Crònica des del front: la batalla poble a poble al Donbass

Les forces russes continuen avançant de forma lenta dins el territori ucraïnès. Un dels fronts on més han avançat és el del Donbass.

L'equip de TV3 que hi està desplaçat, amb Manel Alías al capdavant, ha acompanyat un comboi de milicians prorussos de l'autoproclamada república de Donetsk fins a Nikolàievka, una petita població al sud, a mig camí entre Donetsk i Mariúpol, que han guanyat avui mateix a l'exèrcit d'Ucraïna.

Aquesta és la crònica des del Donbass:

Un responsable del Ministeri de Defensa de Donetsk comanda el grup. Al comboi també hi ha premsa oficial russa, que avança amb cotxes amb una gran "z" dibuixada. És la marca que identifica el bàndol rus en el conflicte.

A mig recorregut presencien una ràfega de míssils Grad. Quaranta projectils dirigits amb poca precisió. Els efectes que provocaran allà on impactin seran poc compatibles amb expressions com "operacions quirúrgiques", una terminologia que es fa servir amb freqüència als comunicats de guerra.

A la primera parada encara fumegen les restes de l'atac a l'última posició que mantenien els soldats ucraïnesos per controlar la via.

Hi ha hagut baixes ucraïneses. Els militars prorussos agafen mostres de material que pertanyia a soldats que han tingut aquí la seva última missió.

Ara el control el tenen les tropes russes i hi ha via lliure per al pas de més tancs i més soldats russos. A alguns d'ells no els hi agrada que hi hagi càmeres al voltant: aquí manen ells.

Nikolàievka era fins fa poques hores sota control de l'exèrcit ucraïnès. Ara ja està sota control de Donetsk.

Dels 2.000 habitants que havia tingut la població, en queden pocs. Expliquen que han viscut un infern. Els últims sis dies els han passat en un soterrani, també els nens:

"Ahir tot just vaig saber que érem dia 26 i avui hem sabut que és diumenge. Hem perdut els nervis al soterrani, ja no entenem res. Hi ha una vintena de persones que van venint aquí", explica Aliona.

Irina confirma la sensació de terror viscuda aquests dies interminables de bombardejos "Quin terror quan ens bombardegen. Els fills petits, els nets, criden, ploren. Som aquí a baix, però no sabem si serà suficient, si aquest sostre ens protegirà. Els nens saben que es pot ensorrar i criden en cada explosió."

S'han quedat en aquest poble perquè hi tenen la casa. Però també l'hi tenien la resta d'habitants. La diferència és que hi ha veïns amb recursos i opcions per marxar, i veïns que no. Veïns que no poden escapar de la guerra.

El diccionari de sinònims de guerra del poder rus dirà que els han alliberat. Però a la majoria d'aquestes persones tant els és quins tancs controlin els seus carrers. Només volen una cosa.

"Encara tenim por. Només volem pau. Que els nens dormin tranquils."

Però els nens no poden dormir tranquils encara. El malson torna. Mentre estan parlant amb l'equip de TV3, cau una pluja de morter sobre Nikolàievka.

Tot i que la posició dels prorussos semblava assegurada, han patit un atac de les tropes ucraïneses en retirada. Això, davant una població civil que fa vuit anys que implora viure en pau.

Nikolàievka és avui un escenari encara més dantesc que, com tot el territori en guerra, seguirà descomponent-se sota els projectils.