Denuncien que un milió de persones que viuen a Catalunya no podran triar el seu alcalde
Dos de cada tres migrants no tenen dret de vot i la resta no podran exercir-lo perquè no s'han inscrit al cens
Prop d'un 10% dels ciutadans que viuen a Catalunya no podran votar en les eleccions municipals del 28 de maig, segons denuncia la Coordinadora d'ONG Solidàries.
La llei no els ho permet perquè no tenen nacionalitat espanyola i, en els casos en què podrien votar, els obliga abans a inscriure's en el cens, un tràmit que la gran majoria no fan.
La Coordinadora d'ONG Solidàries de les comarques gironines denuncia que en localitats com Salt, al Gironès, la xifra d'exclosos del procés electoral s'enfila fins al 30%: un de cada tres ciutadans no podran votar el seu alcalde.
A Catalunya tenen dret a vot 5 milions i mig de persones que tenen la nacionalitat espanyola i són majors d'edat. També poden votar els ciutadans de la Unió Europea i els nacionals de països que tenen acords de reciprocitat amb Espanya.
En canvi, hi ha uns 660.000 ciutadans que n'estan exclosos perquè són migrants o fills de migrants.
És el cas de la Fatoumata Macalou. Va nèixer a Banyoles, al Pla de l'Estany, i allà va estudiar, ha treballat i és una membre activa de la xarxa cultural i associativa, per exemple, formant part del moviment feminista.
Però la Fatoumata és filla de pares malians i, com que no té nacionalitat espanyola, no té cap possibilitat de votar el futur alcalde.
Estic desencantada, però el que passa és que jo ja soc una dona empoderada, a mi ja m'empoderen altres coses i ara mateix la política no em crida.
La Fatoumata afegeix que encara que pogués votar no hi ha cap partit polític que parli pels afrodescendents.
Girona, la més afectada
Les comarques gironines tenen un 14% de població sense dret a vot, 4 punts més que la resta de Catalunya. Per això la Coordinadora d'ONG Solidàries ha posat en marxa una campanya de denúncia anomenada "On voto?".
Consideren que aquesta situació fa que la composició política dels ajuntaments no representi la realitat sociodemogràfica dels municipis. Com a exemple d'això, posen la ciutat de Salt, al Gironès. Segons la coordinadora el fet que un de cada tres veïns de Salt no puguin votar l'alcalde s'ha traduït en una sobrerepresentació als plens de l'extrema dreta de Vox.
Salt se situa al capdamunt del rànquing de municipis on hi ha més gent exclosa de les eleccions municipals, però, a Figueres, el percentatge de gent sense vot arriba al 27 per cent, i a Girona, Santa Coloma de Farners i Olot freguen el 20 per cent.
Molts dels que podrien votar no ho fan
La llei espanyola permet votar a alguns dels ciutadans estrangers. Poden fer-ho els de la Unió Europea i els dels països que tenen acords de reciprocitat amb Espanya, sempre que abans s'hagin inscrit al cens.
La realitat, però, és que la gran majoria no ho fan: per 67.000 que s'han apuntat al cens n'hi ha 660.000 que no ho han fet.
Els països amb acord de reciprocitat són aquests catorze:
- Bolívia
- Cap Verd
- Xile
- Colòmbia
- Corea del Sud
- Equador
- Islàndia
- Noruega
- Nova Zelanda
- Paraguai
- Perú
- Regne Unit
- Irlanda del Nord
- Trinitat i Tobago
Queden fora els països que tenen més ciutadans a Catalunya: el Marroc, l'Argentina, la Xina i el Pakistan. Es dona la paradoxa que per exemple a Barcelona poden votar els quatre ciutadans que hi ha a la ciutat de Trinitat i Tobago, però no els més de 40.000 pakistanesos i xinesos barcelonins.
La Coordinadora d'ONG Solidàries de les comarques gironines denuncia que els migrants pateixen una discriminació que van més enllà del dia de les eleccions. Els ajuntaments que surtin elegits prendran decisions que afectaran la població migrant i, per tant, segons la coordinadora la discriminació es prolongarà durant els pròxims quatre anys.
- ARXIVAT A:
- MigracionsEleccions municipals 2023
