De la xarxa al carrer: com l'extrema dreta manipula fets com l'assassinat del nen de Toledo

La Fiscalia investiga si hi ha delicte d'odi en els centenars de missatges que es van llançar, sobretot a les xarxes, arran de l'assassinat d'un nen d'11 anys a Mocejón, a la província de Toledo, aquest diumenge.

Quan encara no hi havia cap informació sòlida sobre el cas, aquests missatges acusaven, sense cap fonament, un jove migrant. Fins i tot la família del nen mort va demanar públicament que es deixés de criminalitzar.

A hores d'ara, hi ha un noi de 20 anys detingut com a presumpte autor del crim, pendent de passar a disposició judicial. Al final, ha resultat ser un jove de nacionalitat espanyola i amb família al poble.

Però el mal ja estava fet. La desinformació i les dades no contrastades havien omplert el buit informatiu d'un succés que ha commocionat per l'edat de la víctima.

 "Els actors de la desinformació aprofiten aquests moments d'incertesa i angoixa per escampar informació falsa i crear confusió. Amb l'objectiu, és clar, d'imposar una agenda que criminalitza la immigració", explica Nereida Carrillo, presidenta de Learn to Check i professora de Periodisme de la UAB.
 

Alvise Pérez, al capdavant de la turba

Un d'aquests "actors de la desinformació" és l'agitador d'extrema dreta i eurodiputat Alvise Pérez. Al seu canal de Telegram, amb més de 700.000 seguidors, va publicar paraules atribuïdes als veïns de Mocejón:

"El dilluns 5 d'agost passat van arribar al poble 50 africans en un autobús que els va deixar a l'Hotel Pattaya. Som menys de 5.000 persones i vivíem tranquils. Ara hi ha violacions, robatoris i l'assassinat d'aquest nen de 10 anys". El missatge va tenir més d'un milió de visualitzacions.

També va difondre una matrícula de cotxe en plena investigació policial i va relacionar l'assassí amb una mesquita propera. Sense indicar la font de les dades, va adjuntar una estadística del percentatge d'estrangers que hi ha al poble.

Per il·lustrar com de fàcil penetra una mentida en un moment de confusió, la professora Carrillo utilitza la imatge del "sandvitx de la veritat":

"Ells capten la teva atenció a través del fet, d'allò que està contrastat. En aquest cas, l'assassinat d'un nen. La mentida l'has de posar al mig ben aixafada, com el pernil dolç d'un sandvitx". 

La fiscalia investiga els missatges

Pel periodista especialitzat en extrema dreta Miquel Ramos, tot això forma part d'una estratègia política "ben pensada i planificada".

"És la forma d'actuar de l'extrema dreta i tracta de buscar l'enfrontament i caceres racistes. Per això és important que les institucions estiguin a l'alçada de les circumstàncies i actuïn per aturar aquesta infecció d'odi". 

De moment, la Fiscalia està investigant quin recorregut juridicopenal poden tenir alguns missatges a les xarxes socials contra menors migrants amb el propòsit --diu-- de generar sentiments d'odi, hostilitat i discriminació.

L'entorn de la víctima de Mocejón també va rebre en aquesta onada "infoxicadora". Des d'un primer moment, el portaveu de la família va demanar no criminalitzar cap grup social, i va descartar relacionar el crim amb la presència d'estrangers al poble.

"S'està parlant dels nois, dels migrants que han vingut a l'hotel. Són persones tranquil·les, estan fent la seva vida. No té res a veure amb això", va dir als mitjans Asell Sánchez, cosí de la mare del nen assassinat.

Les seves paraules li van portar un bombardeig de crítiques i assetjament a les xarxes. Contra ell, amb teories de la conspiració, qüestionant fins i tot el seu posat durant el minut de silenci.

El risc d'"amenaça híbrida"

La delegada del govern espanyol a Castella-la Manxa, Milagros Tolón, ha carregat contra els "sembradors d'odi" a les xarxes i els ha demanat que "siguin humans i es comportin com a tals". "Els seus rumors falsos fan molt mal i poden provocar la ira contra gent innocent", ha afegit.

Precisament, el risc és quan aquests fenòmens, que neixen a les xarxes, no es queden a només a internet.

Al Regne Unit, fa pocs dies, van viure un cas molt similar que va acabar amb turbes violentes i més de 400 detinguts. Agitadors d'extrema dreta van difondre informació falsa sobre l'autoria de l'assassinat de tres nenes, un succés que també va commocionar la població.

És el que Carrillo anomena "amenaces híbrides":

"Veiem informació falsa que neix i germina a les xarxes, però que promou aldarulls, agressions i violència als carrers. Volen agreujar crisis que ja existeixen i aprofitar moments d'incertesa per convertir-los en manifestacions públiques i presencials."

En aquest sentit, demanen a les institucions que siguin més proactives a l'hora de combatre la desinformació i els discursos d'odi. "Forma part d'una estratègia política, això no se soluciona apel·lant a les bones intencions de les persones. Abans que arribem a la violència que hem vist al Regne Unit, és important que les institucions estiguin a l'alçada i actuïn", apunta Ramos. 

A Catalunya, dues sentències els últims dos anys han condemnat a penes de presó i multa uns usuaris per difondre notícies falses a les xarxes.

Alhora, el Col·legi de Periodistes ha alertat de la confusió i desinformació que genera el compte de 8TV, que abans pertanyia a la televisió privada que va tancar. A dia d'avui, no té ni tan sols una pàgina web on poder contrastar la informació.
 

El paper de les plataformes

Els experts subratllen la responsabilitat de les grans plataformes com Meta, TikTok, X i Google en la proliferació d'aquests missatges, i la impunitat amb què actuen: "Prioritzen aquest tipus de contingut perquè genera tràfic i ingressos. L'odi i la desinformació és un negoci", assegura Ramos.

I la presidenta de Learn to Check afegeix: "Just després del contingut il·legal, la desinformació és el contingut que més "engagement" genera. I això les plataformes ho saben".

Per això, demanen a les grans plataformes que facin efectiu el compromís contra la difusió de missatges d'odi. I com a consumidors, asseguren, hem de ser més exigents perquè frenin la desinformació.

La xarxa social X no s'ha adherit al codi de bones pràctiques vigent a la Unió Europea. Des que Elon Musk va agafar el timó de l'antic Twitter, els missatges extremistes i les publicacions enganyoses tenen més difusió per part de l'algoritme, amb l'agreujant de la falta d'equips de moderació a la xarxa. "Les decisions que ha pres el magnat han afavorit la desinformació", assegura Castillo.

La prova és que molts dels missatges racistes difosos al voltant de l'assassinat de Mocejón continuen a la plataforma, tot i haver rebut denúncies per part de diferents usuaris o notes de la comunitat, que serveixen per afegir context a les publicacions i verificar-les en cas que sigui dubtoses o falses.