Un astronauta de la missió Apollo 16 a la Lluna
Missions com la de l'Apollo 16 van deixar material a la Lluna (NASA)

Deixalles espacials, l'altra petjada dels humans a la Lluna

Actualment hi deu haver menys de 200 grans peces fabricades per humans al voltant del nostre satèl·lit, però la quantitat es pot incrementar molt perquè per als pròxims anys hi ha unes 50 missions lunars planificades per diversos països i per empreses privades

Xavier DuranActualitzat

El fragment de coet xinès que deu haver impactat en la part oculta de la Lluna aquest divendres no és l'únic problema de deixalles espacials que afecta el nostre satèl·lit. Tot i que no se sap amb certesa, es calcula que hi ha vora 200 peces d'aparells tecnològics al voltant o prop de la Lluna.

El problema, esclar, és molt menor que a la Terra. Es tenen registrats uns 23.000 objectes de 30 centímetres o més en òrbita al voltant del nostre planeta. I es calcula que hi ha fins a 100 milions de fragments de més d'un mil·límetre d'ample.

En un article publicat a la web de Science el 22 de febrer, el periodista californià Adam Mann citava Vishnu Reddy, que estudia objectes propers a la Terra a la Universitat d'Arizona. Tot i que Reddy reconeix que se'n sap molt poc, calcula que hi deu haver menys de 200 grans peces al voltant del nostre satèl·lit.

Però també considera que en els pròxims cinc anys la quantitat es pot incrementar molt, perquè hi ha unes 50 missions planificades pels Estats Units, Europa, la Xina, Rússia i altres països i per empreses privades.

La Lluna rep aquests impactes sense atmosfera que freni els objectes o que provoqui fricció que els incendiï i disgregui abans d'arribar a la superfície. I la baixa gravetat del satèl·lit permet que la pols aixecada viatgi fins ben lluny del lloc de l'impacte.

Tot això pot significar un problema per a l'instrumental científic i les missions lunars i, d'aquí uns anys, per a estacions o colònies habitades establertes en el nostre satèl·lit.

Al febrer, explica Mann en el seu article, el Laboratori de les Forces Aèries dels Estats Units va donar 7,5 milions de dòlars a Reddy i els seus col·legues perquè estudiïn les deixalles espacials al voltant de la Lluna.

El grup ha construït un petit telescopi i està desenvolupant algoritmes per distingir objectes artificials que brillin prop de la Lluna. Però Reddy diu que és "com intentar veure el vol d'una petita lluerna a prop d'un gran focus de llum".

També existeix el Catàleg General d'Objectes Espacials Artificials (GCAT). Però segons ha declarat a Mann Jonathan McDowell, del Centre Harvard-Smithsonian d'Astrofísica, que treballa en aquests catàlegs, el seguiment dels objectes que són vora la Lluna només el fan algunes persones en el seu temps lliure.

Per això, conclou, un programa com el de Reddy ajudaria a controlar millor les deixalles espacials que es mouen més enllà de l'òrbita de la Terra.


Restes de naus i bosses de menjar buides

I a tot això s'hi ha d'afegir les restes que diferents missions lunars, tripulades i no tripulades, han deixat a la Lluna. En alguns casos, de forma totalment involuntària. Una fallada en el motor del mòdul espacial no tripulat Beresheet va impedir que el 2019 convertís Israel en el quart país que situava controladament una nau a la Lluna.

D'altres han estat xocs deliberats a llocs precisos, per analitzar els efectes de l'impacte i així obtenir informació sobre l'estructura i la composició de la Lluna. O bé com una forma de donar per acabada una missió i abandonar les deixalles lluny de la Terra.

Aquest va ser el cas de les dues sondes de la missió GRAIL de la NASA, que havien estat un any en òrbita al voltant de la Lluna, recollint informació per conèixer millor l'interior de la Lluna i la seva evolució.

Les dues sondes es van estavellar a la Lluna el desembre del 2012. I això ho va aprofitar la periodista Megan Garber per publicar un article a The Atlantic on explicava que en aquell moment ja hi havia uns 180.000 quilos de material produït per humans repartits a la superfície del satèl·lit.

Hi ha uns 70 vehicles o parts de vehicles, entre ells el Lunokhod 1, el vehicle lunar rus que el 1970 es va convertit en el primer giny construït per humans que circulava controlat remotament per un astre que no fos la Terra.

Però és curiós llegir la llista dels objectes que aporta Gaber. Els primers homes que van trepitjar la Lluna, Neil Armstrong i Buzz Aldrin, hi van deixar més de cent objectes, entre els quals algunes pales i rasclets.

L'inventari parcial de tot el que s'ha acumulat inclou cinc banderes dels Estats Units, dues pilotes de golf, 12 parells de botes, bosses d'orina, femta i vòmits, mantes aïllants, motxilles, aparells i accessoris fotogràfics, estris d'higiene i paquets de menjar buits. La NASA en va fer un inventari complet.


Arqueologia espacial

Les missions tripulades han dut a crear els Llocs de Patrimoni Lunar establerts per la NASA. Una de les últimes lleis signades pel president Trump, el gener del 2021, va ser la que establia protecció per a aquests llocs. A diferència del que indicava el projecte de llei, la versió final només afecta la NASA i els socis amb qui treballi, però no obliga empreses privades autoritzades a dur a terme activitats lunars.

Gràfic que mostra els llocs que la NASA considera patrimoni lunar
Gràfic que mostra els llocs que la NASA considera patrimoni lunar, amb material tant americà com de l'antiga URSS(NASA/JPL-Caltech)

Tot això ha donat lloc a una nova especialitat, encara molt minoritària: l'arqueologia espacial. Es defineix com la recerca, estudi i catalogació de tots els objectes fabricats per l'ésser humà que es troben a l'espai.

Una de les pioneres i de les més prestigioses investigadores és Alice Gorman, de la Universitat Flinders d'Adelaida, Austràlia. Arqueòloga de formació, però amb vocació per l'astrofísica des de petita, el 2003 va començar a treballar en el patrimoni espacial, deixalles incloses, i des de l'any següent publica un blog per divulgar aquesta temàtica.

Els seus treballs també inclouen elements terrestres, com bases de llançament o de seguiment. Ara, amb les missions espacials previstes per als anys vinents, a Gorman i als seus col·legues se'ls pot girar molta feina.

 

ARXIVAT A:
CiènciaArqueologiaTecnologia
Anar al contingut