De la vinya a l'ampolla: viticultors i alhora elaboradors, una aposta per la qualitat

Diverses iniciatives en el sector vinícola aposten per donar valor als cellers que connecten directament la viticultura amb l'elaboració de vins. Una aposta per un nou model que ajudi a garantir el futur de les explotacions agrícoles i promogui la qualitat de vins i escumosos.

Tot un moviment de fons en el sector de la vinya i el vi, en un moment de crisi, en què la sequera està destruint els fonaments de rendibilitat sobre els que s'ha edificat el sector des de fa dècades. Ens hi hem fixat a "Valor afegit"

Tristor a les vinyes

La jornada dels collidors comença quan surt el sol, perquè a primera hora del matí la calor no és tan viva. Però la collita a les vinyes Celler Recaredo de Sant Sadurní serà la meitat del que era habitual fa uns anys. Alguns ceps s'han mort i els grans de raïm són més petits i n'hi ha menys a causa de la sequera, que ja fa quatre anys que dura.

"Enguany serà una collita de mínims històrics i venim ja d'una collita que va ser de mínims històrics", afirma Roger Rovira, tècnic en viticultura del celler.

En aquesta empresa fan agricultura ecològica i biodinàmica, i van apostar per ceps poc productius per fer vins de més qualitat, però el canvi climàtic els ha agafat a contrapeu. Sobretot, perquè elaboren els escumosos amb el seu propi raïm.

Ton Mata, conseller delegat de Recaredo i president de la marca col·lectiva Corpinnat, destaca el moment econòmic complicat que viuen ells i molts altres en el sector:

"Imagina't el cost que suposa fer la meitat de la producció mitjana per nosaltres i això arrossegar-ho durant quatre o cinc anys seguits."

"El pes econòmic de suportar això és un repte empresarial d'un nivell molt alt", diu Mata.

Redreçar un camí que veuen equivocat

A Recaredo van començar a elaborar escumosos fa 100 anys i després van anar introduint-se en la viticultura. Malgrat les dificultats actuals, des dels cellers associats a Corpinnat aposten per un model de viticultors elaboradors molt estès a llocs com la Xampanya, però que aquí encara és minoritari. Per un canvi de les dinàmiques del sector que jutgen contràries als interessos del territori.

Segons Mata, "estructuralment, el nostre sector ha anat per un altre camí, que són els grans volums, que són empreses que compren molt de raïm a baix preu, que fan molt de vi a doll, i altres empreses els compren aquest vi a doll i l'embotellen o fan la segona fermentació".

"Hem perdut, en gran mesura, aquesta relació del que embotella amb la vinya"

"Això és el que Corpinnat vol recuperar", diu Mata. I un dels valors associats al nom Corpinnat és que, "si tu veus aquest nom a l'etiqueta, és que aquella empresa ha fet el seu vi, i en gran part a partir del seu raïm, i, si ha comprat raïm, l'ha comprat a un preu digne".

Demanen a l'administració que aquest model de viticultors elaboradors estigui reconegut i els consumidors sàpiguen què hi ha darrere de l'ampolla que han comprat, com ja passa a França.

"Aquella empresa que és viticultora i fa tot el procés, que es pugui diferenciar al mercat", demana. "Aquella empresa que només posa l'etiqueta i que li fan el vi, li embotellen el vi, i ella només posa el seu nom i és una empresa de distribució, doncs, que ho expliqui al mercat".

"Tot es pot fer, però siguem transparents", rebla el president.

Reprendre el cultiu de la vinya a l'Anoia

Malgrat la sequera, d'una altra vinya que visitem a la Pobla de Claramunt, a l'Anoia, en canvi, en sortirà aquest any una collita acceptable gràcies al sistema de reg de suport que hi han instal·lat. Amb tot, al conjunt de la finca, situada a mig camí entre el Penedès i el Pla de Bages, la collita serà molt minsa, perquè a més de la sequera també els va afectar una pedregada.

La Mercè Sangüesa, la propietària, ve de família pagesa, però que van abandonar la vinya per anar a treballar a la indústria. "Aquí era una zona molt vitícola, però què va passar? Doncs que vam tenir una pressió industrial molt important. Aquí mateix a Capellades hi ha moltes papereres... Tota la zona fins a Igualada, molta tèxtil... Doncs què va fer? Que els avis abandonessin".

"Nosaltres als anys noranta vam començar una altra vegada tot aquest xou i vam tornar a plantar vinya"

Venien el raïm a altres cellers fins que el 2018 van decidir construir-ne un, el Pla de Morei, i elaborar els seus propis vins, acollits a la D.O. Catalunya.

Mercè Sangüesa: "Ens vam haver de reinventar. Fer un celler no és el millor invent, també he de dir que és complicat, però sí que és una manera que aquell raïm que potser no et valoren com t'haurien de valorar, tu sí que a l'hora de vendre'l el valores".

"Seria un mix de les dues coses, molt cor i aquesta part de lluita, que ens paguin bé aquesta feina", explica.

"Catalunya Vinyeró"

Des de fa un any, les seves ampolles llueixen l'etiqueta Catalunya Vinyeró que ha creat la D. O. Catalunya inspirant-se en els vignerons francesos. Això els està ajudant a obrir portes de botigues, restaurants i distribuïdors.

Antoni Castellà és el secretari del Consell Regulador de la D. O. Catalunya: "És una distinció que vàrem crear per empoderar, per enaltir la figura dels viticultors i viticultores catalans que més enllà de produir el raïm, també es responsabilitzen de l'elaboració i la comercialització de vins produïts 100% a partir de les seves pròpies vinyes".

Segons Mercè Sangüesa, "un celler petit com nosaltres, que és una marca nova, costa molt fer-se un forat, sobretot exportar. Per exportar també, perquè els has de donar pistes bones perquè ells puguin agafar-se. I ens està ajudant, ens està ajudant".

Elaborar i vendre els seus propis vins pot ser una via per rendibilitzar moltes explotacions.

Castellà ho explica: "Aquest viticultor o viticultora genera tot el valor afegit ell mateix i, per tant, també el percep. Des d'un punt de vista econòmic també és molt interessant".

Del cava a la vinya

El tractor arriba al celler Kripta amb el remolc ple de raïm. A la bàscula se n'enregistra el pes i del mateix remolc n'agafen una mostra per analitzar-la. El 40% del raïm que entren prové de vinyes pròpies i la resta el compren a altres pagesos. Com ha passat en molts cellers de Sant Sadurní, també aquí el primer va ser l'elaboració de cava i després va venir l'adquisició i el conreu de vinyes.

Agustí Torelló i Mata va fundar aquestes caves que ara dirigeixen els seus fills, l'Àlex i la Gemma Torelló: "La història dels escumosos de Sant Sadurní no és una història de viticultors a 'maisons', com passa en altres zones, sinó que ha estat una història primer de cava i després hem anat a la vinya".

"Amb què feies recursos? Amb el cava. I quan has tingut recursos, què has fet? Anar a la vinya. Som hereus d'una generació que ho tenia molt complicat, però que ho va fer molt bé"

Els últims anys els ha caigut la collita de raïm un 30% a causa de la sequera. Creuen que caldrà adaptar-se a la nova situació: plantar ceps més resistents i millorar el cultiu de la vinya per poder aprofitar tota l'aigua que plogui.

Segons Àlex Torelló, l'enòleg, "fins ara, hem estat extraient de les plantes i ara ens n'hem adonat que hem de cuidar aquestes plantes que, entre cometes, hem maltractat tant de temps".

"Ara ve el temps d'ajudar nosaltres, de col·laborar nosaltres amb el territori"

Elaboradors Integrals de cava

Aquest celler llueix el segell d'Elaborador Integral que ha creat la D.O.Cava. Això vol dir que premsen el raïm, propi o comprat, i amb el most elaboren el seu propi vi base, no compra most ni vi ja fet, i a partir d'aquí faran la segona fermentació a l'ampolla i la criança la pròpia cava.

Es posen en valor anys d'esforç i un model de producció molt concret. Es tracta d'un dels canvis promoguts des del Consell Regulador del Cava després de la sacsejada que va suposar l'escissió d'alguns elaboradors de prestigi per crear Corpinnat.

Gemma Torelló, directora del celler Kripta: "El segell aquest d'elaborador integral, per al consumidor fins i tot, et dona la idea que això és un celler, és una bodega. No és només una marca o no és només una producció d'escumós".

"És un celler que va des de la vinya fins a la copa i és un procés molt lent"

"Això dona valor i dona una identitat, que tens una manera de produir i d'elaborar. A la gent li dona una idea de per què aquest producte té aquest valor i té aquest preu i un altre no", diu Torelló.

Un raig d'esperança

Ella és optimista tot i la difícil situació del sector. Creu que la sortida passa per reforçar l'aposta per la qualitat, el territori i les varietats pròpies, per diferenciar-se d'altres escumosos d'arreu del món.

"Si fem les coses bé, que jo crec que ara hi ha un grup de gent molt interessant, de viticultors joves i gent que treballa la vinya, jove, i que tenen molt d'interès", explica.

"Si això ho fem bé, el Penedès ha de ser un mirall del món, perquè és una zona única. Però, sobretot, ha de ser una història de conjunt. Perquè si cadascú va per ell, això no té futur"

Ton Mata, de Recaredo, també veu el futur amb esperança. Un escumós de Recaredo s'ha convertit en el primer de fora de la Xampanya qualificat amb 100 punts Parker. Ell creu que això hauria d'esperonar altres cellers i joves elaboradors del Penedès que també aposten per la qualitat. "Crec que tot aquest somni que el Penedès sigui una zona pròspera i sigui una zona reconeguda com de grans vins que es fan a Europa, crec que és possible. Crec que aquest és el camí. Ens ho hem de creure i penso que si ens ho creiem hi arribarem".