Del tomàquet mandó al julivert de Gràcia: una biblioteca de Barcelona també presta llavors

A banda de llibres, els usuaris de la biblioteca Collserola-Josep Miracle, a Barcelona, també poden trobar-hi una àmplia varietat de llavors per emportar-se en préstec. Des del popular tomàquet mandó fins al pepito de les Planes, la mongeta mallorquina o un julivert propi del barri de Gràcia.

En total, una trentena d'espècies autòctones de Catalunya i les illes Balears. Segons la directora de la biblioteca, Núria Flò, l'objectiu del préstec de llavors és acostar els usuaris a l'horticultura i ajudar a protegir les varietats locals.

"L'objectiu és que la gent s'atreveixi a cultivar, que s'hi llancin i ho provin.  Estem acostumats a comprar les varietats que ens ofereix el supermercat, però n'hi ha moltes més, i és important conservar-les"

Per emportar-se les llavors en préstec, els usuaris signen un contracte en què es comprometen a retornar-les un any després, quan hagin collit el fruit.

La biblioteca, però, compta que en l'horticultura hi pot haver molts imprevistos, com ara que la planta no creixi, que la sequera n'impedeixi el reg o que una glaçada en malmeti el fruit. La Núria remarca que són conscients de les dificultats i no penalitzen ningú.

"A alguns usuaris els preocupa què passa si no els surt el fruit i no poden tornar les llavors. No passa res, la idea és que ho provin. No castiguem els usuaris."

Una cinquantena d'usuaris demanen llavors en préstec

La idea va sorgir en un viatge que va la directora fer a Estrasburg i, després de fer-hi alguns canvis, va decidir importar-la a Barcelona. El servei fa dos anys que funciona i ja l'han utilitzat mig centenar d'usuaris atrets, entre d'altres, pel producte local. 

És el cas del Gorka Nart, que aquesta primavera ha plantat al seu hort les llavors que ha agafat de la biblioteca: 

"El fet que siguin llavors locals que algun pagès va anar seleccionant em va cridar l'atenció; és un valor afegit que et diferencia de les llavors comercials que pots trobar als centres de jardineria."

L'hort, diu, és sinònim de dedicació i requereix molta atenció per mantenir-lo i aconseguir que el planter tiri endavant, però també s'ho pren com un moment de desconnexió:

"El més gratificant són les estones que ni plantes ni culls, sinó que passeges, mires les plantes i treus les males herbes. Aquestes estones són gairebé com meditar."

Protegir les varietats tradicionals

Les llavors de la biblioteca provenen de diverses associacions i bancs de llavors catalans com l'associació l'Era, Les Refardes, Eixarcolant o el banc de llavors de Can Mandó.

Aquest últim, regentat pel Damià Gibernet, atresora un centenar de varietats, una vintena de les quals, diu, són úniques.

"Són úniques pel que fa a la genètica, però sobretot pel relat que les acompanya. Per exemple, tenim una llavor que és del Marcel·lí de la Vall d'Hebron, d'uns horts que hi havia allà, i  ell la plantava any rere any. No sé si aquesta llavor la té ningú més."

Gibernet alerta que el 90% de la biodiversitat hortícola domèstica s'està perdent a gran velocitat i cal conservar-la. "Ho podrien fer les administracions, però som la gent que té hort els que ho hem de fer perquè és un patrimoni del poble", assegura. 

Per ajudar a fer que els usuaris culminin la plantada amb èxit, la biblioteca imparteix tallers relacionats amb l'horticultura. N'hi ha per aprendre a fer planters, controlar les plagues o preparar adob. Eines que van dirigides a tot el públic, des dels més experimentats fins als més novells.