CriteriaCaixa: el retorn del primer hòlding industrial d'Espanya, valorat en 30.000 milions
El fons ha guanyat influència els últims anys, mentre que la fundació bancària La Caixa compta aquest 2025 amb un pressupost rècord, de 655 milions d'euros
La importància de la fundació bancària La Caixa i de Criteria, el primer hòlding d'inversió industrial d'Espanya, fan que el retorn de la seva seu a Catalunya suposi un moviment significatiu en la tornada de les empreses que van canviar de seu com a resposta al procés independentista.
No en va, les ramificacions empresarials de La Caixa són molt extenses, ja que és el primer accionista de CaixaBank, amb més d'un 31% del capital; el primer de Naturgy, amb un 26,7%, i també és accionista de referència de Colonial, amb un 17%, entre altres participacions empresarials.
La participació d'un 10% de Telefónica, la d'un 9,4% en ACS o bé l'anunci d'aquest mateix dimarts que adquirirà un 5% del gegant francès Veolia, permeten fer-se una idea de la importància de Criteria, controlada al seu torn per la fundació La Caixa.
El valor de mercat de les participacions de Criteria ronden els 30.000 milions, i els últims temps l'empresa ha adoptat un paper molt actiu en la configuració de les grans empreses multinacionals d'Espanya, bé sigui entrant en l'accionariat o constituint-se en el nucli dur que aporta estabilitat, com és el cas de Telefónica.
Un rol molt actiu i d'influència en la política econòmica espanyola que ara es durà a terme, doncs, des de la seu de Barcelona.
Pel que fa a l'obra social de la fundació, aquest febrer va anunciar que assolirà un pressupost històric de 655 milions d'euros el 2025, un 9% més que el 2024, quan la fundació va atendre més de 235.000 beneficiaris a Espanya i Portugal.
Tant Criteria com la Fundació La Caixa --al voltant de la qual gira tota l'òrbita de La Caixa-- estan presidides per un banquer que ha estat clau en l'economia catalana i espanyola de les últimes dècades, Isidre Fainé, que en va agafar el timó després d'una llarga etapa al capdavant de l'entitat bancària.
De fet, el líder de la patronal catalana Foment del Treball, Josep Sànchez Llibre, ha volgut "felicitar i agrair" públicament al banquer "la seva decisió".
El simbolisme de tornar
El moviment és un punt d'inflexió simbòlic per a l'entorn econòmic i polític de Catalunya, encara que la seu de CaixaBank, que també es va traslladar el 2017, continua a València amb "caràcter indefinit", segons va expressar el seu conseller delegat, Gonzalo Gortázar, fa poques setmanes, en presentar els resultats de l'últim exercici.
El retorn a les torres de la Diagonal de La Fundació La Caixa i el seu hòlding d'inversions, Criteria, és, segons l'economista Guillem López-Casasnovas, una decisió més aviat simbòlica per transmetre el missatge d'un "retorn als orígens".
Ara bé, el catedràtic de la UPF ha expressat en una entrevista a Catalunya Informació que "la prova del cotó" serà veure si les empreses participades per Criteria, principalment Naturgy i Cellnex, que van marxar a Madrid amb el procés, també retornen la seu a Catalunya.
López-Casasnovas considera que aquest escenari seria el "normal" i "lògic", ja que és aquí on fan la major part del negoci:
"Serà important veure si les companyies participades per Criteria tornen. Naturgy, Cellnex, Abertis... empreses que van obrir seus i van fer inversions importants a Madrid, i ara els costarà tornar perquè serà molt evident la seva dependència de la matriu."
Segons l'economista, si la marxa de Catalunya a les portes del referèndum va ser una "gesticulació" per transmetre calma, ara aquesta gesticulació "es donarà en sentit contrari". "No crec que faci gràcia a Madrid que en alguns d'aquests edificis on es van instal·lar aquestes empreses, quedin vacants o en règim de lloguer", assegura.
De moment, des del govern espanyol, la reacció ha estat de suport al pas emprès per La Caixa, que el ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu, ha qualificat de "bona notícia" per donar "certeses" i "atraure nous projectes d'inversió tan necessaris per a la reindustrialització".
