Deixar enrere la gespa: els canvis a parcs i jardins forçats per la sequera

El jardí del rectorat de la Universitat Ramon Llull (URLL) feia mesos que estava completament marró. Des que, al març, l'àrea de Barcelona va entrar en excepcionalitat per la sequera, el reg de la gespa va quedar totalment prohibit. Per això, ara han decidit reformular-lo: han tret la gespa i han apostat per espècies que pràcticament no requereixen aigua.

És un dels molts casos que s'estan trobant les empreses de jardineria: particulars o ajuntaments que, davant la impossibilitat de regar i la previsió que amb l'emergència climàtica les sequeres siguin cada cop més freqüents, han decidit fer canvis en la vegetació i optar per aquella que s'adapta millor a la situació actual.

Objectiu: menys aigua i menys diners

"Abans el jardí era tot de gespa natural i ara l'hem substituït per diferents zones: una de gespa artificial, una de paviment tou amb grava i una altra amb escorça de pi a sota dels arbres", explica Oriol Monés, responsable de Jardineria Monés i membre de la junta del Gremi de Jardineria de Catalunya, que s'ha encarregat de redissenyar el jardí del rectorat de la Universitat Ramon Llull.

La gespa, a diferència d'altres espècies, requereix un reg pràcticament diari. I ara la jardineria, explica Monés, pretén cada cop més prioritzar espècies mediterrànies, que necessiten molt poca aigua i s'adapten molt millor a les sequeres.

L'objectiu de la Universitat Ramon Llull era poder reduir el consum d'aigua. "Calculem que, amb aquests canvis, tindrem una reducció d'entre el 50 i el 60%, i per tant també una reducció de la factura de l'aigua", comenta Laia Ros Blanco, de la URLL.

Segons diferents empreses de jardineria consultades per TV3, la demanda de particulars per fer el mateix se'ls ha disparat els últims mesos. Diverses comunitats de veïns ja s'estan plantejant fer un canvi en la vegetació, sobretot aquelles que tenen grans zones comunitàries amb piscina.
 

Les vendes de gespa, a la baixa

També ho noten els centres de jardineria, on es venen les flors i les plantes. Al Catalunya Plants, de Sant Vicenç dels Horts, les vendes de gespa, en rotlles o en llavors, han caigut entre un 20 o un 30%. I, en canvi, explica Carles Garcia, responsable de la secció de plantes, han crescut les vendes de gespa artificial, d'escorça de pi o de graves.

"Anem veient com la idea és anar deixant enrere la gespa. La crisi climàtica ha vingut per quedar-se i i la falta d'aigua, també. I els clients ens diuen que, posats a treure la gespa, opten per un altre sistema que ja es quedi per sempre, no de manera temporal."

Encara que no tant com la gespa, la venda de plantes que requereixen més reg també els ha baixat, mentre que plantes crasses o cactus es venen ara molt més. També les plantes aromàtiques mediterrànies, com la farigola i l'espígol, que són de ple sol i poc reg.

Espècies més resistents a la sequera i la calor

Aquestes són algunes de les espècies que es troben també a les noves zones verdes de Barcelona. Amb la previsió de sequeres més freqüents i de temperatures cada cop més altes, l'Ajuntament fa temps que treballa en un canvi de model, com explica Izaskun Martí Carral, directora de serveis tècnics i planificació de l'Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona:

"Tradicionalment, la jardineria utilitzava espècies d'altres països per ornamentar perquè tenien una floració més impressionant, però ja fa uns anys que a Barcelona implantem espècies autòctones, que tenen més resistència a la sequera i les altes temperatures, perquè ja tenen els seus propis mecanismes."

Per això, espècies com l'alzina, la sureda, el llentiscle o el marfull són ara més habituals a la ciutat. Però hi ha també espècies foranes, com la tipuana, perquè les autòctones no sempre s'adapten a les ciutats, contaminades i amb el sòl molt compacte.

Són espècies, això sí, "amb baix consum hídric" i interessa, diu Martí, que hi hagi un estalvi d'aigua, encara més amb l'emergència climàtica. A més, afegeix, a diferència de la gespa, aquests arbres i plantes tenen "més prestacions ambientals" per als insectes que se n'alimenten.

"En els nous projectes ja es dissenya amb una paleta vegetal més àmplia i que afavoreix la diversitat", resumeix l'Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona.

Els nous parterres arbustius consumeixen la meitat d'aigua que un de gespa, la qual cosa permet "continuar implantant el verd sense tenir un consum excessiu d'aigua", precisa Martí.

Això no vol dir, però, eliminar per sempre les zones verdes de gespa. Quan se'n fan de noves, s'opta per unes llavors, les C4, que necessiten menys aigua que les gespes tradicionals. Són llavors amb un consum més baix, que quan floreixen no se seguen i que constitueixen espais "més rics" des de tots els punts de vista.

A una zona de nova creació com la Gran Clariana de les Glòries, per exemple, es va mantenir l'aposta per la gespa, perquè l'Ajuntament la concep també com un espai d'oci per als veïns.

L'aigua freàtica manté el verd a Barcelona

Molts d'aquests grans espais de gespa continuen totalment verds malgrat l'excepcionalitat per la sequera. I això és gràcies a l'aigua freàtica, que ve del subsòl de la ciutat i que no és potable. És un recurs hídric alternatiu, que la normativa contra la sequera permet utilitzar i, per això, algunes àrees de Barcelona mantenen el color.

L'aigua freàtica cobreix una part de la demanda hídrica dels serveis municipals. Es fa servir per netejar carrers i per regar i, actualment, Barcelona té una xarxa de 78 quilòmetres i 25 hidrants fixos en servei. Des de l'abril, s'ha ampliat amb 22 camions cisterna, que es desplacen per la ciutat.

Perquè, de fet, en molts parcs i jardins no hi arriba aquesta xarxa ni tampoc els camions. I sense reg ni pluges abundants a la vista, no són poques les zones verdes que ara s'assemblen més a un desert.