Creix la conflictivitat entre empresa i treballador per la conciliació familiar

Creixen els conflictes entre empresa i treballadors per les mesures de conciliació de la vida laboral i personal. I especialment pel dret dels empleats a demanar un canvi d'horari o la redistribució de la jornada laboral per tenir cura d'un familiar.

És una tendència a l'alça, sobretot des de mitjans del 2023, quan el govern espanyol va haver d'adaptar amb un decret la directiva europea sobre conciliació de la vida personal i de la vida professional, segons la qual els llocs de treball s'han d'adaptar a les circumstàncies personals derivades de la cura de menors i de persones grans o dependents.

Si l'empresa decideix no acceptar la petició del treballador perquè la considera perjudicial per a l'organització interna, ho ha d'argumentar al treballador per escrit i és recomanable que li proposi una alternativa.

En cas que no hi hagi acord, el treballador pot recórrer als tribunals. Si el tribunal dona la raó al treballador, pot fins i tot fixar una indemnització si considera que la negativa de l'empresa no estava justificada.
 

Més conflictivitat els últims dos anys

Els despatxos d'advocats han notat un augment de la conflictivitat, sobretot els últims dos anys, per aquesta causa. I els casos que arriben als jutjats han crescut entre un 20 i un 30% des del 2023, segons el titular del jutjat social número 3 de Barcelona, Francesc Xavier González de Rivera.

Són casos, explica González de Rivera, en què la petició del treballador trasbalsa l'organització de l'empresa, el dia a dia: "Ho veiem molt en supermercats o en grans superfícies que tenen les necessitats cobertes en funció de les plantilles."

El jutge ho descriu amb exemples: "Si una persona del torn del matí canvia a la tarda, se'm desgavella la correlació. O també es dona el cas que a les hores d'obertura i tancament de caixes necessitin més gent que no pas al centre de la jornada."

"Si una persona diu que necessita plegar a les 5 de la tarda, la reorganització pot provocar tensions a l'empresa"

La conciliació encara té nom de dona

I no és casualitat que els sectors en què hi ha més conflictes siguin on treballen més dones, tal com apunta Max Arias, del Col·legi d'Advocats de Barcelona. "L'obligació de conciliar es fa recaure sobre les espatlles de la dona treballadora i això també explica que en sectors com el del comerç estiguin més presents aquesta mena de conflictes potencials".

"Es posa de manifest el masclisme cultural que es manté a la nostra societat."

Ara bé, Arias també destaca que molts conflictes entre empresa i treballador no arriben als jutjats, perquè les parts saben que sempre és molt millor per a tothom posar-se d'acord.

Al capdavall, és un conflicte d'interessos: "Hem de mirar d'esgotar el diàleg intern abans de convertir una situació en un litigi que ens durà tota una sèrie d'inconvenients, despeses, esperes, nervis..." I dels casos que acaben en litigi, en molts ni s'arriba a dictar sentència, segons explica.

"Com a mínim, en més de la meitat dels casos, el dia del judici s'acaba assolint una solució transaccional."

Arias creu que en aquesta solució hi pesa molt la percepció del benefici que en poden treure les dues parts enfrontades: "Saben que, al final, li estan fent prendre una decisió al magistrat que no deixarà contentes les dues parts litigants".
 

Els menors, factor clau

Si s'acaba dictant sentència, hi ha un corrent generalitzat que va a favor dels menors. El seu benestar és un factor determinant, segons el jutge González de Rivera, en la majoria de decisions judicials: "L'interès superior del menor preval i s'ha de tenir sempre en compte."

"El dret superior del menor quin és? que en aquestes hores determinades necessita l'assistència d'un progenitor."

Però també hi ha sentències que prioritzen que el treballador no pot demanar una jornada a la carta, perquè això pot tenir una gran afectació en l'activitat de l'empresa.