Creixen els llegats solidaris: què és i com funciona aquesta forma de testament
Aquest 2024 s'han deixat 34 milions d'euros a ONGs i es confirma la tendència a l'alça dels últims anys
En els últims anys cada cop més persones deixen tota o part de la seva herència a entitats sense afany de lucre. Aquesta tendència, que semblava haver decaigut l'any passat, segons dades del Col·legi de Notaris de Catalunya, s'està recuperant aquest 2024.
Durant els primers sis mesos d'aquest any s'han obert 108 testaments solidaris, que han llegat patrimoni per valor de 34 milions d'euros a entitats sense ànim de lucre. Un valor que en mig any gairebé iguala els 38 milions d'euros llegats durant el 2023 a través de 204 testaments.
Què és un testament o llegat solidari?
Es tracta d'un testament normal que es fa davant d'un notari, en el qual el testador disposa la manera i en quina proporció vol que es distribueixi el seu patrimoni un cop hagi mort. Només cal que tot el llegat o una part es destini a una o diverses entitats, associacions, fundacions, ONGs o ordes religiosos que tinguin una funció social sense afany de lucre.
No sempre són persones sense hereus directes les que ho deixen tot a una entitat d'aquest tipus, sinó que hi ha persones que decideixen repartir-ho. Així un mateix testament pot disposar tots dos tipus de llegats: el que han de rebre familiars o altres persones que el difunt decideixi, i el que es destina a les entitats solidàries.
Aquesta pràctica no és nova, sempre ha existit, explica al programa "Catalunya nit" el degà del Col·legi de Notaris de Catalunya, José Alberto Marín, però sí que els llegats han crescut en nombre i en valor des de l'any 2020, tret del 2023, que es va trencar aquesta tendència, que ara sembla que es recupera.
No es pot saber fins que s'obre el testament
De fet, no es pot saber quants testaments hi ha amb llegats a entitats sense afany de lucre fins que la persona mor i s'obre el testament, així que hi pot haver testaments més antics que d'altres, explica Marín.
"El testament és secret, i fins que no mor la persona no sabem si té una disposició solidària. Per tant, no sabem quanta gent fa un testament solidari en un any. El que sí que sabem és quantes persones que han mort aquell any havien fet un llegat solidari."
Ni tampoc es pot saber quin és el valor dels béns que es deixen, "pot haver-hi molts llegats de poc valor o al revés", diu el degà, de manera que tampoc es pot preveure el valor dels llegats que es donen en un any.
Catalunya, solidària a través del testament
El que sí que demostra aquesta tendència a Catalunya, segons Marín, és "la qualitat elevada que té la societat on hi ha moltes persones altruistes". De fet, el 17% de tots els llegats de l'estat es deixen a Catalunya, això és gairebé la cinquena part dels 1.026 testaments solidaris oberts el 2023 a tot l'Estat.
Pel que fa al valor dels llegats, els 38 milions donats durant el 2023 a Catalunya representen un 15% dels 254 milions de tot l'Estat, segons dades de l'Observatori Notarial de Catalunya.
Segons el degà, també és important, aquesta creixent sensibilització de la població a donar diners per a finalitats socials, per a les entitats que ho reben "perquè són entitats que necessiten finançament per fer projectes socials, diners que l'administració no els dona, i que també ajuden la mateixa administració", diu Marín, i és una organització històricament molt característica de la societat catalana.
"Catalunya sempre ha estat al capdavant dels testaments solidaris perquè al territori la xarxa d'entitats civils, associacions i fundacions ha estat molt alta i arrelada a la societat."
El que s'ha observat en els últims 50 anys és un canvi de tendència. Si abans els llegats se solien deixar a ordes religiosos ara es destinen més a ONGs. Concretament, dels 204 testaments solidaris oberts a Catalunya el 2023, hi havia 117 llegats a ONGs per valor de més de 21 milions d'euros, i 99 de destinats a entitats relacionades amb l'Església, per valor de 16 milions i mig d'euros. En els primers 6 mesos del 2024, 63 llegats per valor de 20 milions d'euros han anat cap a ONGs, i 55 llegats valorats en 14 milions a ordes religiosos.
Una font de finançament de les ONGs
Per exemple, una d'aquestes entitats és Mans Unides. Aquesta ONG vinculada a l'Església catòlica, que fa més de 60 anys que treballa per l'educació i la salut i contra la fam, amb uns 500 projectes al món, ha rebut al voltant de 10 milions d'euros l'últim any de testaments solidaris, xifra que representa un 21% dels seus ingressos.
Mireia Angerri, presidenta de Mans Unides a Barcelona, ens ha explicat que l'entitat gestiona uns 150 herències a l'any a tot Espanya -- entre 4 i 5 a Catalunya--. Ella, que com a presidenta té els poders per rebre les herències en nom de l'entitat, afegeix que tot el que no són diners, com ara béns o propietats, es ven per obtenir efectiu, que es destina als diferents projectes que tenen en uns 30 països del món.
"Es molt impactant en el moment en què vivim, en què regna més l'egoisme que la solidaritat amb els més pobres i sobretot amb els que tenim més lluny... La veritat és que fa molta il·lusió rebre els llegats, i també fa molta pena no poder donar les gràcies."
Tot i que generalment es tracta d'una decisió personal que se sol mantenir en secret, segons el degà dels notaris, en general no genera una sorpresa a l'hora de llegir el testament del difunt.
"Ningú fa un testament solidari per sorpresa. Hi ha un origen: una relació continuada en el temps entre el testador i l'ONG o l'entitat, o bé per una situació concreta que l'ha portat a fer-ho, com per exemple la relació amb un hospital per una malaltia."
Tampoc s'han trobat amb familiars molestos o enfadats, afegeix Angerri, que, de tota manera, diu, "com que sempre monetitzem els llegats, i venem els béns mobles, donem la primera opció de compra als familiars".
"Jo sempre dono les gràcies als familiars que hi ha allà (a la lectura del testament). Mai m'he trobat amb cap situació violenta. Mai."
De tota manera, hi ha persones que volen que se sàpiga i comuniquen en vida la seva intenció de deixar un llegat, a l'entitat o la família. Angerri ens explica el cas de dues sòcies de l'entitat. "Dues senyores que ens ho van dir fa anys. Estan molt bé de salut, però en concret una ens va dir que volia que el que ella deixés a Mans Unides es dediqués a una escola de primària a l'Àfrica". Una manera d'assegurar que els diners es destinen a un projecte concret.
Segons l'entitat, els seus donants solen ser dones, més grans de 60 anys, vinculades a l'Església catòlica, i que provenen sobretot de Catalunya, Madrid, Andalusia i el País Basc.
