Descobreixen 59 exoplanetes nous, 10 dels quals potencialment habitables

S'han descobert amb les 20.000 observacions fetes per l'espectrògraf CARMENES, impulsat per un consorci del qual forma part l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya

Josep Maria Camps ColletActualitzat

L'espectrògraf de l'observatori de Calar Alto, a Almeria, ha permès descobrir 59 exoplanetes nous, és a dir, planetes que giren al voltant d'estrelles diferents del Sol, una desena dels quals podrien ser potencialment habitables.

El descobriment ha estat possible gràcies a les 20.000 observacions fetes amb aquest espectrògraf entre el 2016 i el 2020 a 362 estrelles fredes que són relativament pròximes al sistema solar.

El projecte, dedicat a trobar exoplanetes similars a la Terra, rep el nom de CARMENES, i l'article sobre els descobriments s'ha publicat aquest dimecres a la revista científica Astronomy & Astrophysics.

Es dona la circumstància que aquest és l'article número 100 que publica el consorci CARMENES, cosa que evidencia la intensa feina científica que s'està fent amb les dades que recull l'espectrògraf.

Segons el primer autor de l'article, Ignasi Ribas, que és director de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya, l'IECC, la recerca ha contribuït a "ampliar notablement el cens d'exoplanetes pròxims":

"Des que va entrar en funcionament, CARMENES ha reanalitzat 17 planetes coneguts i ha descobert i confirmat 59 nous planetes a prop del nostre sistema solar."

Amb l'espectrògraf CARMENES ja s'han observat gairebé la meitat de totes les estrelles petites pròximes al sistema solar, sobretot les que es poden veure des de l'hemisferi nord.


50 observacions per determinar si una estrella té planetes

Segons Juan Carlos Morales, investigador de l'IECC i del CSIC, cada planeta l'han verificat desenes de vegades per assegurar-se que no hi ha errors en les dades:

"Per poder determinar l'existència de planetes al voltant d'una estrella, l'observem un mínim de 50 vegades."

A partir del 2021 s'ha iniciat una continuació del projecte, amb el nom de CARMENES Legacy Plus, que es preveu que estarà en marxa com a mínim fins a finals d'aquest any.

La llum de les estrelles permet descobrir els exoplanetes

L'espectrògraf CARMENES és un instrument que mesura tant la llum visible com la infraroja dels objectes estel·lars cap als quals s'apunta, i es va instal·lar el 2015 a l'observatori de Calar Alto.

Els exoplanetes es detecten gràcies als petits moviments de les estrelles al voltant de les quals orbiten, moviments produïts per l'atracció gravitatòria que els provoquen i que la llum que reflecteixen pot delatar.

En la recerca feta pública ara han analitzat quins dels 59 exoplanetes descoberts podrien tenir característiques similars a la Terra, per la mida, la composició i la distància a la seva estrella.


6 Júpiters, 10 Neptuns i 43 Terres

Segons han explicat els investigadors, han descobert 6 exoplanetes de mida similar a Júpiter, 10 de similars a Neptú i 43 com la Terra o un màxim de 10 vegades la massa de la Terra.

En aquesta gràfica, que mostra la distància dels planetes a la seva estrella i els tipus d'estrella que són, es pot veure els exoplanetes que cauen en la franja que es creu que podrien ser habitables:

Gràfica amb els exoplanetes coneguts anteriorment (els punts grisos) i els nous descoberts amb l'espectrògraf CARMENES (Institut d'Estudis Espacials de Catalunya)

"Estem trobant planetes que viuen al nostre bloc de pisos"

Entrevistat pels informatius de TV3, Ignasi Ribas ha explicat que, separant la llum ens els seus components, l'espectrògraf permet determinar la velocitat de les estrelles "amb una precisió increïble":

"Ens permet diagnosticar com és l'estrella, saber quins elements químics té a l'interior, quina temperatura té, quin radi té, com d'evolucionada és, és com una mena d'empremta dactilar que ens informa del que hi ha a dins."

Ribas ha afegit que ara el que s'ha fet és fer públiques totes les dades recollides per CARMENES, que ha qualificat de "cofre del tresor" del qual es podrà treure "molt més suc".

El director de l'IEEC, Ignasi Ribas, aquest dimecres a Barcelona (CCMA)

També ha explicat que les estrelles i els exoplanetes que s'estan observant estan a distàncies d'entre 10 i 30 anys llum de nosaltres, relativament a prop:

"Si la galàxia fos la ciutat de Barcelona, ara estem trobant planetes que viuen al nostre bloc de pisos, que són els nostres veïns del davant; i per tant, ens permeten conèixer el nostre entorn."

La galàxia en la que està el sistema solar, la Via Làctia, fa uns 100.000 anys llum de diàmetre, mentre les altres galàxies són a distàncies molt més grans encara.


Un consorci d'11 institucions amb centenars de científics

És un projecte format per un consorci d'11 institucions espanyoles i alemanyes en el qual participen centenars de científics i enginyers de més de 30 centres de recerca.

A més de l'IECC, al consorci hi participen cinc instituts alemanys, entre els quals l'Institut d'Astronomia Max Planck, 4 d'espanyols i el Centre Astronòmic Hispanoalemany.

Els 59 exoplanetes descoberts s'afegeixen als més de 5.000 que ja es coneixien, un cens que s'ha anat ampliant any rere any des del 1992, quan es van descobrir els primers.

Massa llunyans per poder-hi arribar

De tota manera, que es localitzin aquests exoplanetes i que es consideri que alguns poden allotjar vida no significa que puguin ser una solució als problemes actuals de la humanitat.

Entre altres motius, això es deu a les distàncies enormes a què es troben, que fan inviable ni tan sols plantejar-s'ho ara per ara, malgrat que els relats de ciència-ficció de la literatura, el cinema i la televisió puguin fer-nos creure que és possible.

Sí que representen una ampliació considerable del coneixement científic que tenim, perquè permet saber com són els sistemes solars diferents del nostre.

 

 

ARXIVAT A:
Ciència
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut