Criptocrims: es disparen les estafes amb el bitcoin i les criptomonedes d'esquer

Des d'estafes piramidals fins a falses inversions, els estafadors prometen beneficis molt elevats i simulen plataformes d'inversió

Guanyar diners sense moure un dit sempre ha estat un reclam fàcil i caldo de cultiu per a estafadors i estafats. "Inverteix 250 euros a Amazon i guanya un segon sou", "Inverteix a Tesla i fes-te ric". Són anuncis molt comuns a pàgines web. Però ara, l'esquer ja no és ni Tesla ni Amazon, sinó les criptomonedes i, especialment, el bitcoin.

El creixement que ha tingut el bitcoin des del 2020 multiplicant el seu valor dels 5.000 dòlars fins als màxims de 60.000 ha fet que moltes persones hagin vist que, sigui una bombolla o el diner del futur, es poden guanyar molts diners.

És aquesta confiança la que ha provocat que les estafes amb criptomonedes s'hagin disparat un 80% a tot el món, segons un informe de Chainalysis. Espanya no està exempta d'aquest fenomen, i tant les falses inversions com les estafes piramidals s'han multiplicat amb força.

 

Falses inversions: simular una web real        

D'estafes, n'hi ha de moltes modalitats, però una de les més comunes és la "falsa inversió". Així ho explica el responsable d'àrea de delictes econòmics dels Mossos d'Esquadra, José Merino: "Les víctimes pensen que estan invertint els seus diners en criptomonedes a través de plataformes, però en realitat estan donant els seus diners als cibercriminals."

Juan Carlos Hidalgo és funcionari i explica el seu cas des de Tenerife: "Un amic del gimnàs em va dir que invertís en una plataforma que multiplicava els meus diners. Guanyava 50 euros cada dia; sis mesos després ja eren 150 diaris. Però en principi no podies treure els diners en tres mesos perquè hi havia penalització. Al principi va funcionar, i tot i que vaig treure alguns diners, molts els segueixen tenint". La plataforma es diu Mind Capital, però hi ha moltes webs que són fraudulentes.

La majoria d'aquestes webs són plantilles que tenen un mateix disseny, fins i tot, amb fotos dels gestors que són les mateixes, però canviant-ne els noms. La majoria d'aquestes webs tenen una vida curta; una vegada s'executa l'estafa, es tanquen i desapareixen, cosa que fa molt difícil denunciar o trobar els culpables.

I on acaben els diners? Segons la traçabilitat d'algunes operacions que han fet els Mossos d'Esquadra, la majoria acaben a països de l'est, on els estafadors ràpidament fan una extracció dels diners en metàl·lic.


Destí: països de l'est

Els països de l'est és un dels destins més habituals, però s'han trobat comptes a tot Europa des d'on es fan multitud d'operacions de transferència de diners per dificultar la cerca de la policia una vegada es denuncia el cas.

Això vol dir que els estafats mai arriben a invertir en criptomonedes. Entreguen diners reals –euros o dòlars– convençuts d'invertir en bitcoins, però aquests diners van directes a la butxaca dels estafadors. Per què triguen tant a saber que és una estafa? Perquè en molts casos els estafadors retornen els diners amb un benefici perquè la gent hi confiï. Una vegada la persona confia el patró es repeteix, i reinverteix molts més diners, i ja ha caigut definitivament a la trampa.

Moltes vegades també s'instal·la programari lícit per poder controlar l'ordinador de la víctima, i accedir als seus comptes bancaris.

Estafes piramidals

La confiança és l'element clau en qualsevol estafa. Una altra modalitat molt habitual és l'estafa piramidal, que ha existit amb productes de tot tipus, des d'estètica fins a complements alimentaris. En aquest cas, si apareix un element nou, que és la cara visible de l'estafador que es presenta com un mag de les finances i promet beneficis molt alts en poc temps.

Un dels casos més greus ha estat el de Javier Biosca, un inversor català que va anar-se'n a Toledo per acabar instal·lant-se a Marbella, des d'on gestionava tots els diners. Prometia beneficis del 20%, i al principi complia. Segons un dels advocats que han portat aquest cas de prop, Joan Carles Gómez, doctor en Dret, "tenen un poder de persuasió molt alt, va arribar a convèncer els seus treballadors de seguretat perquè cobressin en criptomonedes, mai en diners reals".

El procés sempre és el mateix: els inversors inverteixen malfiant-se'n i recuperen ràpid el dipòsit inicial amb el benefici promès. L'estafador compleix. Els diners es reprodueixen com els pans i els peixos a la Bíblia, i els inversors, confiats, ho reinverteixen tot. No només això, comparteixen el negoci rodó amb amics i familiars que inverteixen molts diners amb l'objectiu de multiplicar ràpidament els beneficis. Com més diners, més benefici.

 


Els diners dels altres

Però aquestes estafes, o esquemes Ponzi, només funcionen quan no deixen d'entrar nous inversors. En realitat, els beneficis que rep l'inversor quan es malfia al principi no són beneficis reals del mercat; són els diners que acaben d'entrar altres inversors o els que reinverteix els que ja estan confiats. En realitat, hi ha un moviment de diner constant, i el sistema funciona si segueixen entrant persones amb nous diners.

Però tot s'atura i col·lapsa quan no entren més diners. Si no entren inversors nous, la roda s'atura i la gent que reclama els seus diners no pot recuperar-los. És llavors quan esclata l'estafa piramidal.

L'associació d'afectats per inversió en criptomonedes, que presideix Emilia Zaballos, assegura que "el perfil d'afectats en un 60% són de gent que ha dipositat molts estalvis, han demanat préstecs o fins i tot empresaris que han posat diners de l'ICO de l'Estat que van rebre prestats per tirar endavant en la pandèmia, ara es troben que han de pagar l'ICO, el préstec o tenen les joies empenyorades".

Què fer per evitar estafes

Les recomanacions per evitar estafes és comprovar que les empreses que ofereixen aquests serveis estan registrades a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV)que és l'òrgan que garanteix que totes aquestes empreses són solvents i tenen les garanties. La institució fa una llista regularment incloent les que no compleixen i les anomena directament "guinguetes" o xiringuitos financers.

Una altra institució on es poden fer comprovacions és el Banc d'Espanya. Però que la CNMV les avali tampoc és garantia que no hi hagi abusos o fraus, com ja ha passat amb moltes empreses del sector financer en el passat, però sí que dona una certa seguretat a l'inversor de cara a recuperar diners si denuncia a la justícia.

Fa poc, la CNMV ha adoptat mesures per endurir la publicitat de criptomonedes, que ja s'ha comparat amb les de les cases d'apostes. De fet, va ser el mateix organisme el que va tocar el crostó a l'exblaugrana Andrés Iniesta per fer publicitat d'una plataforma de criptomonedes sense alertar dels perills per ser un producte d'inversió de risc.

 

La cultura del "pelotazo"

Guanyar diners sense esforç, fer el "pelotazo", és una expressió molt associada a la bombolla del sector immobiliari quan es compraven pisos que ràpidament augmentaven de preu i en pocs anys podies duplicar la inversió.

Amb les criptomonedes, això passa més que mai, perquè són vistes com un vehicle purament d'especulació amb el qual guanyar diners de forma ràpida. Gómez explica que "la cultura del pelotazo està instaurada de forma universal", però reflexiona: "Políticament és molt fàcil criticar-la des de fora, però poca gent diu que no quan té possibilitat de formar-ne part."

El responsable de cibercrims dels Mossos d'Esquadra, José Merino, recorda que "qualsevol persona hi pot caure; tenim casos de policies que també han caigut en aquest tipus d'estafes; per tant s'ha de tenir la guàrdia alta".

 

ARXIVAT A:
Economia de butxacaCriptomonedesBitcoin
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut