D'Àfrica a Catalunya: el periple de les persones que arriben en cayuco

"Jo soc de Mali, allà hi ha guerra, no hi ha feina ni estudis, com ho hem de fer per viure, per donar diners als pares? De moment no he decidit encara si marxar a França o un altre país. De moment vull quedar-me i estar una mica tranquil." En Yaya té 22 anys i va pagar uns 500 euros per pujar a un cayuco on anaven 100 persones. Van aconseguir arribar a El Hierro el 3 de setembre, després d'una travessia de vuit dies per mar. Va estar a un centre d'acollida a Tenerife i més tard el van portar al Maresme, on s'està des de fa un mes. 

Com ell, altres persones passen per tot un periple abans d'arribar a un destí final. 

A El Hierro s'haurien de fer, una per una, les entrevistes a les persones que arriben, registrar les dades i atendre les seves necessitats. Però en aquesta petita illa canària hi falten mans. En les últimes 24 hores han arribat 549 persones a El Hierro i Tenerife. D'aquestes, 77 són menors. 

A última hora de la tarde de ayer, 2 cayucos llegaron al Muelle de La Restinga #ElHierro
➡️ El primero, con 243 migrantes (10 menores), de los cuales algunos fueron asistidos por hipotermia y deshidratación.
➡️En el segundo, 81 personas (19 menores) en buen estado de salud. pic.twitter.com/hwMrphYe4B

— 1-1-2 Canarias (@112canarias) October 27, 2023

Passen unes hores, màxim dos dies, a un centre d'acollida d'emergència d'El Hierro. S'hi han habilitat un poliesportiu i un antic convent, on han arribat a haver-hi fins a 600 persones a la vegada.

La capacitat de gestió sobrepassa els recursos i els centenars de persones que arriben es deriven, normalment en ferris regulars, però també en vaixells especialment contractats per traslladar-los a les illes més grans com Tenerife i Gran Canària.

El president Cabildo d'El Hierro, Alpidio Armas, explica que "la Guàrdia Civil i la Policia Nacional estan fent una feina extraordinària, però amb algunes pateres no es pot fer tota la feina de filiació i es deriven directament."

Un cop a Tenerife, es registren els que no ho han pogut fer a les illes més petites. A alguns se'ls trasllada a comissaria, on quan és necessari, per manca de places, s'han arribat a allotjar persones als aparcaments per unes hores, màxim, una nit. Tots acaben a un centre d'acollida temporal.

A les Canàries, ara mateix hi ha 6.000 places d'acollida. Per això, després d'uns dies a Tenerife se'ls trasllada en avió a la península. 

El Ministeri de Defensa ha cedit terrenys militars a Madrid per instal·lar-hi carpes i mòduls prefabricats per acollir d'emergència a les persones que van arribant, un cop superades les 9.000 places estables de què disposa l'Estat. 3.000 d'aquestes són en hotels i albergs; a Catalunya, en concret, s'han derivat des de les Canàries 1.955 persones. Molts ja han seguit el seu camí cap a altres punts d'Europa.

El testimoni d'una travessia

Van arribar a principis de setembre a les Canàries. Ja fa una setmana, o en alguns casos un mes, que se'ls va traslladar en aquest hotel del Maresme on un equip de TV3 ha parlat amb ells. 

El Bala té 22 anys i és del Senegal. Ens explica que estan bé a l'hotel i que tenen una bona assistència sanitària, però vol començar a treballar com més aviat millor, cosa que -diu- "és molt difícil".

També del Senegal és Djiew Gning, que té 24 anys i ha vist com ja molts dels seus companys han marxat cap a França i d'altres, ja estan en contacte amb amics o familiars, per poder deixar els hotels. Ell, però, ha demanat asil a Espanya i n'està esperant la resolució: "Al Senegal la meva vida estava en risc."

En el cas del Cheik, de 19 anys, la ruta migratòria es remunta a finals d'agost. Va arribar des del Senegal el 4 de setembre a Tenerife després de 8 dies al mar i continuarà fins a Madrid, on viu el seu oncle: 

"Un amic de Barcelona m'acompanyarà a l'estació del centre i continuaré en bus."

Tots ells coincideixen que volen estudiar la llengua i començar a treballar, del que sigui, tan aviat com es pugui.