Crítiques a Meritxell Budó per resistir-se a respondre una pregunta en castellà

En la roda de premsa posterior al Consell de Govern, la portaveu Meritxell Budó s'ha queixat perquè un periodista li ha fet una pregunta en castellà que prèviament no se li havia formulat en el torn de preguntes en català.

Budó, que va substituir Elsa Artadi en el càrrec de portaveu fa quatre mesos, ha explicat que a la part en castellà de la roda de premsa només es poden abordar temes que s'hagin tractat abans en català per no fer "dues rodes de premsa paral·leles":

"En el torn de les preguntes en castellà, el que es fa habitualment en aquesta sala és explicar i repetir allò que s'ha preguntat en català i no fer dues rodes de premsa paral·leles. El que els demanaria és que en el torn de preguntes en castellà es limitin a tot allò que s'ha preguntat en català i, en tot cas, si volen fer un altre tipus de qüestions, doncs les fan primer en català i després les repetim en castellà. Això sempre ha estat una norma i vostès les coneixen perfectament."

La portaveu del govern ha defensat que el procediment habitual és "preguntar sobre allò que s'ha explicat en català" prèviament. Alguns dels periodistes presents a la roda de premsa li han dit que en el torn de preguntes en castellà poden preguntar el que considerin oportú i no només repeticions del que s'ha dit en català.

Tot i l'enganxada amb els periodistes, Budó ha acabat responent a les preguntes dels periodistes que inicialment havia rebutjat contestar.

Habitualment, en les rodes de premsa del govern primer es fan les preguntes en català i, en el tram final, es repeteixen en castellà algunes qüestions a petició dels periodistes, per ressaltar de nou les idees més importants.

Ho ha explicat l'exsecretari de Comunicació del govern Josep Martí Blanch, que va estar al càrrec d'aquestes rodes de premsa des de 2011 fins a 2016:

Només comentar, si serveix d'alguna cosa, que en el període gener 2011- gener 2016 vaig ser responsable d'aquestes rodes de premsa, el funcionament era exactament el mateix i no va aixecar mai polseguera.

— Josep Martí Blanch (@JosepMartBlanch) June 11, 2019

Després per cortesia es faciliten en castellà tots els talls que els mitjans que treballen en castellà necessiten pels seus mitjans.

— Josep Martí Blanch (@JosepMartBlanch) June 11, 2019

Les rodes de premsa del govern, les d'ara i les d'abans, són criticables per moltes coses. Però no per limitar la feina dels periodistes, sigui quina sigui la llengua que emprin per treballar ni la línia editorial del mitjà que representen.

— Josep Martí Blanch (@JosepMartBlanch) June 11, 2019

Les reaccions

Alguns polítics s'han fet ressò i han criticat la decisió de Budó de no respondre una pregunta en castellà al·legant que aquella pregunta no s'havia fet abans en català. Lorena Roldán, diputada i portaveu de Ciutadans a Catalunya, parla de "supremacisme" i acusa el govern de Torra "d'actuar com sectaris".

Este es el nivel de supremacismo del Govern de Torra: la Sra. Budó se niega a responder preguntas en castellano a los periodistas. Deberían ser el gobierno de todos pero la realidad es que actúan como unos sectarios a los que les da igual la mayoría social de Cataluña https://t.co/8pK0emJeKr

— Lorena Roldán (@Lroldansu) 11 de juny de 2019

L'expresident del govern balear amb els populars i ara diputat del Parlament Europeu per Ciutadans, José Ramón Bauzá, ha acusat Budó de no conèixer prou bé la llengua castellana "com per raonar-hi"

Será que no es capaz de hablar español con la diligencia suficiente como para razonar en su idioma (porque el español, a su pesar, también es suyo), y por eso tiene que limitarse a traducir del catalán para no liarse. Qué vergüenza! https://t.co/e5U3MBsgB8

— José Ramón Bauzá 🇪🇸🇪🇺 (@JRBauza) June 11, 2019

El candidat del PP a l'alcaldia de Barcelona, Josep Bou, considera que és "una qüestió d'educació contestar en la llengua amb què et pregunten"

🗣Otra muestra más de intolerancia separatista del Govern de @QuimTorraiPla. En #Catalunya tenemos 2 lenguas oficiales catalán y castellano. Es una cuestión de educación contestar en la lengua que te preguntan. #Vergüenza #LenguasLibres #bilingüe #BouBcn2019 https://t.co/DKFngy214L

— Josep Bou Vila 🇪🇸 (@josebouvila) June 11, 2019

El també eurodiputat de Ciutadans, Jordi Cañas, ho ha qualificat de "menyspreu":

Es un clásico del desprecio. En ⁦@tv3cat⁩ cortan la emisión de la rueda de prensa cuando empiezan las preguntas en castellano.
La portacoz del ⁦@govern⁩ rechaza contestar preguntas en castellano. https://t.co/NJ6fAmDlSS

— Jordi Cañas (@jordi_canyas) 11 de juny de 2019

L'ex socialista i fundadora d'UPyD, Rosa Díez, invoca la Constitució per criticar la Generalitat.

"El castellano es la lengua española oficial del Estado.Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a hablarla". Art. 3.1 de la CE ¿Qué va a hacer el Gobierno de Sánchez para garantizar a los ciudadanos el ejercicio de un derecho que la Generalitat les niega ? pic.twitter.com/he3fRRcv0O

— Rosa Díez (@rosadiezglez) 11 de juny de 2019