Imatge d'un tauró de Groenlàndia
Els investigadors han identificat una xarxa de 81 gens únics dels taurons de Groenlàndia, claus per explicar la reparació de l'ADN (Wikimedia Commons/Hemming1952)

Descobreixen el secret de la longevitat del tauró que pot viure 400 anys: la clau és l'ADN

Un estudi científic apunta que la capacitat d'autoreparació genètica del tauró de Groenlàndia explicaria l'extraordinària longevitat de l'espècie animal amb la vida més llarga

L'animal més longeu mai documentat es calcula que ha viscut més de 500 anys. És un exemplar de tauró de Groenlàndia, una espècie que viu al nord de l'oceà Atlàntic i a l'Àrtic i que sovint arriba a superar els 400 anys.

Però què hi ha darrere l'extraordinària longevitat d'aquest peix cartilaginós? La comunitat científica fa temps que busca la resposta i finalment han trobat una possible explicació, que es troba en l'ADN de l'animal.

Un estudi prepublicat pel portal científic bioRxiv ofereix una visió àmplia de la composició genètica del tauró i proporciona informació sobre els gens específics i els mecanismes biològics que li permeten viure una vida tan llarga.
 

L'autoreparació dels gens, la clau

Els taurons de Groenlàndia tenen 6.500 milions de parells de bases d'ADN, el doble que els humans. És, de fet, l'espècie de tauró amb el genoma més gran.

Una part important d'aquest genoma està format per gens que es repeteixen, i aquests són "gens saltadors" o transposons. Es tracta d'un tipus de gen que es pot desplaçar al llarg de diverses posicions del genoma d'una cèl·lula, s'insereix entre altres gens i s'autoreprodueixen, un mecanisme que pot provocar mutacions i interrupcions del genoma.

Els científics que estudien la qüestió creuen que la longevitat de l'espècie s'explica per la capacitat del seu ADN d'autoreparar-se.

L'estudi publicat recentment ha descobert que hi ha una xarxa d'almenys 81 gens responsables d'aquesta reparació i que només es troben en els taurons de Groenlàndia. Es creu que aquests gens podrien explicar la seva extraordinària longevitat.

 

ARXIVAT A:
CiènciaMedi ambientRecerca científica
Anar al contingut