Deixarem de veure les estrelles? La visibilitat de les estrelles baixa quasi un 10% anual

Si mirem el cel de nit, cada vegada és més difícil veure estrelles. La causa és l'augment de la llum procedent de la il·luminació artificial, l'anomenada contaminació lumínica.

Fa anys que, en molts llocs habitats del planeta, el cel nocturn no arriba a enfosquir-se del tot perquè ho impedeix una claror artificial causada per la dispersió de llum artificial a l'atmosfera.

La revista Science ha publicat un macroestudi que indica que, entre 2011 i 2022, la brillantor del cel nocturn provocada per la llum artificial (un aspecte de la contaminació lumínica conegut com a "skyglow") ha augmentat un 9,6% anual de mitjana. És a dir, des que va començar l'estudi fins a l'actualitat, s'ha duplicat.

Per exemplificar-ho, l'estudi apunta que algú que neixi ara en un lloc on s'hi veuen 250 estrelles, probablement quan faci 18 anys en veurà menys d'un centenar.

Una xifra més alta del que detecten els satèl·lits

Resulta difícil saber amb exactitud quant ha crescut la llum artificial perquè els satèl·lits no detecten les emissions de les llums LED, que els darrers anys han proliferat en tot tipus d'il·luminació, especialment l'enllumenat públic.

A més, els satèl·lits són sensibles a la llum que es dirigeix cap al cel, però tampoc capten la que s'emet horitzontalment, com els anuncis i la il·luminació de les façanes, que són les que més contribueixen a la contaminació lumínica.

La xifra és molt més alta del que indiquen les mesures que fan els satèl·lits, que indiquen que l'emissió de llum artificial només hauria crescut al voltant del 2% anual, segons un estudi de l'any 2017.

Els efectes de la contaminació lumínica

La contaminació lumínica no només impedeix veure les estrelles, sinó que també té un important impacte ambiental.

Els autors de l'estudi apunten que molts processos fisiològics d'éssers vius estan determinats per cicles diaris i estacionals i, per tant, estan influïts per la llum.

"Afecta tant els animals diürns com els nocturns i, a més, destrueix una part important del nostre patrimoni cultural", assegura Constance Walker, coautora de l'estudi i cap del projecte Globe at Night del NOIRlab. També apunta que té "efectes negatius per a l'observació de les estrelles i l'astronomia".

Un projecte amb participants d'arreu del planeta

Per elaborar l'estudi, Christopher Kyba, del Centre Alemany d'Investigació en Geociències (GFZ) i la Ruhr-Universitat de Bochum, juntament amb científics del centre d'investigació per a l'astronomia nord-americà NOIRlab , han analitzat 51.351 observacions fetes per ciutadans entre 2011 i 2022.

En un exemple del que qualifiquen de "ciència ciutadana", els autors de l'estudi van demanar a voluntaris d'arreu del món que participessin en el projecte Globe at Night comparant mapes estel·lars del cel nocturn amb allò que la contaminació lumínica els permetia veure en la realitat.

En total, han recopilat dades de 19.282 localitats d'arreu del món, entre les quals n'hi ha 3.699 d'europees i 9.488 de l'Amèrica del Nord. Els resultats mostren que l'"skyglow" ha crescut entre un 7% i un 10% anual. "Juntes, les contribucions de totes aquestes persones han funcionat com una xarxa global de sensors", assenyala Kyba.