Crim d'Aspa: culpable d'assassinat amb traïdoria el caçador que va matar 2 agents rurals

El tribunal popular que ha jutjat el caçador que va matar dos agents rurals al vedat de caça d'Aspa el 21 de gener del 2017 l'ha considerat culpable d'assassinat amb traïdoria i ha considerat l'atenuant de confessió.

El jurat considera que l'acusat no tenia cap alteració psicològica i sabia el que es feia quan va disparar contra els agents rurals. També valora que els dos agents no es van poder defensar.

Pel que fa al mòbil del crim, no creuen que ho fes per evitar ser descobert sense llicència i que només ell sap per què ho va fer.

El jurat popular, format per 7 homes i 2 dones, ha tingut en compte, però, l'atenuant de confessió, perquè l'acusat va trucar al 112 per explicar el que havia fet.

El jutge haurà de dictar ara la pena per a l'acusat, un cop conegut el veredicte del jurat popular.

Els membres del jurat han hagut de contestar un plec amb 28 preguntes per determinar si durant el judici ha quedat provada la traïdoria. El jurat ha considerat que no queda provat que l'acusat matés els dos agents per evitar que es descobrís que no tenia llicència d'armes.

El jurat també ha hagut de decidir si el caçador que tenia al seu nom l'arma emprada per l'acusat per disparar a les víctimes és cooperador necessari del delicte de tinença il·lícita d'armes i sobre la responsabilitat de l'asseguradora de caça amb la qual l'acusat dels dos assassinats tenia una pòlissa.

L'advocat de les famílies dels dos agents rurals, el de l'acusació popular, que representa l'Associació Professional d'Agents Rurals i l'Associació Espanyola d'Agents Forestals, i el de la Federació Catalana de Caça demanaven 51 anys de presó per al caçador per delictes d'assassinat, atemptat contra l'autoritat, tinença il·lícita d'armes i contra la fauna i la flora. La Generalitat i la Fiscalia reclamaven 48 anys.

Les diferències entre les peticions de les acusacions obeeixen al fet que els primers no tenen en compte l'atenuant de confessió, i argumenten que el caçador va confessar forçat pels seus companys de munteria.

La defensa va al·legar durant el judici que es tractava d'un delicte d'homicidi i no pas d'assassinat, i va demanar al jurat que tingués en compte que té dificultats per controlar els seus impulsos com a conseqüència de les seqüeles de no haver-se tractat l'epilèpsia.

En l'última sessió del judici, l'acusat va llegir una carta en què demanava perdó a la família i explicava que aquell dia el seu cos "va actuar involuntàriament".