De "disminuït" a "persona amb discapacitat": arrenca el procés per canviar la Constitució

La mesa del Congrés dels Diputats espanyol ha admès a tràmit aquest dimarts per unanimitat la reforma de l'article 49 de la Constitució pactada pel PP i el PSOE per eliminar el terme "disminuït" i substituir-lo per "persona amb discapacitat".

D'aquesta manera, arrenca el procés per aprovar-la per la via ràpida --reduint els terminis a la meitat-- aquest mateix mes.

La iniciativa la van registrar conjuntament el 29 de desembre passat, en virtut del pacte que havien assolit una setmana abans el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el del PP, Alberto Núñez Feijóo.

Com fa amb totes les proposicions de llei, la mesa remetrà el text al govern espanyol perquè es pronunciï sobre la tramitació, i la previsió de l'executiu és respondre-hi amb celeritat i sense posar-hi pegues.

En iniciatives anteriors com la reforma del Codi Penal per eliminar el delicte de sedició, el govern espanyol amb prou feines va trigar 24 hores a donar el permís. Quan hi hagi conformitat oficial de l'executiu de Sánchez per a la tramitació de la reforma constitucional, aquesta es podrà portar al ple.

Sánchez i Feijóo van acordar que aquesta modificació de la Carta Magna es debatés en una sessió monogràfica que no es descarta que es pugui convocar fins i tot per a la setmana que ve.

El procediment també es farà en lectura única, és a dir, directament al ple, sense passar per les fases de ponència i comissió.

Una reforma constitucional d'aquest tipus exigeix un suport mínim de tres cinquenes de cadascuna de les Cambres (210 diputats i 159 senadors), cosa que fa imprescindible que es posin d'acord els dos grans partits.

Sense referèndum

En la reunió, Sánchez i Feijóo van pactar que no acceptaran esmenes ni modificacions que no comptin amb el suport de tots dos partits, i el PSOE es va comprometre que els socis de Sumar no donaran suport a la convocatòria d'un referèndum constitucional per ratificar la reforma.

Aquesta votació es podria organitzar amb la firma de 35 diputats, i la posició dels de Yolanda Díaz seria determinant si algú ho proposés.

Aquesta reforma constitucional va ser impulsada pel Comitè de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI) el 2018 i, juntament amb el suport de la llavors vicepresidenta del Govern, la socialista Carmen Calvo, va arribar al Congrés amb un acord unànime per substituir l'article per un nou text "més acord als nous temps".

Què diu i què dirà la Constitució?

Actualment, l'article 49 de la Constitució està redactat així:

"Els poders públics realitzaran una política de previsió, tractament, rehabilitació i integració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics, als quals prestaran l'atenció especialitzada que requereixin i els empararan especialment per al gaudi dels drets que aquest Títol atorga a tots els ciutadans."

El que es pretén és canviar a redacció recollint que "les persones amb discapacitat són titulars dels drets i deures previstos en aquest títol en condicions de llibertat i igualtat real i efectiva, sense que es pugui produir discriminació".

A més, es busca assenyalar que "els poders públics faran les polítiques necessàries per garantir la plena autonomia personal i inclusió social de les persones amb discapacitat".

"Aquestes polítiques respectaran la seva llibertat d'elecció i preferències, i seran adoptades amb la participació de les organitzacions representatives de persones amb discapacitat en els termes que estableixin les lleis. S'atendran particularment les necessitats específiques de les dones i les nenes amb discapacitat", afegeix el nou article.

La idea és incloure un tercer punt dient que "es regularà l'especial protecció de les persones amb discapacitat per al ple exercici dels seus drets i deures" i que "les persones amb discapacitat gaudeixen de la protecció prevista als tractats internacionals ratificats per Espanya que vetllen pels seus drets".

Diverses oportunitats perdudes

Ja fa uns anys que aquesta redacció va comptar amb el suport en comissió de tots els grups parlamentaris que conformaven el Congrés, però la convocatòria d'eleccions per al 2019 va impedir que la tramitació continués.

Els següents intents s'havien fet amb discreció, però el clima entre els dos principals partits ha impedit fins ara que la reforma sigui una realitat.

Últimament, els populars havien frenat la iniciativa assegurant que no tenien garanties que la reforma constitucional se cenyís només a l'article 49 i temien que algun altre grup forcés la celebració d'un referèndum constitucional.