Descobreixen a Pompeia una fleca-presó on s'explotava els esclaus

Els treballs arqueològics a Pompeia continuen revelant detalls de com es vivia a l'antiga Roma. L'últim descobriment a la ciutat arrasada per l'erupció del Vesuvi ara fa dos mil anys ha estat una fleca-presó on esclaus i ases eren explotats, en condicions penoses i durant jornades interminables.

La fleca-presó constava d'una habitació amb finestres minúscules reforçades amb reixes de ferro. La llum amb prou feines hi entrava i no hi havia cap porta ni accés a l'exterior, només una petita porta que donava a la part residencial de la casa.

Allà dins, homes, dones i animals hi malvivien, hi dormien i hi treballaven, conjuntament, per moldre els cereals amb què després cuinaven el pa.

Alguns senyals trobats a terra indiquen, segons els arqueòlegs, la preparació del paviment per evitar que els animals de tir rellisquessin i poguessin caminar només amb un moviment circular destinat a moldre el gra, gairebé com un mecanisme de rellotgeria.

Els esclaus, que normalment treballaven en parella amb un animal, l'havien d'empènyer perquè mogués la pedra de molí. També controlaven el procés de moldre, afegint gra i retirant la farina.

Una zona de Pompeia encara per investigar

La fleca-presó ha sorgit a la coneguda com a Regió IX de Pompeia, on actualment s'estan fent feines per assegurar aquesta zona perifèrica i no investigada del jaciment, segons han informat els responsables del Parc Arqueològic. El seu director, Gabriel Zuchtriegel, ha explicat al canal de YouTube del parc alguns dels detalls de la troballa:

"El que ha sorgit és el testimoni del treball esgotador al qual eren sotmesos homes, dones i animals a les antigues fleques de molí."

Zuchtriegel també ha recordat en un article que aquest tipus d'espais i condicions deplorables ja van ser descrits per l'escriptor romà Luci Apuleu al segle II dC. En la seva obra "Les metamorfosis", l'heroi de la novel·la, un aristòcrata, es converteix accidentalment en un ase que acaba sent venut a un moliner, fet que li permet ser testimoni i víctima de les misèries i maltractaments que patien els esclaus, tractats com a bèsties de càrrega per part dels seus propietaris.

Per Zuchtriegel, queda clar que els escrits d'Apuleu es basen en el coneixement directe de l'escriptor sobre "les condicions d'humans i animals que conviuen i treballen junts".

"És la part més desconcertant de l'antiga esclavitud, on no hi havia cap relació de confiança, ni cap possibilitat d'emancipació. Les persones eren víctimes d'una violència brutal."

I és que la troballa ha permès tenir una visió més clara del funcionament del sistema productiu de Pompeia i de la complexa estratificació de la seva societat, on la majoria de ciutadans pertanyien a les classes baixes.

Des que al segle XVIII van començar les excavacions a Pompeia, sepultada per una erupció del Vesuvi l'any 79 dC sota tones de lapil·li, cendres i roca que van preservar-la intacta durant segles, la ciutat no ha deixat de proporcionar valuoses dades sobre la vida i costums dels seus antics habitants.