestes es van reprendre l'octubre passat, quan una missió encapçalada per Mustafa Waziri, secretari general del Consell Suprem d'Antiguitats, va reprendre les tasques en aquesta àrea:

"El que s'ha trobat és menys del 40% del que està encara ocult sota la terra d'Egipte. El 2018 serà l'any dels descobriments i obertures."

Egipte treballa per descobrir noves tombes i continuar les investigacions de les que ja estan descobertes, però tancades. Esperen que aquestes novetats arqueològiques podran atraure els turistes després del declivi que van tenir amb les revoltes de 2011 i el cop d'estat del 3 de juliol del 2013 que va enderrocar el llavors president islamista, Mohamed Mursi.

Tradicionalment, el turisme ha estat un dels pilars de l'economia d'Egipte, ja que representava al voltant de l'11,3% del PIB.