De les guerres híbrides a la Covid, la lluita de la UE contra la desinformació

La Unió Europea (UE) es pren la desinformació seriosament. Prou per dedicar-li tot un dossier el març de 2018 i crear una unitat dedicada a copsar tendències i actors involucrats el 2015, l'East Stratcom Task Force.

Les declaracions públiques de dimecres del director de la intel·ligència nord-americana pel que fa al paper de Rússia i l'Iran en una possible interferència a les eleccions dels EUA o la decisió que ha pres Twitter recentment de fomentar l'opció de comentar un tuit en lloc de repiular-lo i prou s'expliquen, en bona part, per una inquietud creixent sobre aquest fenomen.

I en temps de coronavirus, aquesta preocupació s'ha refermat encara més, segons els màxims responsables de la lluita contra la desinformació.

"Durant la crisi de la Covid-19, els actors de la desinformació van passar de produir informació carregada políticament a produir desinformació que, de fet, pot matar, perquè distribueixen contingut sense sentit sobre el virus", afirma Peter Stano, portaveu en cap d'Afers Exteriors de la UE al 324.cat.

L'annexió de Crimea per part de Rússia el març de 2014 i l'escalada militar a l'est d'Ucraïna que va tenir lloc l'any següent van ser un estímul per als estats membres de la Unió per dissenyar polítiques i instruments comunitaris per avaluar i combatre aquestes pràctiques, que Stano qualifica de "guerra híbrida".

El portaveu de la UE parteix de la idea que els conflictes bèl·lics ja no es lliuren només amb armes convencionals. La desinformació i la ciberguerra serien part d'aquestes estratègies híbrides.

Stratcom neix el 2015 amb la mirada posada al Kremlin i supeditada a l'àrea comunitària de relacions externes. "L'equip va ser dissenyat específicament per combatre la desinformació russa", recorda Jakub Kalenský, cofundador de la unitat i ara membre sènior al Laboratori d'Investigació Digital Forense de l'Atlantic Council.

Hi ha un ampli consens a l'hora de considerar el govern de la Federació Russa com un dels principals actors estatals involucrats en aquest tipus de pràctiques. Però, segons Peter Stano, agents no estatals xinesos també han tingut un paper molt destacat a l'hora de desinformar durant la pandèmia. "Són actors que, si no treballen amb suport estatal directe, com a mínim ho fan amb la tolerància o un acord amb l'Estat o el Partit Comunista", afegeix el portaveu de l'oficina d'exteriors.

Un fenomen complex

Per Stano, la desinformació implica una amenaça existencial per a la UE i els sistemes democràtics en general: "És perillosa perquè soscava la confiança pública en les autoritats dels estats membres o la confiança en els mitjans tradicionals". Una opinió amb la qual coincideix Kalenský.

"Soscavar la confiança en les institucions pot implicar una amenaça seriosa", diu l'analista de l'Atlantic Council. "T'enfrontes a l'amenaça de creure que no ets tu qui pren les decisions, sinó que hi ha algú altre que està decidint per tu". Però combatre-la no és tan senzill.

Primer, no hi ha una definició o una distinció clara entre diferents tipus de contingut perquè els agents implicats en la desinformació treballen amb diversos materials. Des d'informació manifestament falsa fins a informació veraç treta de context.

Per definir l'amenaça, Jakub Kalenský cita Ladislav Bittman, un exagent de l'àrea d'operacions de desinformació de la STB, la policia secreta txecoslovaca. "Bittman comparava la feina d'un actor implicat en activitats de desinformació a la d'un malvat doctor que prova de fer el millor diagnosi possible del seu pacient i prova de trobar-li les debilitats més importants, però no ho fa per curar-lo, sinó perquè empitjori", explica Kalenský.

Entre aquestes debilitats, constata Peter Stano, hi ha els procediments deliberatius i les garanties que ofereixen els sistemes democràtics que els agents de la desinformació utilitzen per mantenir-se a l'ombra.

"Aquests actors utilitzen tots els avantatges de les nostres societats lliures, tots els avantatges de les tecnologies de la informació, i per trobar-los i desemmascarar-los hauríem de lesionar moltes de les nostres llibertats, cosa que no volem fer", argumenta el portaveu.

Per tant, un dels altres reptes de la desinformació és el de l'atribució, considera Stano.

Stratcom treballa amb fonts obertes i basant-se en l'intercanvi amb les autoritats corresponents als estats membres de la UE, el G7 i l'OTAN, però també amb verificadors i altres grups de la societat civil d'aquest àmbit territorial. Cosa que de vegades no és suficient. "Si l'enemic és abstracte i s'amaga en algun lloc del ciberespai és difícil saber amb certesa amb qui ens enfrontem", rebla el portaveu del servei d'Afers Exteriors.

Però Kalenský va més enllà que Peter Stano:

"L'extrema dreta és, molt sovint, un dels actors que contribueix a difondre desinformació russa. El mateix que l'extrema esquerra".

Tot i que considera que el primer grup és més atractiu per a segons quins agents, com el Kremlin, pel que fa a produir desestabilització.

"Els elements d'extrema dreta estan més inclinats a fer ús de la violència com a mitjà per solucionar problemes. Aquest és un element de les nostres societats que és molt bo si el que vols és provocar desestabilització", conclou Jakub Kalenský.