Crit d'auxili d'una nena acollida a Terrassa: "No vull tornar a Ucraïna, allà em maltractaven"

Entre els més de 20.000 refugiats ucraïnesos que van arribar a Catalunya fugint de la guerra, hi havia la Diana, que va ser acollida per una família de Terrassa. La nena, que actualment té 16 anys, era òrfena i al seu país vivia en una casa d'acollida.

Ara, l'obliguen a tornar a Ucraïna en contra de la seva voluntat, un fet que ella mateixa ha denunciat a través d'un vídeo a les xarxes socials:

"No hi vull tornar; la família em maltractava, no em volia. Aquí tinc una família a la qual estimo molt i ells a mi."

"Aquí també tinc l'oportunitat d'estudiar i treballar, i tinc els meus amics que també estan amb mi", afegeix la Diana, que també ho ha explicat al programa "Tot es mou" de TV3.

I és que, tot i que fa dos anys que la menor viu a Catalunya, fa poc que ha sabut que les persones amb les quals vivia a la ciutat de Níkopol estan reclamant la seva tutela. De fet, la seva i la de l'Oleg, un altre menor que vivia a la mateixa casa d'Ucraïna:

"No entenc com em poden reclamar en un país que encara està en guerra i no hi ha bones condicions per viure-hi: no hi ha aigua, ni llum, ni menjar, no hi ha res. No entenc per què volen que torni si no m'han estimat mai."

Per tot plegat, la DGAIA ha decidit que els menors passin aquest dilluns, 12 de febrer, a estar sota la seva tutela.
 

"No entenem el perquè"

Les famílies que han acollit els nens i el centre de secundària on estudien no entenen que els menors hagin de marxar. Així s'expressava la directora del centre, Mont Busquets, al programa "Tot es mou":

"Allà ells no han tingut una vida bonica; aquí, sí. Recordo que la Diana deia: 'He descobert que les mares aquí no beuen, que no peguen, que no criden'".

Durant l'entrevista, Busquets ha explicat que en rebre la notificació de la DGAIA han estat "treballant amb advocats per intentar frenar que marxin ara".

"Les famílies no es neguen al fet que tornin, perquè saben que són nens d'acollida, el que no volen és que marxin ara, en un moment de tanta incertesa en el cas de Níkopol. No s'entén per què hi ha tanta pressa perquè marxin", ha afegit.

Així mateix, aquesta setmana estan pendents de la celebració d'un judici que ha de decidir si la Diana i l'Oleg tornen al seu país o es queden aquí, almenys fins que siguin majors d'edat. Tal com explica Clàudia Morató, advocada dels menors:

"Si la DGAIA no decideix per ella mateixa que aquests nens s'han de quedar aquí, perquè el conflicte armat segueix, i no vol obrir un conflicte polític potser internacional amb les autoritats ucraïneses, haurà de ser el jutge qui decideixi."

Morató també sospita que, en el cas de l'Oleg, com que té 14 anys, "al cap de dos dies estarà vestit de militar amb un fusell a la mà i a les trinxeres." Segons la lletrada, "aquest és el seu futur, i s'ha d'intentar que això no passi".

Amb tot, mentre duri la instrucció judicial, el retorn queda aturat.
 

Possibles causes de la repatriació

Les famílies i el centre de secundària creuen que un dels motius que ha portat la DGAIA a prendre a aquesta decisió és evitar un conflicte diplomàtic entre Ucraïna i Espanya. "És l'única cosa que parlant amb la síndica de greuges creiem que pot ser, perquè no s'entén", assegura Busquets.

De fet, fonts de la DGAIA afirmen que han de complir amb el requeriment internacional perquè ells no en tenen la tutela oficial, sinó que és una tutela excepcional, ja que el país d'on provenen es troba en situació de guerra.

Des de l'Institut, també apunten que aquest organisme públic no dona per confirmats els maltractaments que els menors diuen que han patit al seu país d'origen. "La DGAIA ens va contestar que pot ser que algú hagi manipulat els menors", explica la directora del centre. En aquest sentit, Busquets matisa que això ho poden arribar a pensar de les famílies, però no dels docents:

"He aportat prou informes dels meus psicopedagogs i de les seves tutores que d'alguna manera han intuït això. Som docents de fa molts anys i notes si una persona menteix o no, i la Diana no menteix."

I afegeix: "Les atrocitats i les coses que ens han explicat els menors les deixarem davant del jutge, però el primer dia que van explicar algunes coses vaig haver de sortir a plorar. Coses que a nosaltres no ens entren al cap."

Pots recuperar l'entrevista sencera aquí: