Creen un fàrmac per a un sol pacient: una nena amb una malaltia mortal

Mila Makovec era una nena normal fins als tres anys. A partir d'aquell moment, va començar a manifestar problemes cada vegada més greus. Primer, se li girava el peu cap a dins. Després, els pares es van adonar que s'acostava els llibres a la cara per poder llegir. Els problemes de visió la feien entrebancar perquè no veia els objectes. Al final, ja no podia caminar sola. A poc a poc, anava perdent les paraules. Va passar de parlar perfectament a dir tres paraules d'una frase. Després dos, una, cap.

Als 6 anys li van diagnosticar la malaltia de Batten, una malaltia genètica minoritària que afecta el cervell i el sistema nerviós. Els nens amb aquesta malaltia acaben perdent la independència i la capacitat de comunicar-se. La majoria moren abans de l'adolescència.

Els pares, Julia i Alek, no es van rendir amb aquest diagnòstic sense esperança. Van difondre el cas i van crear la Fundació Miracle de Mila (Milas' MIracle Foundation), que demanava donacions a través de GoFundMe. Van recaptar 3 milions de dòlars.

El cas va arribar al doctor Thimoty Yu, neuròleg de l'Hospital Infantil de Boston, amb una gran experiència en seqüenciació completa de genoma. De seguida, va demanar una mostra de sang de la Mila. Tot i que el diagnòstic de la nena era malaltia de Batten, hi havia una cosa que no encaixava del tot: aquesta malaltia és recessiva i, per tant, la Mila havia d'haver heretat dues mutacions, la del pare i la de la mare, perquè la malaltia es manifestés. Una, la del pare, es va trobar al gen CLN7. L'altra, l'heretada de la mare, no es va poder trobar amb un test genètic estàndard.

En canvi, en un mes, el doctor Yu va tenir la seqüenciació completa del genoma de la nena i van poder descobrir la segona mutació. No estava al gen CLN7, sinó en un tram d'ADN no codificant -que no té instruccions per fabricar proteïnes- incrustat al gen. El resultat: les cèl·lules de la Mila equivocaven les instruccions genètiques i fabricaven una proteïna truncada i no funcional.

El doctor Thimoty Yu, Mila i la mare, Julia (Katherine C. Cohen/Hospital Infantil de Boston)

El doctor Yu hi va veure una possibilitat de tractament: el seu equip podia dissenyar un tros de codi genètic artificial, anomenat oliogonucleòtid antisentit (antisense oligonucleotide ASO), per silenciar el tros de codi genètic que afectava el funcionament normal del gen CLN7. Això permetria que el gen fabriqués la proteïna normal. Sense aquesta proteïna, les cèl·lules de la nena morien progressivament. L'esperança era que amb el tractament es podia parar aquesta pèrdua.

Després de proves diverses, van trobar un oligonucleòtid antisentit que semblava funcionar per a la Mila i el va anomenar milasen. Després de moltes proves al laboratori, d'avaluar-ne la toxicitat en rates i d'obtenir tots els permisos, la Mila va rebre la primera dosi del fàrmac el 31 de gener del 2018 amb una punció lumbar perquè arribés al cervell.

Els resultats s'han publicat a la revista especialitzada The New England Journal of Medicine. Des que rep el tractament, els episodis de convulsions s'ha reduït dràsticament. També són més curts i menys severs.

Després d'uns dos mesos de tractament, la mare va començar a notar canvis positius. La nena podia aguantar el cap i el cos en posició vertical. Tenia menys problemes amb la deglució. S'esforçava per parlar i de vegades deia una o dues paraules.

Els investigadors estan esperançats, però no saben si el procés d'atròfia cerebral ha parat. Caldrà més temps. Segurament, el fàrmac no curarà la nena: la malaltia ja estava molt avançada quan va rebre el tractament.

La creació de Milasen, el primer fàrmac desenvolupat per a un sol pacient, ha obert ja un debat sobre els medicaments personalitzats. Perquè, entre altres raons, només se'ls poden permetre les persones amb molts recursos i perquè s'han d'administrar sense tota la seqüència d'assajos clínics que precedeixen la sortida al mercat d'un medicament convencional.