Crear vacunes contra el càncer de fetge, més a prop gràcies a unes microproteïnes que muten
Es tracta de proteïnes de mida molt petita que poden resultar clau per a nous tractaments d'immunoteràpia. Fins ara no s'havien estudiat perquè eren difícils de detectar
El descobriment d'unes microproteïnes als tumors de fetge permetrà crear noves vacunes contra el càncer. Són unes proteïnes de mida molt petita, però poden ser la clau per a nous tractaments d'immunoteràpia per fer front al càncer de fetge.
En un estudi, s'han creuat dades tumorals i de teixit sa de més de cent pacients, i s'han fet servir diverses tècniques computacionals d'última generació combinades amb experiments de laboratori per trobar-les. I el resultat és que són molt més importants del que es pensava.
La científica Mar Albà, investigadora ICREA de l'institut de recerca de l'Hospital del Mar, explica que "aquestes microproteïnes no s'havien estudiat abans perquè eren difícils de detectar. Ara tenim tecnologies noves de seqüenciació que ens permeten veure-les, les podem estudiar i veiem que realment són rellevants. Aquesta seria una altra línia d'atac que estem obrint ara, per encara ampliar més el nombre de tractaments possibles per a aquests pacients."
El treball l'ha liderat el grup de Genòmica Evolutiva de l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar, amb el CIMA Universitat de Navarra i la col·laboració de la Universitat Pompeu Fabra, i s'ha publicat a la revista Science Advances.
La immunoteràpia i els tumors de fetge
El desenvolupament de vacunes contra el càncer es basa en la capacitat del sistema immunitari de reconèixer com a estrany allò que no forma part del cos. I atacar-ho.
En els tumors de fetge hi ha molt poques mutacions, o sigui, pocs canvis espontanis, que són l'objectiu de la immunoteràpia. D'aquí la importància d'haver trobat aquesta nova diana per destruir.
La investigadora predoctoral Marta E. Camarena, diu que "aquestes proteïnes existeixen i estan exclusivament presents en el tumor. De manera que atacaríem només el tumor, reduint-lo o fins i tot fent-lo desaparèixer, i no atacaríem la resta de cèl·lules normals o sanes."
La recerca, doncs, està fent els primers passos, però ja ha tingut resposta en ratolins. "Es tracta d'introduir aquestes petites proteïnes que estimularien el sistema immunitari amb la seva presència. Són proteïnes que poden tenir aquesta capacitat si les introduïm de manera artificial al cos", diu Camarena.
Ara serà el torn de fer les proves en cèl·lules humanes i després han de venir els assajos clínics i l'interès dels laboratoris per fabricar les vacunes, perquè l'avenç científic arribi als pacients.
