Debat ètic sobre el trasplantament d'úter: parir un fill és un dret?

Dos comitès d'ètica i un jutge van aprovar la primera operació a Espanya, que s'ha fet al Clínic entre dues germanes

RedaccióActualitzat

Una de cada 5.000 dones neix sense úter, com la Tamara, que va rebre el de la seva germana en una operació a l'Hospital Clínic. És un cas pioner i complicat des del punt de vista mèdic que, a més, genera un debat ètic.

El trasplantament d'úter és una operació complicadíssima, que només està indicada per a dones que han perdut aquest òrgan o que no l'han tingut mai. No es planteja com un tractament de fertilitat més.

"Són dones que pateixen i no els podem donar una solució", diu el cap de ginecologia de l'Hospital Clínic, Francisco Carmona, que afegeix que "potser per a una altra dona no és un problema; però, per a elles, ho és".

Ara se'ls obre una esperança, després d'aquest primer trasplantament que s'ha fet al Clínic.

 

Per arribar a practicar aquesta cirurgia, s'han hagut de fer molts passos legals previs que s'han allargat un any i mig. Ho han aprovat dos comitès d'ètica de l'Hospital Clínic i també ha rebut el vistiplau d'un jutge, que és necessari quan es tracta d'un trasplantament amb donant viu.

Antonio Alcaraz, cap d'Urologia i Cirurgia de Trasplantaments del Clínic, apunta en el debat: "Com que no és un òrgan vital, perquè l'úter no és un òrgan vital, doncs, realment, ¿hem d'anar cap a aquesta mena de trasplantaments tan complexos?"

I afegeix que és una qüestió de llibertat personal:

"Hi ha gent que immediatament busca la solució d'adoptar i són molt feliços. I hi ha gent que no. Crec que això s'emmarca dins de la llibertat personal, de quant vol cadascú arriscar."

 

"Si en algun moment s'hagués plantejat que els riscos per al futur nadó eren molt més elevats que en procediments de fecundació 'in vitro', segurament això hauria decantat la balança cap al no", apunta el president del comitè d'Ètica Assistencial de l'Hospital Clínic, Ferran Masanés Toran.


Finançament

Un dels aspectes que més s'han analitzat és el del finançament: ¿qui ha de pagar una operació tan costosa?

En aquest cas, els diners han sortit del pressupost per a recerca de l'Hospital Clínic.

El procediment que s'ha fet entra dins d'un projecte de recerca clínica i, per aquesta raó, els fons del finançament no són públics. Per tant, això no crea cap perjudici econòmic a la sanitat pública.

ARXIVAT A:
Salut
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut