Daltabaix de Catalunya a l'informe PISA: a la cua d'Espanya en matemàtiques, ciències i lectura

Els alumnes de 15 anys empitjoren el rendiment acadèmic a la majoria de països: només 31 dels 81 analitzats frenen el cop després de la pandèmia

Mireia Rom / Àgata Fabregas / Maria Fernández Noguera / Irene Vaqué ReigActualitzat

Descens sense precedents dels resultats dels alumnes de 15 anys en una vuitantena de països, segons l'últim informe PISA, el primer que ha avaluat l'impacte de la pandèmia.

La patacada ha estat especialment dràstica a Catalunya, on el rendiment de l'alumnat de quart d'ESO ha baixat en picat en les tres matèries analitzades: matemàtiques, ciència i lectura. Uns resultats que se situen per sota de la mitjana dels països de l'OCDE. De fet, Catalunya cau tres vegades més que el conjunt d'Espanya.   

Només 31 dels 81 països analitzats han frenat el cop, i entre les causes hi ha haver tancat menys temps les escoles, estar més preparats per a la digitalització i més suport del professorat per retallar desigualtats. Entre els que han resistit hi ha Austràlia, el Japó, Corea, Singapur i Suïssa.

Aquests són els pitjors resultats de la història de l'informe PISA des que es va començar a fer aquest estudi, l'any 2000. Al conjunt d'Espanya, són també els pitjors resultats de la història en ciència i matemàtiques, mentre que en lectura encara van ser encara pitjors el 2005.
 

Espanya, a nivells similars de l'OCDE; Catalunya, per sota

Mentre que Espanya se situa en nivells similars a la mitjana de l'OCDE en les tres matèries analitzades, a Catalunya els resultats han baixat molt en relació amb l'últim informe publicat, el del 2018.

Si ens fixem en matemàtiques, els alumnes catalans han passat d'estar per sobre de la mitjana d'Espanya i de l'OCDE a situar-se clarament per sota. En aquesta àrea, Catalunya perd 21 punts i n'obté 469, lluny del líder, Singapur (575).

 

Els alumnes catalans també baixen en ciències i obtenen 477 punts (12 menys que el 2018), per sota de la mitjana de l'OCDE i d'Espanya, que coincideixen amb 485 punts. Singapur, el primer en totes les matèries, n'obté 561.

 

I pel que fa a la comprensió lectora, ens hem fixat en els resultats de fa dues edicions, perquè en els del 2018 els examinadors van detectar anomalies. En set anys, els alumnes de quart d'ESO han baixat, de mitjana, 17 punts. A Catalunya, més del doble, han perdut 38 punts. Mentre que la nota de Catalunya és 462, a Singapur és 543.

Un descens dràstic tenint en compte que l'OCDE considera que un descens de 30 punts implica un curs escolar sencer. Per tant, en lectura s'hauria perdut més d'un curs. 

 

Catalunya només supera Ceuta, Melilla i Andalusia

Per comunitats autònomes, al capdavant del rànquing destaquen Castella-Lleó i Astúries, que obtenen els primers llocs en les matèries analitzades.

En ciències i en comprensió lectura, Catalunya només se situa davant de Ceuta, Melilla i Andalusia. 

 

 

En matemàtiques, Catalunya només supera Andalusia, Ceuta, Melilla, les Illes Canàries i Castella la Manxa. 

 



Singapur i el Japó, al capdavant

Tots els països baixen de manera generalitzada. Hi ha hagut un descens sense precedent dels resultats. Respecte al 2018, el rendiment dels alumnes ha baixat 4 punts en ciències, 11 punts en lectura, i 17 en matemàtiques. Un de cada 4 alumnes suspèn en matemàtiques

En matemàtiques, el descens ha estat mot acusat després de mantenir-se estable entre el 2003 i el 2018. En lectura i ciències, ja estàvem de baixada després que el 2009 i el 2012 es registressin els millors resultats. Hi ha, doncs, causes de fons més enllà de l'impacte de la pandèmia.

Només 4 països milloren en les tres matèries: Colòmbia, Macau, el Perú i Qatar. I aquests milloren en dues de les tres: Israel, Moldàvia, Singapur i Turquia

Al capdavant del rànquing, com és habitual, hi ha els països asiàtics: Singapur i el Japó són primer i segon, respectivament, en les tres matèries. En molt bona posició també hi ha Macau, Corea, Taipei i Hong Kong, a més d'Estònia.

En aquesta taula, pots buscar els resultats per països:


Alerta davant l'ús no pedagògic dels mòbils

Els estudiants que passen una hora al dia utilitzant eines digitals amb finalitats pedagògiques van obtenir 14 punts més en matemàtiques.

Ara bé, l'informe PISA apunta que l'ús dels mòbils per a activitats d'oci poden despistar els estudiants i "sovint sembla estar associat amb uns pitjors resultats".

Així, els estudiants que afirmen que, a classe de matemàtiques, són distrets per altres companys que fan servir eines digitals, tenen notes inferiors (15 punts menys) que aquells que no tenen aquesta distracció.  

Per tant, es confirma la tesi que és fonamental fer un ús pedagògic de la tecnologia. No regular-la es pot girar en contra. És a dir, els sistemes educatius hauran de trobar l'equilibri entre oportunitats i riscos del canvi tecnològic.

De fet, l'informe afirma que prohibir els telèfons mòbils a l'aula "semblaria a priori una política útil", si bé afegeix que calen més investigacions per entendre completament l'eficàcia i l'impacte d'aquestes prohibicions.


El suport del professorat, essencial

També és fonamental la tasca dels professors per motivar els alumnes i retallar desigualtats.

Els resultats van ser 15 punts superiors en matemàtiques en països en què els estudiants van dir que tenien el suport del professorat.

A Espanya, el 69% dels estudiants diuen que els docents mostren interès perquè tothom aprengui i el 68% diuen que els professors els ajuden quan ho necessiten.


Un 16% dels estudiants han patit bullying 

A Espanya, un 16% de nois i noies diuen que han patit una situació de bullying l'últim mes.

Tot i això, l'informe destaca que en general a tots els països ara hi ha menys alumnes que afirmen haver patit bullying i, per tant, més alumnes que se senten segurs a l'escola. 

és de la meitat dels instituts del país han registrat intents de suïcidi d'algun dels seus alumnes (iStock)
L'informe PISA avalua els resultats dels alumnes de 15 anys d'arreu del món (iStock)

Empitjora l'estat emocional dels alumnes 

L'enquesta també ha preguntat sobre l'estat emocional dels estudiants. La seva satisfacció ha baixat de manera generalitzada. 

A Espanya, el 15% dels estudiants diuen que no se senten satisfets amb les seves vides, mentre que a l'OCDE la mitjana va ser del 18%.  


Diferències segons la renda, el gènere i l'origen

A Espanya, la diferència entre alumnes de famílies amb rendes més altes i més baixes és de 86 punts en matemàtiques. Una diferència menor que la mitjana de l'OCDE: 93 punts. Una diferència que s'ha mantingut tant a Espanya com en la resta de països. 

Pel que fa al gènere, els nois van treure millors resultats que les noies en matemàtiques, mentre que les noies van obtenir millors resultats en lectura.

Mentrestant, l'alumnat d'origen estranger obté, de mitjana, pitjors resultats acadèmics. En matemàtiques, a Espanya els alumnes migrants han obtingut 33 punts menys, i 32 punts menys en lectura.


Millor rendiment als centres privats que als públics

L'alumnat matriculat a centres de titularitat privada obté rendiment superior al de centres públics arreu d'Espanya. A Catalunya, això es tradueix en una puntuació superior en 38 punts en matemàtiques, 36 en lectura i 37 en ciències.


Exàmens a 690.000 estudiants

Els examens de l'informe PISA s'havien de fer el 2021, però es van ajornar un any a causa de la pandèmia. Hi han participat una vuitantena de països, 690.000 estudiants i 21.262 centres.

L'informe el du a terme l'OCDE i mesura el rendiment acadèmic dels alumnes en matemàtiques, ciència i lectura. 

 

 

ARXIVAT A:
Educació
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut