Da Silva es perfila com a nou president del Brasil amb la incògnita de si hi haurà segona volta

Les faveles o barris pobres que envolten les grans ciutats brasileres és on viu la majoria pobra dels 170 milions de brasilers. Els nens del carrer donen la imatge més dura d'un país en què la delinqüència urbana o els camperols sense terra representen reptes enormes per al govern de torn. Sobretot perquè al costat de la massa pobra hi ha una elit milionària. L'1,2% de la població disposa d'una tercera part de la riquesa de tot el país. Fer avançar un país amb aquests desequilibris és l'enorme repte que espera el pròxim president. El candidat favorit, Luiz Inácio Lula da Silva, és un exsindicalista que lidera el Partit dels Treballadors. Les seves propostes més revolucionàries, presents en les quatre vegades que s'ha presentat en els comicis presidencials, s'han moderat en aquesta campanya electoral, però els mercats han valorat sempre malament la perspectiva de la seva victòria. El valor del real, la moneda brasilera, reflecteix aquesta desconfiança en la devaluació que ha patit davant del dòlar nord-americà. Els brasilers han passat de pagar cada dòlar amb 2,8 reals a gairebé 4 reals en només 10 mesos. En el món financer també s'ha temut una possible suspensió de pagaments del deute extern brasiler en cas d'una victòria de Lula. Però, el mes d'agost, el Brasil va rebre un fort suport del Fons Monetari Internacional, que li va concedir un préstec preventiu de 30.000 milions de dòlars, el més gran de la història. D'aquesta manera, l'FMI pretenia assegurar la continuïtat de les polítiques econòmiques ortodoxes amb Lula da Silva en el govern.