Denuncien avaries constants als ascensors de Rodalies: "Em toca ajudar-me amb la barana"

Les associacions de persones amb mobilitat reduïda denuncien que el pla per fer completament accessibles les estacions de tren de Rodalies va amb retard, i que quan s'espatlla algun ascensor o escala automàtica la reparació s'eternitza.

A Catalunya, el 78% de les estacions i trens de Rodalies estan adaptats. Al metro de Barcelona, per exemple, aquesta xifra ja arriba al 94%. Però si ens fixem en el conjunt de l'Estat, la situació és molt més greu. De fet, es capgira com un mitjó, perquè a nivell espanyol el 80% de les estacions no compleixen amb els requisits necessaris per ser considerades accessibles. 

Des de la Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica, la COCEMFE, expliquen que Renfe s'ha compromès a tenir totes les seves estacions adaptades el 2028. Un dels seus portaveus, Javier de Oña, dubta que s'arribi a temps perquè les obres d'adequació van molt lentes.

El cas de Sant Vicenç de Calders

El retard en les obres d'accessibilitat no és l'únic entrebanc amb què es troben les persones amb mobilitat reduïda. Com dèiem, a Catalunya gairebé 8 de cada 10 estacions de Rodalies són accessibles. Aquí, el problema --segons la COCEMFE-- és un altre: les avaries d'ascensors i escales mecàniques. Poden durar setmanes, i Javier de Oña les atribueix a una manca de manteniment i de previsió:  

"I això passa molt. S'espatlla i no tenen un servei d'urgències com a prioritat... i au, la peça ja vindrà."

Aquest, precisament, ha estat el cas de l'ascensor de l'estació de Sant Vicenç de Calders. Denuncien que ha estat més d'un mes sense funcionar i dijous passat un usuari que va amb cadira de rodes se'n queixava públicament a la xarxa X.

El vídeo es va fer viral --ja té més de tres milions de visualitzacions-- i l'endemà mateix l'ascensor ja funcionava. Tot i que la portaveu de Renfe, Anna Vinyals, assegura que "estaven esperant una peça" i que la reparació ja estava prevista per a divendres passat, aquest matí la majoria d'usuaris d'aquesta estació atribuïen la rapidesa a la publicació del tuit.

Entre aquests usuaris n'hem trobat un que, com el protagonista del vídeo, també té la mobilitat reduïda:

"Sovint em trobo que els ascensors no funcionen. Em toca fer l'esforç i ajudar-me amb la barana. Què més puc fer?"

Entre la resta de passatgers que aquest matí transitaven per l'estació de Sant Vicenç de Calders tampoc no hi havia gaire optimisme. Una dona jove assegurava que "durarà dos dies i deixarà de funcionar". 

Més enllà dels ascensors

Des de la COCEMFE insisteixen que les avaries són només un dels problemes que han d'afrontar els dos milions i mig de persones amb problemes de mobilitat que hi ha al conjunt de l'Estat.

L'accessibilitat a l'interior dels vagons també necessita millorar. El portaveu d'aquesta associació, Javier de Oña, denuncia que no tots els trens ofereixen espais adequats per als usuaris amb mobilitat reduïda i que, sovint, estan ocupats per passatgers que no els necessiten. 

Explica també que no es pot plantejar viatjar en grup amb amics perquè els vagons estan preparats per acollir com a màxim dues persones. De fet, diu que "de vegades no puc compartir el viatge amb la meva parella perquè només hi ha una plaça adaptada". Als avions encara és molt pitjor, perquè ni tan sols poden anar al lavabo.

 
"Pensem en tothom"

Aquesta és la crida que fan des de la COCEMFE. Javier de Oña posa com a exemple els serveis alternatius d'autobusos que es posen en marxa a Rodalies quan "massa sovint" hi ha problemes amb la circulació de trens. Lamenta que ningú pensa en ells i cap dels busos està adaptat:

"Si les persones sense mobilitat reduïda ja confien poc en Rodalies, imagina't quan tens dificultats simplement per poder accedir al vagó del tren."

I tot això es tradueix, diu Oña, en una aposta pel transport privat.

Què implica l'accessibilitat?

Des de la COCEMFE deixen clar que només es pot parlar de transport accessible quan l'usuari en pot fer ús d'una forma completament autònoma i en igualtat de condicions respecte de la resta d'usuaris. Per tant, quan una persona amb mobilitat reduïda necessita l'ajuda d'algú altre per fer alguna cosa durant el viatge, no podem parlar de transport completament adaptat.

Des d'aquest punt de vista, Javier Oña lamenta que moltes vegades es dissenyen estacions i trens sabent que hi ha barreres i que els usuaris necessitaran ajuda quan "nosaltres el que volem és ser autosuficients". 

I posa com a exemple l'AVE, on els passatgers amb mobilitat reduïda necessiten contactar amb el personal de Renfe per poder baixar del tren, "i de vegades t'has d'esperar 30 minuts a Madrid" perquè la teva petició del servei s'ha traspaperat o hi ha hagut qualsevol tipus d'incidència. 

El portaveu de la COCEMFE també critica que aquest col·lectiu està obligat a fer gestions que la resta d'usuaris no han de fer, com ara reservar el bitllet amb antelació i trucar per assegurar-se que rebran assistència quan arribin a la destinació. 

Des de Renfe asseguren que el nou centenar de trens de Rodalies que començaran a entrar en servei el primer semestre de l'any que ve seran tots accessibles. Mentrestant, la companyia ha destinat 138 milions a adaptar els que ja estan en servei.