Tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero, al Congrés
Tinent coronel de la Guàrdia Civil Antonio Tejero, al Congrés (EFE/Manuel P.Barriopedro)

Del 23F als GAL: els secrets que l'Estat mai revelarà mentre hi hagi una llei franquista

La norma, del 1968, s'ha intentat modificar vuit vegades perquè els secrets oficials deixin de ser eterns, però tant el PP com el PSOE han deixat morir les reformes proposades

Enllaç a altres textos de l'autor

Natàlia Ramon

Periodista dels Serveis Informatius de Catalunya Ràdio

@natramonetc
Actualitzat

Amb l'inici del curs polític, el PNB torna a provar el que ja s'ha intentat vuit vegades sense èxit: canviar la llei de secrets oficials perquè es puguin desclassificar al cap d'uns anys.

I és que a diferència d'altres països, a l'estat espanyol els secrets oficials no caduquen: estan protegits eternament per una llei franquista. És per això que la ciutadania desconeix la resposta a preguntes tan rellevants com aquestes:  

► Com es va idear l'intent del cop d'estat del 23F?

► Què va passar a l'accident nuclear de Palomares del 1966?

► Quin va ser el paper de l'estat espanyol en els assassinats perpetrats pels GAL

► Quins contractes ha signat Espanya per vendre armes a dictadures militars com les de Xile o el Paraguai o a altres règims involucrats en atacs terroristes com l'Aràbia Saudita o els Emirats Àrabs Units? 

► Quina documentació hi ha sobre els nadons robats en connivència entre l'Estat i l'Església?

► Quins viatges han ocultat sota l'empara del secret d'estat els presidents del govern espanyol i el rei i per què?

►Quin ús es va fer de Pegasus per espiar dirigents independentistes?

►Què hi ha al darrere del rescat amb diners públics de l'aerolínia Plus Ultra durant la pandèmia?


Intents frustrats per desclassificar els secrets

La llei de secrets oficials es va aprovar el 1968 i en les últimes dècades s'ha intentat reformar fins a vuit vegades. Però tant els governs del PP com els del PSOE han deixat morir sempre les reformes proposades. És, per tant, la història d'un fracàs col·lectiu

En el curs polític que comença ara, el PNB, que ha presentat un text de reforma tres vegades, ho tornarà a provar.

De moment l'actual proposta basca ha passat el primer tràmit al Congrés dels Diputats --això sí, amb els vots en contra del PP, Vox i UPN-- i caldrà veure si el govern de Pedro Sánchez no fa com els seus antecessors.


Tots els presidents han evitat reformar la llei

Els presidents Adolfo Suárez, Felipe González, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy no van tirar endavant la reforma, tots se la van mirar de cua d'ull. No s'hi han oposat, però mai, mai, han permès que avanci.


Per què tots els intents de canviar la norma són fallits? 

Oficialment, ningú sap el perquè de la reticència de tots els partits que han governat Espanya.

L'actual llei de secrets oficials, la que va promulgar el dictador Franco, estableix que els secrets oficials ho són per sempre, res no es pot desclassificar; per tant, es pot intuir que els qui han governat Espanya després de la dictadura tenen algun interès que això continuï així.

El fet, però, és que aquesta llei contravé el dret a la informació i a la transparència exigible en qualsevol democràcia.

Fraga Iribarne en el famós bany per demostrar que no hi havia contaminació a Palomares
Fraga Iribarne en el famós bany per demostrar que no hi havia contaminació a Palomares (CCMA)

Què proposa ara el PNB?

Preveu que es desclassifiquin els secrets oficials al cap de 25 anys i proposa una pròrroga excepcional de 10 més. 

Pel que fa a les matèries anomenades "reservades", estableix que es desclassifiquin al cap de 10 anys.

La proposta basca incorpora que tot el que ara està classificat, en el moment que entri en vigor la nova llei, en cas d'aprovar-se, s'ha de desclassificar si han passat els 25 anys.

És a dir, que no es començarà a comptar a partir de la nova llei sinó que els anys es comptaran a partir de la data en què es va decretar un secret oficial o una matèria reservada.


Què ha passat amb les últimes propostes de reforma?

Les últimes tres vegades que s'ha entrat al Congrés una iniciativa per reformar la llei de secrets oficials ha estat a petició del PNB.

El 2016 va ser la primera vegada i la va defensar el diputat Aitor Esteban, però es va dissoldre la cambra per la repetició electoral; per tant, va decaure la proposta.

En la nova legislatura, també el 2016, el PNB hi va tornar, la proposta de reforma va avançar fins a la fase de les esmenes, però també va decaure en una nova convocatòria electoral el 2019.

El 2022 el govern espanyol va iniciar la tramitació d'un avantprojecte de llei que havia de substituir la llei vigent, però el procés tampoc es va completar. Aleshores l'executiu socialista proposava un termini de 50 anys, prorrogables, per desclassificar els "alts secrets" i fins a 4 anys per a informació restringida considerada no tan sensible. 

Ara el PNB hi torna, i el diputat Mikel Legarda és l'encarregat de defensar la proposta. 


El PNB acusa el PP i el PSOE de bloquejar la desclassificació de secrets

En una entrevista al "Catalunya nit" de Catalunya Ràdio, Legarda ha acusat el PP i el PSOE de "posar pals a les rodes". 

Tot i que el PSOE s'ha mostrat públicament disposat a modernitzar el text, el diputat del PNB ha denunciat que no hi ha voluntat de fer-ho: 

"Bloquegen la tramitació prorrogant indefinidament els terminis d'esmenes. Ja ens ha passat en altres legislatures i en aquesta sembla que anem camí del mateix." 

Si es confirmen els seus presagis, la ciutadania seguirà sense conèixer els detalls d'episodis essencials de la història recent i passada de l'estat espanyol. 

Logo GAL
El logo dels GAL

Qui pot desclassificar els secrets d'estat? 

El jutge ho pot reclamar, però l'última paraula la té el Consell de Ministres. 
 

Quins documents sí que s'han desclassificat?

En els 56 anys que fa que es va aprovar la llei de secrets oficials, el govern espanyol ha decidit desclassificar només documents secrets comptades vegades, a partir de peticions judicials. Són aquestes: 

► El primer cop va ser el 1997, sota la presidència de José María Aznar (PP), després que el Tribunal Suprem reclamés 13 documents relacionats amb l'activitat dels GAL i els inclogués als sumaris dels casos Laza i Zabala, Oñaederra i Lucía Urigoitia.

► La segona vegada va ser el 18 de març del 2004, quatre dies després de les eleccions generals i set dies després dels atemptats de l'11M a Madrid. Als documents desclassificats hi havia una cronologia de tot el que va passar des de les 7.34 h del dia 11 fins al dia 14. 

► Quatre mesos més tard, el juliol del 2004, es va permetre l'accés al contingut dels documents que reclamava la comissió d'investigació sobre els atemptats de l'11M. Tots excepte 6 documents del CNI.

► El setembre del 2005 l'executiu espanyol va acordar desclassificar documents sobre els atemptats de l'11-M i el posterior suïcidi dels suposats terroristes. Es van enviar al jutge de l'Audiència Nacional Juan del Olmo. 

► El febrer del 2007 el Consell de Ministres va aprovar la desclassificació dels documents del CNI demanats pel jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno relatius als vols d'avions de la CIA en territori espanyol amb presumptes terroristes detinguts. 

► El març del 2009 el govern espanyol va desclassificar la documentació sobre l'accident de l'helicòpter Cougar en què 17 militars espanyols van morir a l'Afganistan el 2005 perquè el jutjat militar que duia el cas pogués investigar el sinistre. 

► El desembre del 2011, a petició del jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz, el Consell de Ministres va desclassificar documents arxivats a l'ambaixada i els consolats d'Espanya a l'Argentina sobre centenars de ciutadans espanyols desapareguts les dècades dels 70 i els 80, durant la dictadura militar. També els expedients de les denúncies d'espanyols per desaparicions forçades. 

► El 2018, d'acord amb la demanda del jutge de l'Audiència Nacional Diego de Egea, el govern va desclassificar documentació secreta sobre l'operació Kitchen, suposadament dissenyada pel Ministeri de l'Interior el 2013 per prendre documents a l'extresorer del PP, Luis Bárcenas. 

► També a petició de la justícia, el gener del 2024 el Consell de Ministres va decidir desclassificar parcialment la informació sobre l'espionatge amb el programa Pegasus a l'expresident de la Generalitat Pere Aragonès i altres dirigents independentistes. 

ARXIVAT A:
Congrés dels Diputats
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut