Cuixart acusa de "parcialitat" el tribunal i demana la nul·litat de la sentència

La defensa de Jordi Cuixart ha demanat al Tribunal Suprem la nul·litat de la sentència, ja que considera que s'han vulnerat drets com la presumpció d'innocència; perquè cap prova no sustenta que s'impedissin els escorcolls del 20S, i perquè els va jutjar un tribunal "parcial i polititzat".

L'advocat de Cuixart, Benet Salellas, ha presentat un incident de nul·litat en què demana que es deixi sense efecte la sentència, "desproporcionada", com a pas previ al recurs d'empara al Tribunal Constitucional.

L'escrit denuncia el caràcter polític del Tribunal, quan opina sobre el dret d'autodeterminació, i ho fa en el sentit contrari al dels dotze acusats. També fa notar que els membres del tribunal, segons es va filtrar a la premsa, es van manifestar en contra de l'estratègia de defensa de Cuixart. Un altre aspecte denunciat és que la sentència no concreta que s'impedissin els registres a la Conselleria d'Economia.

Amb aquest pas, Cuixart aposta per esgotar totes les vies judicials i, des de la presó, referma la seva determinació en la defensa dels drets i les llibertats.

"Continuarem denunciant que la sala segona del Suprem està marcada ideològicament, amb un biaix polític clar sobre el dret a l'autodeterminació."
"Ens ha jutjat un tribunal que ha permès que l'extrema dreta sigui acusació popular i n'ha fet un ús fraudulent i partidista per fer propaganda electoral, com demostren els resultats de les eleccions del 10N."

"Prejudici polític" del tribunal

Salellas també retreu la vulneració del dret a tenir un jutge independent i imparcial. Entén que el tribunal presidit per Manuel Marchena tenia una posició ideològica concreta i prèvia sobre la qüestió de la sobirania de Catalunya. Un "prejudici polític" a l'hora de dictar sentència que resulta "determinant", com queda plasmat a la sentència, que dedica més de 20 pàgines a argumentar contra el dret a l'autodeterminació.

"De com es construeix la sentència i de l'extensíssima argumentació que construeix per dir que Catalunya no és un subjecte polític i que no té dret a l'autodeterminació demostra un biaix, una mirada, un filtre polític que tenia aquest tribunal abans d'abordar la qüestió, i aquest és un dels puntals amb els quals nosaltres demanen la nul·litat del judici."

De fet, critica el tribunal per impedir a les defenses fer posicionaments polítics, però alhora fer-ho a la sentència, en sentit contrari.

En el mateix sentit, recorda que el delicte de sedició és un delicte contra l'ordre públic, i per tant no hauria de tenir relació amb l'autodeterminació.

L'interrogatori com a testimoni de la filòsofa Marina Garcés, apunta l'advocat de Cuixart, és un dels exemples més clars de la politització dels jutges. En aquesta sessió, recorda, es van "filtrar opinions del tribunal pel que fa a l'estratègia" de defensa del president d'Òmnium. A més a més, considera que el Suprem no era l'òrgan competent per jutjar Cuixart, sinó que havia de fer-ho l'Audiència de Barcelona.

Aquesta crítica també s'amplia pel fet que el tribunal no va habilitar un sistema de traducció simultània perquè els acusats poguessin declarar en català.

Drets de reunió, expressió i dissidència

A l'escrit presentat, l'advocat de Cuixart denuncia la vulneració de la llibertat ideològica del president d'Òmnium, en tant que el tribunal condemna la dissidència i la defensa de l'acció política independentista. Segons argumenta, el Suprem va qüestionar obertament durant tot el judici les idees de Cuixart i de l'entitat que presideix, també vulnerant el dret a reunió i d'expressió.

"Són infringits per la valoració que fa el Suprem de fets com les intervencions en actes públics o l'emissió de tuits com a elements d'incriminació d'un delicte greu com és el de sedició."

Per això, Salellas demana que el tribunal reconegui que Cuixart va actuar emparat pels seus legítims drets.

Presumpció d'innocència

La defensa de Cuixart també argumenta que no hi ha cap prova que justifiqui la condemna per sedició, que, a més a més, considera desproporcionada. Segons Salellas, la sentència no aporta elements que acreditin que es van impedir diligències judicials el 20S a la Conselleria d'Economia; que la policia necessités fer servir la força l'1-O i que l'objectiu de les mobilitzacions era demostrar als jutges que a Catalunya havien perdut la seva capacitat jurisdiccional.

La falta de proves, assegura l'advocat, vulnera la presumpció d'innocència de Cuixart i la resta d'acusats, i reitera que les conclusions del Suprem només poden provenir del seu propi prejudici o de les investigacions i conclusions de la Guàrdia Civil.

"La sentència no conté un apartat específic destinat a l'abordatge de la qüestió provatòria."
"Una omissió d'informació que és un indici clar de vulneració del dret a la presumpció d'innocència."
"La prova es va valorar amb un interès que va més enllà del simple exercici de justícia d'un tribunal penal."

A això, Salellas hi suma altres vulneracions com la del dret fonamental al procés degut. Per exemple, sobre l'ordre dels interrogatoris, la denegació de preguntes, la impossibilitat d'exhibir vídeos, no poder consignar els motius de les protestes o no utilitzar la prova documental durant la fase testimonial.
A més a més, considera que una part dels fets provats no se sustenten en cap declaració dels acusats o dels testimonis ni tampoc en les proves documentals, sobretot pel que fa als fets davant de la Conselleria d'Economia el 20S, sobre els quals la defensa de Cuixart diu que en cap moment es va alterar l'escorcoll. Per últim, considera que les penes imposades són desproporcionades.